Avui s’ha convocat la manifestació per l’autodeterminació amb motiu de la Diada de Mallorca, que commemora l’entrada del rei Jaume I a la ciutat de Palma el 31 de desembre de 1229. Aquesta és només una de les diverses diades de les Illes, perquè cadascuna té la seva pròpia, a banda l’autonòmica i les no oficials. Aquest fet es pot explicar, en part, perquè la identitat de cada illa sovint predomina per damunt de la balear, construïda políticament i administrativament.

31 de gener: la Diada de Mallorca

Només a Mallorca aquests anys s’han celebrat dues diades: la del 31 de gener i la del 12 de setembre, oficial del 1997 fins al 2016. Aquesta data, que commemora el jurament de les Franqueses i Privilegis del Regne de Mallorca el 1276, no va acabar d’arrelar i es va acabar canviant després d’anys de reivindicació. La decisió va rebre el suport d’historiadors i experts per dues raons principals: el 31 de desembre coincideix amb la festa de l’Estendard (pròpia de Palma però estesa a més municipis) i té similituds amb més diades del país que celebren la incorporació a la corona catalano-aragonesa.

‘La Festa de l’Estendard s’ha celebrat pràcticament de manera ininterrompuda durant set-cents anys. Fins i tot en temps de la dictadura, fora de les institucions’, explica el president de l’Obra Cultural Balear (OCB), Josep de Luis. Commemora l’entrada de les tropes de Jaume I a la ciutat de Palma, ocupada pels musulmans. És una de les festes civils més antigues de tot Europa i el 2007 va ser declarada Bé Cultural Immaterial pel Consell Insular de Mallorca.

Els actes comencen col·locant l’Estendard Reial de la Conquesta i de la Cimera del Rei Martí a la plaça de Cort i continuen amb la representació de ‘Sa Colcada‘, un romanç del segle XIX que descriu les festes de la conquesta. De Luis destaca que es tracta d’una festa popular, sense un fil conductor dirigit: ‘Se celebra durant diversos dies a diferents municipis. A Muro, per exemple, es puja al campanar de l’església i s’exposa una senyera. De dalt del campanar es toquen les xeremies, es canta “La Balanguera”…’

Com bona part de les diades illenques, la de Mallorca commemora l’entrada a la catalanitat, assenyala De Luis, i és per això que alguna vegada ha estat qüestionada per sectors ‘residuals’ que demanen de tornar a la Diada del 12 de setembre. ‘Els mateixos sectors que ara la reivindiquen el 12 de setembre estaven en contra quan es va aprovar’, explica.

17 de gener: la Diada de Menorca

El 17 de gener Menorca celebra la seva Diada amb motiu del dia de Sant Antoni Abat, que n’és patró. Es commemora la incorporació a la corona catalano-aragonesa el 1287, coincidint amb la festa religiosa de Sant Antoni, a qui, segons la tradició, havien invocat les tropes del rei cristià per vèncer en la lluita contra els musulmans. S’hi celebren actes tradicionals com ara la missa a la Catedral o el mercat de Sant Antoni i la Processó dels Tres Tocs a Ciutadella. Aquesta última representació recrea l’entrada de les tropes del rei Alfons el Liberal a la ciutat.

8 d’agost: la Diada d’Eivissa

A Eivissa la Diada és el 8 d’agost, dia en què l’any 1235 les tropes catalanes de Guillem de Montgrí, arquebisbe electe de Tarragona, van entrar a l’illa i la van incorporar a la Corona d’Aragó. Ja conquerida Mallorca, les Pitiüses van ser sotmeses amb un contracte d’infeudació de Jaume I. Per commemorar-ho, al matí es fa una cerimònia a la catedral i després una ofrena floral a la rèplica del sarcòfag de Guillem de Montgrí.

La Diada de Formentera, entre l’oficial i la popular

A Formentera la Diada oficial és el 25 de juliol, dia de Sant Jaume, perquè n’és patró. ‘Però igual d’important és la festivitat de Santa Maria el 5 d’agost, que és la nostra patrona, encara que no es consideri diada oficial. La diferència és que totes les activitats al voltant 25 juliol les paga el Consell de Formentera i el 5 d’agost sempre ha estat una festa que ha sorgit del poble i que manté la tradició’, explica Maria Teresa Ferrer, presidenta de l’OCB a Formentera. Per la Diada oficial es fa una missa a l’església de Sant Francesc i una representació del ball pagès tradicional, mentre que les festes de Santa Maria, més populars, són conegudes perquè reivindiquen la cultura i la llengua catalanes.

Les diades de Formentera, a banda l’autonòmica, són les úniques d’origen religiós i no històric, encara que no és del tot clar. El 5 d’agost comencen a Eivissa les Festes de la Terra, entre les quals s’inclou la Diada, i que coincideixi amb la festa de Santa Maria podria tenir relació amb la conquesta catalana, segons que apunta Ferrer.

Primer de març: la Diada oficial de les Illes

A totes aquestes diades, més arrelades cal afegir l’oficial de les Illes, el primer de març i que commemora la data en què va entrar en vigor l’Estatut d’Autonomia del 1983, precisament el mateix dia que el del 2007. Malgrat que és una festa que se celebra a totes les illes, quan es va establir el 1984 ja es va tenint present que cada illa podria tenir la seva. A més, és una diada més administrativo-política que no pas històrica o simbòlica, motiu pel qual té un arrelament més institucional i menys popular.

La identitat de cada illa, per damunt de la balear

El fet que la diada conjunta tingui menys arrelament popular, ultra el fet que no té tanta càrrega simbòlica i històrica, en part es pot explicar per la preeminència de la identitat de cada illa per damunt de la balear. El gran nombre de diades no n’és l’únic senyal, sinó que també ho palesen les enquestes: entre el 79% –en el cas de Menorca– i el 63% de balears se sent més identificat amb la seva illa que no pas amb el concepte d’Illes Balears o de Països Catalans.

‘La primera vegada que hi ha hagut una organització política sota el concepte “Illes Balears” és amb l’Estatut d’Autonomia. Això, juntament amb la situació geogràfica, explica aquesta preeminència de les identitats illenques per damunt d’aquest sentiment balear, que no té gens d’arrelament històric. Abans hi havia hagut el Regne de Mallorca, a partir del 1714 Menorca va tirar pel seu vent i va estar cent anys sota domini anglès… Entenc que això ho explica antropològicament’, opina De Luís.

Remarca que la qüestió geogràfica no és menor: ‘Menorca pràcticament té més a prop Barcelona que Mallorca en temps de viatge i Eivissa més o menys igual. Un problema que tenim és la connectivitat. Anar a Berlín o a Londres des de Mallorca et pot sortir més barat que anar a Menorca o a Eivissa. A l’hora d’anar a estudiar fora molta gent també tira cap a Barcelona, i això crea vincles gairebé més estrets.’ Afegeix, a més, que el balearisme moltes vegades ‘és un sentiment a les mans de l’esquarterament de la llengua i la identitat, més que un sentiment real i arrelat.’

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb