‘Del riu fins a la mar’: per què aquesta consigna palestina causa controvèrsia

  • Els activistes pro-palestins defensen que és una consigna en favor de la pau, però algunes associacions pro-israelianes la consideren antisemita

VilaWeb
The Washington Post
14.11.2023 - 21:40
Actualització: 15.11.2023 - 02:11

The Washington Post · Bryan Pietsch

Un lema amb decennis d’antiguitat i que expressa les aspiracions nacionalistes palestines ha arribat a una nova i àmplia audiència entre els ciutadans de tot el món que s’oposen a la campanya militar d’Israel a Gaza.

Tant a les protestes com a les xarxes socials, els activistes i manifestants pro-palestins empren sovint la frase “del riu fins a la mar” per a expressar el seu suport a la causa palestina. El lema fa referència al territori que hi ha entre el riu Jordà i la mar Mediterrània, que inclou l’estat d’Israel. Sovint és seguit per la frase: “Palestina serà lliure”.

Hi ha gent que ha interpretat aquesta frase com una crida a anorrear Israel, i els crítics afirmen que és antisemita.

Els activistes pro-palestins diuen que la polèmica sobre la frase, que és prou oberta com per a expressar visions diverses, serveix per a silenciar les dissidències sobre l’atac d’Israel contra Gaza, llançat com a resposta a l’atac d’Hamàs a les comunitats israelianes el mes passat.

La frase va guanyar força com a consigna per una “Palestina secular, democràtica i lliure”

No és clar quan va sorgir el lema, però segons els acadèmics va guanyar força en la dècada del 1960, sobretot entre els activistes i intel·lectuals palestins refugiats per la guerra de 1948.

Durant aquell conflicte, es calcula que uns 700.000 palestins van fugir o van ser expulsats de casa seva per les forces israelianes. Molts es van establir a Cisjordània, que més tard va ser annexionada per Jordània; i a Gaza, que va ser administrada per Egipte. Anys després, a la guerra de 1967 contra els estats àrabs veïns, Israel va fer seus ambdós territoris.

Més tard, l’expressió va ser adoptada pels partidaris de l’Organització per a l’Alliberament de Palestina, la coalició fundada el 1964 que roman com a representant oficial del poble palestí a les Nacions Unides. En les rondes de conflictes i revoltes que van seguir, es va fer popular entre les faccions palestines.

Més recentment, els partidaris d’Hamàs, el grup militar que controla Gaza, han adoptat el lema. “Palestina és nostra del riu fins a la mar i del sud fins al nord”, va dir Khaled Mashaal, ex-dirigent de la milícia, en un discurs el 2012 a Gaza, enmig de la celebració del vint-i-cinquè aniversari de la seva fundació, segons que va informar Associated Press.

Per a alguns, és una crida a la pau

Per a molts palestins i partidaris seus, “del riu fins a la mar” encara és una crida en favor d’una terra pacífica, tot i que no sempre amb l’objectiu d’un estat únic i secular. Segons Maha Nassar, professora associada d’història de l’Orient Mitjà i estudis islàmics a la Universitat d’Arizona, el lema no evoca “una plataforma política específica”, sinó que és una crida a un “futur imaginat de pau i llibertat”.

És “una crida a posar fi a l’ocupació” per part d’Israel i una “demanda a la capacitat de retornar” a les àrees d’on els palestins van fugir o van ser expulsats. De fet, el dret dels palestins de tornar als seus territoris ha estat un punt clau de disputa en el conflicte durant molt temps.

El lema és “una exigència de convivència democràtica entre jueus i àrabs”, segons el Comitè Antidiscriminació Àrabo-Americà.

Per a uns altres, és antisemita

En canvi molts jueus, organitzacions jueves i defensors d’Israel consideren que el lema és antisemita. “La gran majoria de jueus, quan senten aquest lema, perceben alguna cosa que els resulta profundament amenaçadora i ofensiva, i molts, molts jueus el qualificarien d’antisemita”, explica Ethan Katz, professor associat d’història i estudis jueus a la Universitat de Califòrnia.

Segons Katz, en el millor dels casos, el lema arriba a molts jueus com una crida a posar fi a l’estat d’Israel. En el pitjor, és una consigna en favor de “l’extermini dels jueus que viuen entre el riu i la mar”. L’atac d’Hamàs el 7 d’octubre ha amplificat aquestes interpretacions negatives de la frase.

Fa un mes, la Lliga Antidifamació, un grup influent dedicat a lluitar contra l’antisemitisme, va descriure el lema en un comunicat com “una acusació antisemita que nega el dret jueu a l’autodeterminació, incloent-hi el desplaçament dels jueus de la seva terra ancestral”. Aquesta por es relaciona amb els records del genocidi i desplaçament inculcats a les comunitats jueves arran de l’Holocaust.

Molts pro-palestins afirmen que “del riu a la mar” no fa una crida a l’expulsió dels jueus i que les interpretacions extremes del lema són equivocades. “Els intents de redefinir aquest crit per part de no-palestins són excessius”, diu el Comitè Antidiscriminació Àrabo-Americà.

“És important de posar al centre aquells que realment utilitzen la frase i el que significa per a ells”, assenyala Nassar. Les crítiques als qui fan servir la frase, per molt benintencionades que siguin, serveixen per a desarmar els palestins i els seus defensors d’una eina retòrica poderosa, assegura.

Independentment de la intenció, els qui fan servir la frase haurien de “pensar amb cura com es percebrà el lema en aquest moment”, diu Katz.

El lema ha rebut crítiques internacionals

Les autoritats de la capital austríaca, Viena, van prohibir el mes passat una protesta pro-palestina, a causa explícitament de l’ús del lema. Segons Reuters, el cap de policia de la ciutat, Gerhard Puerstl, va dir que, en el context del conflicte de Gaza, la frase equivalia a “una crida clara a la violència”.

Hi ha més governs europeus que han actuat de manera semblant. El govern de Berlín també ha criminalitzat el lema, segons que va informar i24 News d’Israel.

Per una altra banda, la secretària d’Interior britànica, Suella Braverman, va dir en una carta als oficials de policia que havien de considerar en cada cas si el lema era “entès com una expressió d’un desig violent de veure Israel esborrat del món”. Alhora assenyalava que, en certs contexts, podia equivaler “a un delicte de desordre públic, amb agreujant racial”, va informar The Guardian.

El mes passat, un tribunal neerlandès va dictaminar que “del riu a la mar” era un lema protegit. Un activista havia estat denunciat a la policia per incitació a la violència contra els jueus, després de pronunciar la frase en una protesta aquest estiu, abans de la guerra. El jutge va dictaminar que la frase es referia a l’estat d’Israel i no a la població jueva en general, segons que va informar el Centre de Suport Legal Europeu, que va ajudar l’acusat.

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any