26.02.2026 - 19:47
|
Actualització: 26.02.2026 - 21:38
La desclassificació de documents sobre el cop d’estat del 23 de febrer de 1981 ha comportat ara una maniobra per facilitar el retorn de l’ex-cap d’estat espanyol Juan Carlos de Borbó i de la que s’han afegit la Casa Reial i el mateix govern espanyol. L’endemà de fer-se públics els papers, el cap del Partit Popular, Alberto Núñez Feijóo, ha defensat que torni a viure a Espanya, fet que ha servit per a reactivar una operació per a rehabilitar la seva figura que ja s’ha provat de fer unes quantes vegades.
La desclasificación de los documentos del 23F debe reconciliar a los españoles con quien paró el golpe de Estado. Creo que sería deseable que el Rey Emérito regresara a España.
Él mismo ha reconocido errores innegables en su trayectoria, pero quien contribuyó a sostener nuestra…
— Alberto Núñez Feijóo (@NunezFeijoo) February 26, 2026
Feijóo ha assegurat que la documentació desclassificada confirma el paper del monarca durant el cop d’estat i que això hauria de servir per “reconciliar els espanyols” amb la seva figura. En aquest context, ha afirmat que seria desitjable que tornés després de gairebé sis anys vivint a Abu Dhabi, on es va instal·lar l’agost del 2020 enmig dels escàndols pels seus negocis i patrimoni a l’estranger.
Quins interrogants continuen oberts després de la desclassificació de documents del 23-F?
La iniciativa ha tingut una resposta immediata del govern espanyol i de la Casa Reial, que ha aplanat el camí al retorn. Tant l’executiu com la Zarzuela han insistit que la decisió depèn exclusivament del mateix Juan Carlos. El ministre de la Presidència, Félix Bolaños, ha recordat que el govern “mai no li ha impedit ni li ha denegat l’entrada a Espanya”,i en una línia semblant s’ha expressat la portaveu del govern espanyol, Elma Saiz, que ha afirmat que l’executiu respectarà la decisió que adopti l’ex-monarca.
Fonts de la Zarzuela també han remarcat que la decisió és personal. Tot i la coneguda fricció política entre Juan Carlos i Felipe VI, s’han limitat a dir que va ser el mateix Juan Carlos qui va optar per traslladar la residència fora de l’estat espanyol i que, en conseqüència, també li correspon decidir si vol tornar.
El debat s’ha obert just després de la publicació dels documents del 23-F, que descriuen el paper de les institucions durant l’intent colpista i que alguns sectors han interpretat com una confirmació del relat segons el qual Juan Carlos I va tenir un paper determinant per a frenar el cop d’estat. Per contra, a l’esquerra hi hagut veus que es tracta d’una maniobra política i que encara es tracta d’una figura esquitxada pels comptes opacs i les investigacions per irregularitats fiscals.
Juan Carlos I resideix als Emirats Àrabs Units d’ençà de l’estiu del 2020. Dos anys després va comunicar formalment la voluntat d’establir-hi la residència permanent, també a efectes fiscals. Amb tot, en unes quantes ocasions ha expressat el desig de tornar a Espanya, si més no de manera temporal. La possibilitat d’un retorn definitiu, tanmateix, té condicionants. Si l’ex-monarca volgués tornar a residir a l’estat espanyol més de sis mesos hauria de fixar-hi de nou la residència fiscal i cercar un allotjament alternatiu al palau de la Zarzuela.
