28.02.2026 - 21:40
Comencem aquest calidoscopi amb robots. El 2026 podria ser l’any d’arrencada de la robotització dels països a gran escala. De moment, la iniciativa la duen els xinesos, com va revelar l’espectacle del nou any xinès. Retransmès a tot el món, el gegant asiàtic va mostrar la seva supremacia tecnològica amb androides que ballaven i feien cabrioles de manera sincronitzada amb moviments completament humans, com fan els ballarins i gimnastes professionals. En aquest context, algunes empreses xineses han anunciat novetats sobre els robots humanoides. MirrorMe, per exemple, ha presentat l’androide que corre més de pressa, fins a 36 km/h. Aquesta xifra no arriba a la del rècord d’Usain Bolt (45 km/h), però tan sols l’assoleixen atletes ben entrenats. Una marca de robots més coneguda internacionalment, Unitree, també ha demostrat que els seus androides poden funcionar a temperatures extremes de -47ºC. Un robot dels seus va fer a aquesta temperatura uns 130.000 passos sobre la neu per a traçar-hi un dibuix gegantí, en la celebració del nou any xinès.
Comença la fabricació d’androides en massa?
Els fabricants de cotxes són els més ben situats per a començar la fabricació d’androides a gran escala, perquè s’assembla en complexitat a la fabricació d’un cotxe. Molts ja es preparen. Xpeng, el fabricant de cotxes elèctrics, ha anunciat que posaria la primera pedra de la seva fàbrica de robots humanoides a Guangzhou, al sud de la Xina, durant el primer trimestre d’enguany. La producció en massa començaria ràpidament, a final d’any. Xpeng ja ha desenvolupat un prototip de robot humanoide que compleix els requisits automobilístics necessaris per a la fabricació en línies de producció. Un altre fabricant automobilístic xinès, Nio, ha anunciat també la inversió a l’empresa LimX Dynamics, que ha desenvolupat un androide que ara es vol fabricar en gran volum. Així mateix, Tesla no vol restar enrere i ha anunciat que presentaria durant aquest primer trimestre la tercera generació del seu androide, l’Optimus. Els nord-americans volen fabricar-ne anualment un milió d’unitats, però no hi ha data d’arrencada. El robot encara és en fase de desenvolupament, tot i que Tesla ja ha fet els primers passos: ha abandonat la fabricació dels seus models S i X a la fàbrica que té a Califòrnia per transformar les línies de producció per a la fabricació del robot.
El segon front de la robotització són els vehicles autònoms, on també hi ha una lluita entre la Xina i els EUA. El 2026 també pot significar un abans i un després. Waymo, companyia que pertany a Google i ja gestiona flotes de robotaxis als EUA, ha aconseguit 16.000 milions de dòlars per a expandir els seus vehicles autònoms a més de vint ciutats, algunes de les quals fora dels EUA, com ara Londres i Tòquio, cosa que significa una expansió internacional. A més, també ha presentat la sisena generació del maquinari que empren els seus vehicles autònoms. A la Xina, Geely, el gegant automobilístic, té una empresa de robotaxis, Cao Cao Mobility, amb cent cotxes en circulació. Aquest febrer ha anunciat que espera desplegar-ne 100.000 d’ací al 2030, també internacionalment. Això demostra que quan les empreses assoleixen prou maduresa tecnològica amb flotes petites fent proves en unes quantes ciutats, tenen voluntat d’expandir-se ràpidament, gràcies a la capacitat de fabricar anualment centenars de milers, fins i tot milions, de cotxes.
A més de robotitzar els taxis, el següent segment d’interès són els camions. La companyia nord-americana Aurora, que desenvolupa camions sense conductors, ha anunciat que els seus vehicles ja poden conduir els 1.600 quilòmetres de la ruta entre Fort Worth i Phoenix sense aturar-se i en tan sols quinze hores. Als EUA, una persona pot conduir un màxim d’11 hores el dia i ha de descansar 30 minuts cada 8 hores de conducció. A la UE la norma encara és més estricta: 9 hores diàries i una aturada de 45 minuts cada 4 hores i mitja de conducció. Això pot ser un incentiu molt fort perquè les empreses robotitzin ràpidament les seves flotes: els robocamions poden fer trajectes més llargs i més ràpidament que els conductors humans, perquè no tenen cap límit horari ni s’han d’aturar a descansar.
