Deneguen la condició de víctima del terrorisme a García Caparrós, símbol del nacionalisme andalús

El Ministeri de l’Interior espanyol ha refusast de reconèixer Manuel José García Caparrós –símbol del nacionalisme andalús– com a víctima del terrorisme. El jove malagueny va morir per un tret de la policia militar durant la manifestació per l’autonomia d’Andalusia que es va fer el 4 de desembre de 1977. Segons el ministeri, el cas no s’ajusta al que estableix la llei 29/2011 de reconeixement i protecció integral de les víctimes del terrorisme.

En una carta enviada a la família, la directora general de Suport a les Víctimes del Terrorisme, Montserrat Torija, qualifica els fets en què va morir García Caparrós de “execrables”. En el mateix escrit recorda que la funció principal de les forces i cossos de seguretat de l’estat hauria de ser la protecció de la ciutadania.

La família del jove sindicalista –que tenia divuit anys quan va morir durant aquella mobilització a Màlaga– s’havia adreçat a l’Oficina d’Atenció a les Víctimes del Terrorisme, dependent del Ministeri de l’Interior, després d’haver contactat anteriorment amb la presidència del govern espanyol.

La direcció general argumenta que no es pot concedir cap indemnització perquè la normativa exigeix una sentència judicial ferma que reconegui el dret de rebre una compensació per responsabilitat civil derivada dels fets. En absència d’aquesta resolució, la llei també preveu que s’hagin practicat diligències judicials o obert procediments penals per jutjar els delictes.

Quant als antecedents administratius, la directora demana disculpes pel retard a l’hora de respondre a la petició d’informació inicial. Explica que ha calgut recopilar la documentació relativa a un expedient tramitat l’any 2007 al Ministeri de l’Interior, en què es demanava una indemnització per la mort del jove acollint-se a la llei 32/1999.

Aquella sol·licitud, segons  la carta, va ser refusada per haver-se presentat fora de termini mitjançant una resolució del 30 d’octubre de 2007, i no consta que s’hagués recorregut en contra d’aquesta decisió administrativa a la justícia.