10.04.2026 - 21:40
Tothom coneix Guillem Agulló com un símbol antifeixista que ressona als nostres carrers en cada manifestació contra l’odi del feixisme. L’assassinat a mans d’uns neonazis, l’11 d’abril de 1993, quan només tenia divuit anys, va marcar no sols aquella generació de joves, sinó també les posteriors. Encara avui, fins i tot aquells que ni tan sols vam xafar el mateix món que ell, el continuem recordant i homenatjant. I això ha estat, sobretot, gràcies a la lluita incansable de la família Agulló i Salvador.
S’han escrit llibres sobre la seua mort, sobre l’assetjament a la família i sobre tot allò que va haver d’aguantar, se n’ha fet un film i també un conte infantil sobre el seu esperit de llibertat. Però Cèsar Martí i Daniel Olmo han volgut mirar enrere, als anys previs a la mort, anar al fons de Guillem, per a saber qui era i per què es va convertir en un objectiu a abatre de l’extrema dreta. El diari de Guillem és la primera novel·la gràfica de l’editorial Sembra Llibres i narra el seu pas de la infantesa a l’adolescència per mitjà d’un diari que va trobar la seua germana Betlem, part indispensable en el relat i en la lluita per a recordar-lo.
El diari comença l’abril del 1984, quan Guillem tenia deu anys, i ens va endinsant en les seues passions, com la natació i el futbol, i les seues inquietuds d’adolescent. El primer amor i les primeres lluites, les primeres assemblees i manifestacions, l’emoció als estadis i als concerts, les nits de festa i la primera moto que li va regalar son pare, que després va canviar per una altra que li agradava més. Tot ens acosta a un Guillem que no era perfecte, que tenia les seues contradiccions, però que va ser real.
“No deixa de ser un adolescent. No volíem que es perdera el simbolisme de Guillem, però al mateix temps volíem humanitzar-lo. Tot el món diu que era un amor de persona, sempre pendent de la resta, molt amic dels amics. Però també s’emborratxava, fumava… Era un adolescent normal d’eixa època. Li agradava anar a concerts, eixir pel Carme, i li va tocar viure en una València dels anys noranta terrible”, diu Cèsar Martí, autor dels texts.
Olmo explica que, mentre feien el llibre, es van adonar que realment hi havia dues històries: “En un principi volíem fer la història de Guillem, però al final, paral·lelament, hem contat la història de Betlem actualment, i hi hem reflectit tot allò que passa ara.” Es refereix, precisament, a l’auge de l’extrema dreta. Durant totes aquestes dècades, Betlem ha estat la cara més visible de la família i ha esdevingut un referent en la lluita antifeixista del país, portant el nom de Guillem sempre per bandera.
Recordar Guillem en ple auge del feixisme
Els autors consideren que és important recordar la figura de Guillem enmig d’aquest auge del feixisme i han dedicat gairebé dos anys a la creació de la novel·la. S’han entrevistat reiteradament amb la família, amb els amics i amb el seu entorn més pròxim per construir el relat més fidel possible a la seua vida. Martí explica que també va fer un treball de camp per impregnar-se d’aquella època. Va fer, com ell diu, “un exercici de memòria de tornar als noranta” i va passar hores i hores revisant tot el material de Maulets desat a la biblioteca de Sant Miquel dels Reis. De la mateixa manera, Olmo va visitar la biblioteca del Punt, que atresora infinitat de fanzins. A més, la col·laboració de l’editorial, amb Xavi Sarrià i Mercè Pérez al capdavant, va ser fonamental.
“Una de les nostres raons per a fer aquest llibre és que tenim una consciència antifeixista, de classe i de poble. Pensem que cal tornar a fer un homenatge a Guillem i a la seua família. Sentim agraïment per allò que han fet, perquè han sigut un exemple de lluita, de constància i, després de totes les coses que han hagut de passar, hi continuen. Per a mi són un referent”, comenta Martí.
Una reflexió de Betlem per a acabar: “Hi ha un desconeixement de la nostra història i una desmemòria entre la joventut. No els culpe sols a ells, nosaltres hem perdut eixa necessitat de contar les nostres històries i de fer memòria de les coses que ens han passat, i la gent jove està del tot desinformada i encantada amb idees i mentides que no són capaços de qüestionar. És necessari contar les nostres històries, contar què ens ha passat. M’agrada molt que siga un llibre amb molta imatge i poca paraula, perquè pot arribar més a la gent jove com una lectura més amena, més fàcil de comprendre. És absolutament necessari, sobretot per una qüestió de formació, de coneixement, de realitat i de posar-se en el lloc que toca, en contra de l’extrema dreta i el seu odi, que ho destrueix tot.”
Avui, com cada 11 d’abril, hi haurà una concentració i una ofrena floral, es llegirà un manifest i es farà una manifestació a Burjassot. Serà a les 18.30, a la plaça de l’Ajuntament.
View this post on Instagram