Si hom condueix un cotxe elèctric no torna a la combustió
En el camp de la mobilitat elèctrica, un nou estudi torna a palesar la satisfacció dels propietaris d’un cotxe elèctric. Centrat als EUA, les dades de satisfacció han arribat al màxim des que l’estudi es va començar a fer, el 2021. El 96% dels enquestats diuen que el seu següent vehicle serà també un cotxe elèctric, malgrat que l’administració Trump hagi anul·lat les ajudes al vehicle elèctric. Els elèctrics són un èxit als EUA, i també a Europa. Les darreres dades d’ACEA, la patronal automobilística europea, ho demostren: al gener la quota de mercat dels cotxes elèctrics va pujar d’un 24%, amb un 19% de les vendes globals. La venda de cotxes dièsel va baixar d’un 22% (quota del 8%) i en els de gasolina el descens va ser del 28% (quota del 22%). El mercat automobilístic globalment ha tingut un retrocés del 4% i segons alguns analistes és perquè moltes famílies endarrereixen la compra d’un vehicle mentre esperen un model elèctric que compleixi els requisits que cerquen i que les marques europees no proporcionen ara per ara.
Però no tot són cotxes en la mobilitat elèctrica. Aquest mes s’ha fet balanç de la venda d’autobusos elèctrics a la UE durant el 2025. L’estudi de Transport & Environment indica que 6 busos urbans de cada 10 comprats a la UE són de zero emissions, fonamentalment elèctrics, però també d’hidrogen. Hi ha cinc estats membres on la totalitat dels busos urbans comprats són de zero emissions: Bulgària, Dinamarca, Estònia i Letònia s’han decantat íntegrament per models elèctrics, i Eslovènia n’ha adquirit un terç d’elèctrics i dos terços d’hidrogen. Els Països Baixos, Noruega, Luxemburg, Finlàndia, Bèlgica, Lituània i Romania superen el 90% en la compra de busos urbans sense emissions. França, Espanya i Alemanya se situen cap a la cua, per sota de la mitjana europea.
Fora de la UE, al Regne Unit els busos elèctrics també són un èxit. Londres és a punt d’arribar a 3.000 busos de zero emissions –un terç del total. La flota d’un dels operadors privats principals, Go-Ahead, aquest febrer ha arribat a 1.000 busos sense emissions. Go-Ahead té la intenció de convertir tota la seva flota –5.000 unitats– a zero emissions d’ací al 2035.
Fora del nostre continent, Dakar, al Senegal, ha posat en funcionament 121 busos elèctrics, gràcies a ajudes internacionals. Els països africans comencen a veure els vehicles elèctrics com una via per a fugir de la dependència energètica del petroli, dels greus problemes que tenen per a obtenir-ne subministrament i del preu que n’han de pagar, sovint dedicant-hi grans recursos públics, molt escassos, per subvencionar-ne la venda a ciutadans i empreses. Aquest ha estat l’objectiu declarat de les noves mesures anunciades pel govern de Kènia, que vol aplicar rebaixes fiscals a la compra de vehicles elèctrics, incloent-hi busos, cotxes, motos i bicicletes, i també a la construcció d’estacions de recàrrega. “La mobilitat elèctrica és crucial per a reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle, disminuir la dependència dels combustibles fòssils importats i fomentar el creixement econòmic mitjançant la fabricació local i la creació de llocs de feina”, ha dit la Secretaria de Transport del govern kenià.
Tornant a Occident, els EUA ens mostra que l’electrificació pot anar molt més ràpidament que no sembla. Amazon fa anys que té furgonetes elèctriques de la marca Rivian. El pla, anunciat el 2019, és de tenir-ne 100.000 el 2030. El 2024 Amazon havia assolit la fita de 20.000 furgonetes en servei i ara hem sabut que durant el 2025 la xifra va créixer d’un 50%, fins a 30.000 unitats. Si continua aquest ritme de creixement, podria aconseguir l’objectiu l’any 2028. Ara mateix, el principal factor limitador és la capacitat de fabricació de Rivian, una companyia emergent que va ampliant la producció.
A Barcelona i València la companyia logística Dachser ha posat en operació dos camions elèctrics de la marca BYD. Pot semblar una acció petita, però és un pas que el gegant automobilístic xinès comença a fer per expandir els seus vehicles comercials a Europa. Ara com ara, acaba de signar un acord amb la financera holandesa DLL, pertanyent al grup Rabobank. Els neerlandesos proporcionaran el finançament necessari per a la compra, lloguer i arrendament de busos i camions de BYD a les empreses interessades. L’acord inicialment serà per als Països Baixos, Alemanya, Itàlia, Espanya, França, Portugal, Irlanda, Polònia i el Regne Unit, amb la voluntat d’expandir-se a més països posteriorment. BYD ja ha venut més de 8.000 busos elèctrics a 160 ciutats de 26 països europeus. El gegant xinès vol conquerir Europa: ara que ja ha crescut un 165% en la venda de cotxes al nostre continent, toca expandir els esforços en els vehicles comercials.
