David Bondia ha estat protagonista aquests últims dies arran d’una intervenció a TV3 que va originar una cadena de missatges de WhatsApp. El text animava a presentar queixes al Síndic de Greuges perquè recorregués al Tribunal Europeu dels Drets (TEDH) contra les mesures cautelars del Tribunal Constitucional espanyol (TC) sobre la candidatura de Carles Puigdemont a la investidura. En aquesta entrevista aclareix que és partidari que el president i els diputats de Junts per Catalunya presentin recurs al Tribunal d’Estrasburg i que és complicat que ho facin els particulars pel seu compte sense l’ajut d’un advocat especialista en procediments davant el TEDH.

Bondia és president de l’Institut de Drets Humans de Catalunya i professor de dret internacional públic i de relacions internacionals a la Universitat de Barcelona. Hi parlem sobre les possibilitats de reeixir que tenen futurs recursos de l’independentisme al Tribunal d’Estrasburg i sobre els drets humans que es vulneren en el context de repressió actual.

Heu explicat que Puigdemont, Junts per Catalunya i tots els ciutadans, independentment de qui votessin el 21-D, poden recórrer al TEDH contra les mesures cautelars del TC sobre la investidura.
—L’article 3 del protocol número 1 del Conveni Europeu dels Drets Humans reconeix les eleccions lliures. És pensat per al sufragi actiu i la jurisprudència l’ha estès al sufragi passiu. El Constitucional, posant condicions a la investidura de Puigdemont, fa que sigui una causa sobrevinguda. Perquè si això s’hagués sabut quan es van convocar les eleccions, els votants haurien tingut en compte les regles de joc. Però dir a Puigdemont que ha de demanar autorització judicial per a presentar-se a la investidura és posar una condició que no hi era. Junqueras i Sànchez, ja se sabia en quines condicions estaven perquè eren a la presó i hauria estat lògic que haguessin hagut de demanar permís; tenim el cas de Juan Carlos Yoldi [un pres d’ETA que va demanar permís el 1987 per a defensar la seva candidatura a la investidura]. El Constitucional trenca les regles del joc i això afecta Puigdemont, però també els quatre milions llargs de persones que quan van anar a votar ningú no els ho havia dit. El TEDH crea el concepte de víctima potencial. La víctima directa és Puigdemont i la víctima potencial són tots els votants, que, sabent que no hi havia aquestes mesures, van votar. Contra les mesures cautelars que adopta el Constitucional no hi ha recurs possible per la via interna. Per tant, entenc que els particulars poden anar al TEDH justificant que són lesionats perquè s’han alterat les regles de joc democràtic. Però, hi insisteixo, qui hi hauria de recórrer primer és Puigdemont i els trenta-quatre diputats de Junts per Catalunya.

Aquests dies ha corregut un missatge WhatsApp que us citava i deia que qualsevol persona pot presentar recurs al TEDH per la via del Síndic de Greuges. El Síndic ja va dir que era fals, que només podia transmetre les queixes. Però s’hi pot presentar un recurs?
—S’ha de fer bé. No és qüestió de fer arribar una queixa a una oficina. El TEDH té uns formularis i uns tràmits concrets… Cal un advocat que conegui el procediment davant el TEDH. La majoria de demandes no s’admeten per defectes de forma. Has de justificar molt bé per què no esgotes els recursos interns. En aquest cas, has d’explicar per què no és possible de recórrer contra les mesures del Constitucional. I si hi ha un conjunt de persones que volen fer-ho sóc partidari de plantejar-ho de manera col·lectiva.

Per què Puigdemont i Junts per Catalunya no opten per a presentar aquest recurs al TEDH i demanar mesures contra el TC?
—No ho sé. És clar… el problema és que tothom ignora la jurisprudència del TEDH. No sé quina estratègia farà servir l’advocat de Puigdemont. Puc fer-vos-ne una valoració jurídica, però no sospeso el cost polític que pot tenir formular-ho i que el TEDH denegui mesures cautelars contra el TC. Admeten pocs casos de mesures cautelars. Al principi només en prenien en casos de perill de la vida i d’expulsió d’unes persones. Els tipus s’han ampliat perquè advocats atrevits han proposat casos diferents. En concret, a casa nostra el TEDH ha pres mesures cautelars per a aturar dos desnonaments, en els casos de La Rimaia i del bloc de Salt. Al Regne Unit, el TEDH va admetre mesures per a prohibir la destrucció d’uns òvuls fecundats. Ara, si em pregunteu si s’han adoptat mesures cautelars per la limitació de drets polítics, la resposta és no. Però pot haver-hi una primera vegada.

