Els desallotjats del càmping il·legal de Mataró reclamen una solució d’habitatge

Els desallotjats del càmping il·legal de Mataró demanen una solució d’habitatge, perquè són a punt d’exhaurir-se els tres dies d’allotjament d’emergència que s’ha ofert a les famílies, tot i que molts han passat la nit en cotxes o a cases de familiars. Alguns afectats, en conversa amb l’ACN, lamenten el relat que ha fet l’administració els darrers dies i la revictimització que això implica. A més de sentir-se enganyats pels gestors de les parcel·les, ara es veuen també assenyalats com a “delinqüents” o “okupes”. “Som les víctimes, ens han estafat”, exclamen. Mentrestant, l’ajuntament accelera terminis i permetrà als veïns d’entrar de nou al càmping a partir de divendres per retirar pertinences. Inicialment, no ho havien d’autoritzar fins dilluns.

Els serveis socials municipals mantenen un dispositiu especial per estudiar i fer el seguiment de cada cas, i intenten donar acompanyament a cada casuística. Aquesta tarda, els afectats tenen una reunió amb Benestar Social en una trobada convocada a última hora.

Davant la situació, alguns han utilitzat el grup de WhatsApp veïnal per fer pinya i trobar-se al carrer. Demanen solucions adequades a la traumàtica situació que viuen, facilitats per retirar pertinences —especialment caravanes o cases prefabricades— i que es deixi d’assenyalar-los com a culpables.

La vida en una caravana

En José Manuel i la Mari feia un any que vivien en una petita caravana al càmping il·legal desallotjat de les Cinc Sènies. Venien d’un altre assentament al Vallès Oriental i era l’únic que es podien permetre. “Ens ho van pintar molt bé”, explica ell.

Rep una pensió de 560 euros i el lloguer de la parcel·la era de 300 euros, als quals calia sumar la despesa d’aigua i llum, que els cobraven els germans responsables del negoci, tot i que els subministraments estaven punxats. A tot plegat s’hi afegeix que la Mari és malalta i necessita tres sessions de diàlisi per setmana.

L’ajuntament de Mataró els ha ofert una alternativa d’emergència durant tres nits, la darrera de les quals serà dimecres. “No sé què farem. Haurem de dormir al carrer amb una dona malalta”, es lamenta en José Manuel.

Han seguit els passos del consistori per trobar solucions als casos més greus i ja s’han adreçat a serveis socials a la recerca de respostes: “Ara esperem que ens assignin una assistenta que pugui revisar el nostre cas i tinguem una sortida”.

Les esperances, però, són poques, conscients de la manca d’habitatge. “No volem viure en una caravana. No ho desitgem a ningú, però hem estat buscant i sempre ens han dit que no hi ha pisos”, diu José Manuel. I mentrestant, la persona de qui depenia la seva llar “ha desaparegut de la nit al dia”.

“Era un pocavergonya”

L’Òscar i la Carmen, amb una filla adolescent, vivien en una casa prefabricada per la qual van pagar prop de 7.000 euros al gestor del càmping. Ara, miren enrere i se senten estafats per uns “personatges” que creuen que la policia no trobarà, ja que han fugit.

Critiquen el desplegament policíac durant el desallotjament: “Semblava que fóssim delinqüents, però som les víctimes”, afirmen. Detallen que els van oferir unes parcel·les a un preu assequible i pensaven que tot era legal. “Ens ha tret els diners”, lamenten.

L’Òscar explica que fa un parell de setmanes van començar a sospitar i que, quan van demanar explicacions, els gestors deien que estava tot en ordre i que no hi hauria cap problema legal. Diuen que no en saben res des de divendres i que, probablement, ja han fugit.

“Feia veure que era un bon samarità i és un pocavergonya que ens ha arruïnat la vida. S’ha lucrat i s’ha rigut de nosaltres”, exclama la Carmen. Ara la família s’ha instal·lat a casa de la mare d’ella i, a la situació que pateixen, s’hi afegeix que es veuen qüestionats per l’administració: “Ens fan sentir culpables d’haver-nos deixat enganyar”.

Més temps per recollir pertinences

Una altra preocupació dels veïns és la retirada de les pertinences. Un cop fet el desallotjament i retirada la perillositat, ho podran fer des de divendres.

El Miguel, que viu sol, feia tres anys que residia en una petita casa construïda per ell mateix: “Em dedico a la construcció i tinc coneixements de lampisteria. Ho tenia tot bé, com en un habitacle normal”. A dins, hi té “tota la vida” i demana temps suficient per retirar-ho tot.

El que no podrà recuperar és la casa, que com que no és prefabricada ja la dona per perduda. “L’hauran de tirar a terra”, es lamenta. Ara, després del desallotjament, s’ha instal·lat a casa de la seva mare a Mataró i compta amb el suport de l’empresa on treballa per guardar les pertinences en un magatzem.

Tot i la situació, es considera un afortunat dins la desgràcia de moltes famílies. “Més o menys em podré buscar la vida, però molta gent restarà fora. Em fan pena”, diu, visiblement emocionat pel relat dels qui fins ara eren els seus veïns.