La bateria més gran del món entra en funcionament
Les bateries també han estat una font de notícies aquest mes. A la Xina va entrar en funcionament la bateria més gran del món, amb 4 GWh. Per si no n’hi hagués prou, aquesta bateria forma part d’un clúster de bateries de 12,8 GWh. Tanmateix, aquesta xifra podria ser superada ben aviat. Google ha anunciat que construiria un centre de dades a Minnesota que tindria el suport d’una central solar i eòlica d’1,9 GW, incloent-hi una bateria de 300 MW de potència que ha de poder funcionar durant 100 hores seguides. Això vol dir una capacitat de 30 GWh, que empetiteix la bateria xinesa que hem vist. La nova superbateria, a més, no serà de liti, sinó ferro-aire. Aquest tipus de bateries empren l’oxidació i la desoxidació del ferro per acumular i proporcionar electricitat. Tenen un rendiment del 50%-70%, molt inferior al 90% de les bateries de liti, però el cost –d’uns 20 dòlars/kWh– és notablement més baix que el de les bateries de liti.
Les bateries petites que s’instal·len en cases i negocis també són importants. A l’estat espanyol el creixement de les bateries particulars durant el 2025 ha sorprès els analistes internacionals: ha estat del 119% i, doncs, s’ha més que doblat el ritme d’instal·lació, amb 339 MWh nous en empreses i cases particulars durant l’any passat. Lligades a l’autoconsum solar, cal dir que a l’estat espanyol la instal·lació de plaques solars a teulades ha baixat aquests darrers tres anys. Però això podria canviar si passa com a Austràlia, on el mercat de l’autoconsum també ha tingut alts i baixos, però actualment hi ha nou boom ajudat per la instal·lació de bateries residencials a gran escala. A Austràlia ja hi ha 4,3 milions d’instal·lacions d’autoconsum. Aquest febrer també s’ha sabut que el programa indi començat el 2024 per a impulsar la instal·lació de plaques solars per a autoproducció va arribar a dos milions d’instal·lacions el 2025. L’objectiu del govern de l’Índia és arribar a 10 milions d’instal·lacions d’autoconsum al país.
Centre de dades, enmig d’una gran polèmica als EUA
En l’àmbit tecnològic, es destaca la polèmica pels centres de dades per a intel·ligència artificial, que comencen a causar problemes importants a les xarxes elèctriques, perquè encareixen l’electricitat a particulars i empreses. A Austràlia mateix, els promotors dels centres de dades comencen a optar per construir-los a les regions amb generació solar i de gas integrada, desconnectats de la xarxa elèctrica general. D’aquesta manera poden ser operatius ràpidament i evitar les limitacions creixents per connectar-se a la xarxa elèctrica, força saturada, amb colls d’ampolla i amb permisos de connexió que es poden allargar molt de temps. Als EUA creix la tensió per l’impacte social dels centres de dades, amb l’encariment de la llum i l’augment de la contaminació per les centrals de gas que empren alguns centres. Això ha fet que aquesta qüestió entri en l’agenda política. A l’estat de Nova York s’ha proposat una moratòria de construcció de tres anys i en més estats i comunitats ja hi havia peticions similars. Ara com ara, no s’ha establert cap moratòria a escala d’estat, però unes quantes ciutats han començat a decretar prohibicions temporals. I, segons els analistes, això és una tendència a l’alça.
Acabem aquest calidoscopi amb una nova aplicació que pot ser de gran utilitat per als lectors de VilaWeb, especialment per als propietaris d’un telèfon Android. És Wispr Flow, una aplicació de dictat que, gràcies a la IA, millora la transcripció de veu a text. Hi ha moltes aplicacions d’aquesta mena per a ordinador i iOS, però Wispr Flow també funciona en Android; a més, sense límit de paraules al compte gratuït. Admet cent llengües, entre les quals el català, i s’integra amb qualsevol aplicació. És a dir, que en comptes d’escriure un correu, una resposta al nostre programa preferit de missatgeria o a les xarxes socials, ara podem dictar-la en català sense haver de lluitar amb el teclat del mòbil.