Per tant, demanar mesures cautelars contra el TC és possible, però és probable que el TEDH les desestimi perquè no hi ha jurisprudència.
—S’hauria de deixar clar que no únicament s’han vulnerat els drets de Puigdemont, sinó que s’han alterat les regles del joc democràtic que afecta els quatre milions llargs de catalans que van anar a votar. L’única via per a poder conscienciar el TEDH que ha de dictar mesures cautelars és posant en relleu la gravetat. En la qüestió de la investidura no hi ha cap perill, però hi ha un volum de persones que veuen alterades les regles del joc. Una reflexió en veu alta: qui va votar Junts per Catalunya sense saber que es posarien aquestes condicions a la investidura haurien votat Puigdemont? No ho sabem. El govern espanyol va animar Puigdemont a presentar-se i en cap moment no li van dir que necessitaria permís judicial. Per tant, és una causa sobrevinguda que crea el Constitucional el 27 de gener.

Així doncs, el TC crea una situació de frau i vulneració dels resultats electorals.
—Vulnera els resultats i el joc parlamentari. A més, és molt perillós. Potser d’aquí a cinc anys es presenta un altre candidat que tampoc no agrada al govern espanyol. I hi hauria aquest precedent d’introduir una causa sobrevinguda després de les eleccions.

Arran de la causa judicial contra l’independentisme, quins drets es vulneren?
—L’article 5 del conveni, que parla sobre les detencions. No solament les persones detingudes a comissaria, sinó també els empresonats. L’article 6, que és el dret de rebre un judici just. Implica tenir un jutge imparcial, predeterminat per la llei, que s’apliquin correctament els tipus penals previstos, en aquest cas el de rebel·lió i sedició… Tot això arribarà a Estrasburg. També l’article 7, que és la irretroactivitat. No pots prendre una mesura que afecti una situació anterior, en aquest cas les mesures del TC, perquè són una causa sobrevinguda i tenen caràcter retroactiu. L’article 9, que recull la llibertat de pensament i consciència. Ho podem veure en les interlocutòries [del jutge Pablo Llarena] que no deixen sortir Joaquim Forn ni Jordi Sànchez. Es veu clarament. L’article 10, que és el dret de llibertat d’expressió. Es criminalitza. Abans del referèndum van intentar que els mitjans de comunicació no difonguessin informació i durant les eleccions es va intentar que els mitjans públics no poguessin oferir determinades informacions. El dret de participació política, tant en el cas de la investidura com en la dissolució del parlament i la convocatòria d’eleccions. Van convocar les eleccions de seguida perquè quan es dissol el parlament els diputats no tenen dret de recurs possible. I el protocol 12 que parla sobre no-discriminació, perquè alguns diputats poden delegar el vot i alguns no. Arribaran molts casos davant el TEDH i caldrà veure si ho ajunta tot en un cas o els tracta separadament. Sóc partidari que es jutgin separats, perquè es constatin les violacions de tots els drets.

Però quan Estrasburg dictamini que la convocatòria del 21-D va vulnerar els drets dels diputats, potser ja serem a la legislatura següent. No hi ha marxa enrere.
—Sí… en aquest cas és una sentència moral. El problema és que triguen molt. Però a l’estat el molesta. Tenir una sentència del TEDH que et condemni qüestiona el teu estat de dret i la teva democràcia. L’estat espanyol ha recorregut contra una sentència que el rebenta, la de les devolucions en calent de les tanques de Ceuta i Melilla. O el cas de la doctrina Parot, que van intentar amagar-la. L’escenari no canviarà perquè hi haurà hagut unes altres eleccions, amb un altre parlament.

Posem per cas que quan hi hagi judici l’estat espanyol condemna els líders independentistes a penes de presó. I els presos polítics ho impugnen amb un recurs al TEDH. Estrasburg pot obligar l’estat espanyol a alliberar-los?
—Sí. Si hi hagués una sentència contrària del TEDH en l’ordenament jurídic espanyol, hi ha establerta la revisió de la sentència. Si el TEDH conclou que el judici no ha estat just, s’hauria de repetir. Si sentencien que els tipus penals (rebel·lió i sedició) s’han estès sense raons, pot ordenar de repetir el judici o d’alliberar els presos. Crec que quan es presenti la demanda per part dels presos es demanaran mesures cautelars. Actualment l’estratègia ja és anar contra la presó preventiva perquè no és cert que hi hagi risc de fugida, ni reiteració delictiva ni destrucció de proves. Però cal esperar que el Constitucional resolgui el recurs d’empara.

