Destruir l’Amazònia, l’últim acte de servei del president Bolsonaro

El resultat de Jair Bolsonaro, el president del Brasil, a la primera volta de les eleccions de diumenge va ser millor que no esperaven molts analistes. Tanmateix, les enquestes fa temps que coincideixen a pronosticar-li un destí clar: la derrota en la cursa electoral que el dia 30 el tornarà a enfrontar, en la segona volta, a l’ex-president i rival ideològic Luiz Inácio Lula da Silva.

Conscient que el temps li va en contra, Bolsonaro sembla haver dedicat les darreres setmanes com a màxima autoritat brasilera a un últim acte de servei que destil·la la filosofia amb què ha governat aquests darrers tres anys i mig: donar carta blanca a minaires, llenyataires i ramaders per a arrasar sense por de represàlies el bosc tropical més gran del món, que els activistes denuncien que s’ha convertit en el “llunyà oest” sota les ordres d’aquest antic militar.

El pulmó del planeta deixa de respirar

La devastació ha estat la tònica de les polítiques de Bolsonaro a l’Amazònia d’ençà dels primers dies del seu mandat. Des que prengué possessió del càrrec de president, el primer de gener de 2019, l’Amazònia ha perdut una àrea forestal de més de 37.000 quilòmetres quadrats, una xifra superior a Andorra, el Principat i les Illes sumats.

Enguany, aquest ritme extraordinari de desforestació no ha fet sinó augmentar: els primers nou mesos de l’any, la selva ha perdut una àrea de més de 4.000 quilòmetres quadrats –gairebé l’extensió sencera de Catalunya Nord. Aquest augment de la desforestació ha anat acompanyat d’un augment progressiu dels incendis a la selva: a l’agost es registraren 31.513 alertes de foc a la regió, gairebé la meitat de les registrades durant tot el darrer any pre-Bolsonaro, un rècord que fou trencat el mes següent, amb 36.580 alertes.

Aquesta espiral de destrucció ha fet de l’Amazònia, anomenada “el pulmó del planeta”, un emissor net de diòxid de carboni: per primera vegada a la història la selva, segons un estudi publicat a començament d’any, emet ara més gasos d’efecte hivernacle que no n’absorbeix. Al març, més de dos-cents experts internacionals aplegats en el Comitè Científic per l’Amazònia van fer un ultimàtum: si la desforestació de la selva no s’atura en els cinc anys vinents, l’Amazònia deixarà d’existir tal com la coneixem avui i eseevindrà una sabana.

De la conservació a l’explotació

Les xifres indiquen un esforç de l’administració Bolsonaro per a canviar el model de gestió de la selva: de la conservació cap a l’explotació. I tot això, en contra del consens científic i l’opinió internacional.

El memorial de greuges de l’Amazònia contra l’actual president brasiler és inabastable. En menys de quatre anys, Bolsonaro ha abolit bona part de les regulacions que protegien l’entorn natural de la regió, ha nomenat presidents de diverses agències de protecció ambientals ex-militars amb vincles als grans conglomerats ramaders del país i ha instat obertament a colonitzar la selva.

A les agències de protecció de la població indígena de la regió, que concentra la gran majoria de les anomenades “tribus no contactades” del planeta, també s’ha fet sentir el ressò destructor de les polítiques de Bolsonaro, que hi ha col·locat aliats polítics sense cap mena de qualificació ni experiència prèvia: la setmana passada, el president “bolsonarista” de la Fundació Nacional de l’Indi (FUNAI) fou enregistrat oferint el seu suport a un polític que actualment es troba empresonat per haver arrendat il·legalment terres indígenes a un consorci de ramaders.

L’objectiu últim d’aquestes mesures, segons que denuncien els activistes, ha estat de crear un clima de terror i anarquia assistit per la passivitat volguda dels cossos d’ordre, que el 2020 –el darrer any de què se’n tenen registres– van imposar un 89% menys de multes a l’Amazònia i van registrar-hi un 54% menys de crims de caràcter ambiental.

La indolència de l’administració Bolsonaro en les tasques de manteniment de l’ordre a la regió ha permès a les màfies associades a la pesca, la ramaderia i la mineria de consolidar-hi el seu poder, com exemplifiquen els assassinats mediàtics –per part de reconeguts criminals ambientals– del guarda forestal Paulo Guajajara i els periodistes Bruno Pereira i Dom Phillips.

Responsables de centenars de morts aquestes darreres dècades, els grupuscles armats sempre havien tingut un pes important a la regió, però d’ençà de l’arribada de la democràcia segurament no havien tingut un aliat tan fidel com Bolsonaro. Sota el seu mandat, algunes comunitats que depenen de l’extracció il·legal de minerals a la selva han proliferat fins al punt de presentar candidats al senat en la primera volta de les eleccions.

Lula, la darrera esperança de l’Amazònia

Quan falten poc més de tres setmanes per a la segona volta de les eleccions, la gran esperança de l’Amazònia té noms i cognoms: Luiz Inácio Lula da Silva. El seu historial amb l’Amazònia no és pas impecable –com a president supervisà la construcció de diversos embassaments que causaren gran alarma entre els grups ecologistes del país–, però certament és preferible al de Bolsonaro.

El contrast en la gestió de la selva entre ambdós, de fet, és gairebé simètric: durant el mandat de Lula i la seva successora, Dilma Rousseff, la desforestació es va reduir d’un 72% i amb Bolsonaro com a president ha augmentat de gairebé un 70%.

Com a candidat, Lula ha promès de fer de l’emergència climàtica una de les prioritats de govern. Ha promès que restaurarà els decrets de protecció ambiental derogats per Bolsonaro i que aturarà tot d’una la mineria il·legal a la regió. També ha proposat de crear un ministeri dedicat a la protecció de les comunitats indígenes de l’Amazònia i fundar una agència climàtica nacional dedicada a monitorar el compliment per part del Brasil dels objectius d’emissions marcats a l’Acord de París.

Sigui com sigui, la restitució dels mals de Bolsonaro no serà pas una tasca fàcil. Les polèmiques carreteres construïdes per l’administració Bolsonaro al cor de l’Amazònia no desapareixeran d’avui per demà, i el poder de les màfies de la regió, que ha crescut considerablement aquests darrers anys per culpa del sabotatge concertat de l’actual president, tampoc no s’esvairà així com així. Però la diferència entre la victòria d’un candidat o un altre pot resultar decisiva: si Lula fos elegit, Carbon Brief calcula que la desforestació de l’Amazònia es podria reduir d’un 90% durant la dècada següent, una xifra equivalent a 75.000 quilòmetres quadrats de selva.

Mentrestant, Bolsonaro continua fent la seva. “Dos terços del Brasil continuen coberts per vegetació nativa”, presumí a final de setembre a l’Assemblea General de l’ONU. I afegí, davant una cambra esbalaïda: “A l’Amazònia brasilera, més del 80% de la selva continua intacta, contràriament a allò que diuen els mitjans nacionals i internacionals.”