Parleu dels casos de Sànchez i Cuixart.
—Sí.

Quan pot tardar el Constitucional a resoldre el seu recurs d’empara?
—Tant com vulgui.

No tenen un termini establert?
—Sí, però no fan cabal dels terminis que tenen. Com és que han tardat tant, havent-hi gent empresonada, a admetre el recurs a tràmit? En altres casos el Constitucional es reuneix d’avui per demà. Pot dilatar el procés.

Condemnen els presos polítics. Recorren a Estrasburg i demanen que els alliberin mentre emeten una sentència, tardin el temps que tardin. Es pot fer?
—Sí, i aleshores Estrasburg pot decidir si els allibera o no. Cal tenir en compte el valor de les mesures cautelars del TEDH. Enlloc del reglament no s’estableix que siguin obligatòries. Però en un moment determinat el tribunal va emetre una sentència contra Turquia i va aprofitar l’avinentesa per dir que les seves mesures cautelars són de compliment obligat. Per tant, si el TEDH dicta mesures cautelars dient que han d’alliberar aquestes persones mentre examinen la qüestió de fons l’estat espanyol ho ha de fer.

Quina importància tenen les preses de posició com la d’Amnistia Internacional?
—Té importància per l’organització que és. I, a més, quan presentes recurs al TEDH utilitzes tots els arguments que tens. No tan sols els de part, sinó també el d’organitzacions internacionals. També allò que acabi dient el grup de treball de l’ONU sobre detencions arbitràries, que es pot pronunciar encara que no sigui vinculant, però és un argument més davant el tribunal. Tots els elements que hi hagi es poden utilitzar.

Com valoreu l’estratègia d’Òmnium i l’ANC de portar el cas a l’ONU?
—És una bona estratègia, sobretot pensant que el grup de treball sobre les detencions il·legals no és un òrgan jurisdiccional. És molt ben pensat, perquè si ho portessin a un organisme jurisdiccional, tancarien la porta del TEDH. Hi ha un principi en dret internacional que no permet de dur el mateix cas davant dues instàncies internacionals. Allò que potser qüestiono… L’opinió pública amb què s’ha quedat? Que ho porta un advocat de Londres. Crec que no s’ha fet prou difusió de quin valor té aquesta iniciativa. Ens hem quedat amb la conferència de premsa que es va fer a Londres i amb qui és l’advocat, i crec que s’ha de fer més pedagogia sobre què fa aquest grup de treball. En aquest grup, hi treballava Manuela Carmena. Cal que la gent comenci a veure que hi ha instàncies internacionals on es pot acudir.

El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) és una altra opció?
—No ho veig clar. El màxim òrgan jurisdiccional en matèria de drets humans en l’àmbit d’Europa és el TEDH. Per tant, crec que és allà on cal portar-ho. Al TJUE, els interessos prioritaris no són els drets humans, són una altra mena d’interessos.

I com dèieu, no pot haver-hi dos recursos alhora al TEDH i al TJUE.
—Pels mateixos fets, no. Ha de ser per fets diferents. Per què cremar una via? Jo aniria pel TEDH. També cal tenir en compte que el primer jutge internacional és el jutge intern. I que haurien de ser jutges espanyols els primers d’aplicar la jurisprudència del TEDH. El jutge d’instrucció, el jutge penal de Barcelona, l’Audiència espanyola… Passen per damunt de la jurisprudència. Si s’apliqués, no passaria pas tot això.

Ara el PP, amb el suport de Cs, vol ampliar els delictes que no poden ser objecte d’indult.
—Sí, però cal tenir en compte que acceptar un indult tanca la via de recórrer al TEDH, perquè acceptes la culpa i perds la condició de víctima. Per tant, s’ha de valorar. Entenc que els mitjans de comunicació camineu molt sobre el dia a dia del que passa, però cal anar més enllà. I dir a una persona que és a la presó que si accepta un indult, en surt… és clar, també tanca automàticament la porta a portar la causa a qualsevol tribunal internacional. Cadascú hauria de valorar el seu cas personal.

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]