21.10.2025 - 21:40
|
Actualització: 21.10.2025 - 21:58
D’ençà de l’endemà de les riuades i la barrancada, que va costar la vida a 229 persones, ferides físiques a centenars i ferides psicològiques a milers, el gabinet de Presidència de la Generalitat ha batallat per mantenir el control de la situació, cosa que equival a mantenir Carlos Mazón com a cap del Consell. Per això ha disposat de totes les eines que té a l’abast l’aparell del poder.
La primera és un control estricte de les Corts Valencianes. D’una banda, va posar en pausa les seues compareixences en les sessions de control. D’una altra, ha endarrerit tant com han pogut els treballs d’una comissió d’investigació que amb prou feines ha començat a caminar. I, com és sabut, ha volgut evitar, de totes totes, la compareixença de les associacions de víctimes que, finalment, seran rebudes, però el seu testimoni quedarà diluït dins un garbuix d’altres associacions, algunes de les quals són molt lluny del dol per la pèrdua.
El gabinet de Presidència amaga amb obstinació què va fer Mazón durant les hores que encara continuen en blanc de la vesprada del 29 d’octubre. És a dir, no hi ha cap informació documental que diga on era Mazón entre el final de l’àpat al Ventorro i quan va pujar al cotxe oficial per anar al Centre de Gestió d’Emergències de l’Eliana. Aquest és, de moment, l’únic element que controlen del tot.
A més, ha evitat la seua exposició pública en llocs oberts o amb afluència de públic, i ha intervingut els informatius de la televisió pública, que van ser un exemple durant la cobertura dels primers mesos després de la tragèdia.
El 17 de novembre, a Madrid
Però ara el castell d’arena és a punt d’ensorrar-se. La construcció s’esmicola per la força de les onades, i aquesta sensació de seguretat que proven de transmetre Mazón i el seu equip ja fa la pudor agra de la supervivència. A mesura que s’acosta el primer aniversari de la gota freda, s’han mogut algunes peces per confluir contra Mazón. Per exemple, ja té data per a comparèixer a la comissió d’investigació del congrés espanyol. Serà el 17 de novembre. La del congrés és l’única comissió d’investigació que no controlen el PP i Vox, per això el PP fa mans i mànigues perquè el criden abans a les Corts Valencianes o al senat espanyol. De fet, el Consell manté que la seua intenció és que Mazón comparega a les Corts abans del 29 d’octubre. D’aquesta manera, s’asseguraria que el primer interrogatori es fes en camp propi, i amb el control del temps i de l’exposició que li permet la comissió valenciana.
Així podria marcar el terreny i, amb sort, la línia dels interrogatoris que li faran en el congrés espanyol. Però Mazón té un altre inconvenient, que no és menor. Entre els dies 3 i 5 de novembre passaran pel congrés espanyol tretze víctimes. Per respectar-les al màxim, les seues intervencions tindran un format especial i no s’hauran de sotmetre als interrogatoris o acaraments amb els representants dels partits polítics, sinó que faran una intervenció inicial, i després una altra per a respondre, totes d’un cop, a les preguntes fetes pels diputats.
La crisi de govern, aigualida
La presència de les víctimes té una càrrega emocional molt important. Abans que la de Mazón, s’escoltaran en el congrés espanyol les veus de Rosa Maria Álvarez, Ernesto Martínez, Dolores Ruiz, Christian Lesaec, Josep Ignasi Carpio, Toñi Garcia, Mariló Gradolí, entre més. La intervenció en el Parlament Europeu de Rosa Álvarez, Mariló Gradolí i Toñi Garcia va causar un fort impacte entre els europarlamentaris de tots els colors polítics. És d’esperar que el pas durant tres dies consecutius de les tretze persones citades també tinga un efecte multiplicador que farà empetitir la figura d’un Carlos Mazón que encara no les ha rebudes, i que ja ha provat de fer el paper de víctima d’uns fets sobre els quals ha decidit que no té cap responsabilitat.
En aquest punt, cal recordar que Carlos Mazón va anunciar fa més d’un mes que el dia 5 de novembre remodelaria el Consell per substituir el vice-president segon, Gan Pampols, que vol abandonar-lo després d’any en el càrrec. Si el president havia programat aquesta fita per donar un nou impuls al seu govern per guanyar temps, tot el que diga quedarà tapat per la veritat de les víctimes, escoltades abans a Brussel·les i a Madrid que no pas a València.
També ha estat citada al congrés espanyol la comunicadora Maribel Vilaplana, que va dinar amb Mazón el dia de la gota freda i que fa unes setmanes va empitjorar encara més la percepció del comportament d’un president que va restar entaulat, pel cap baix, fins a les 18.45. Fins aquell moment s’havia dit que el dinar s’havia acabat una hora abans.
El Nou d’Octubre, Carlos Mazón va oferir les tres primeres entrevistes d’ençà de la gota freda. Ho va fer en dos diaris conservadors i en À Punt. Mazón va voler accentuar el fet que ell no havia pres cap decisió aquell dia. Que la gestió de l’emergència no era cosa seua, sinó de la consellera que, d’altra banda, també haurà d’anar a Madrid, al congrés espanyol. També va dir que estava al cas de tot el que passava a desgrat que les imatges que han transcendit de la seua arribada al CECOPI el mostren descentrat i fora de lloc. I, encara, que no té cap responsabilitat en l’enviament del missatge d’alerta a la població que, segons la jutgessa, va arribar tard i era erroni.
Donacions sota sospita
El primer de novembre de 2024, dos dies després de la gota freda, la Generalitat va obrir un compte corrent al Banc Sabadell perquè els particulars o les empreses que volguessen col·laborar amb els damnificats hi fessen una donació. L’anunci s’allotjava en una web de la Generalitat anomenada Som Solidaritat. Carlos Mazón mateix ho va publicitar al seu compte de X. Ahir, El Diario destapà que el compte havia arreplegat més de dotze milions d’euros i que el Consell en mantenia congelats més de nou. És a dir, la Generalitat no ha sabut donar destinació a uns diners donats amb urgència i de bona fe per la ciutadania. En la conferència de premsa de després de la reunió del Consell, la vice-presidenta Susana Camarero va admetre que la Generalitat tenia els diners, donats pels particulars, parats.
Amb tot, va dir que 3,4 d’aquests 12 milions s’havien incorporat al pla d’ajuts socials que el Consell va anunciar la setmana passada per a famílies vulnerables, nombroses i amb necessitats especials. El total d’aquest fons és de 108 milions d’euros. Quan Carlos Mazón va publicitar aquests ajuts, en un acte a so de bombo i platerets al Palau de la Generalitat, no va fer cap referència al fet que una xicoteta part del paquet provenia de les donacions populars.
Amb el to que habitualment empra per a no respondre a allò que li pregunten, Camarero va dir que els donants particulars rebrien a casa una certificació d’aquestes aportacions: “És un ajut que la Generalitat i la comunitat agraeixen molt perquè permet d’ajudar a la reconstrucció i la recuperació”, va dir. Sobre els nou milions restants, la vice-presidenta no ha informat sobre quina serà la destinació que la Generalitat els donarà. Malgrat això, Camarero defensa que sempre s’ha actuat amb total transparència.
La via judicial avança
Quant a la gestió de l’emergència, les dades i les informacions que se saben gràcies a la instrucció del cas de la gota freda que fa el jutjat de Catarroja van tancant un cercle com més va més estret sobre la Generalitat. La jutgessa repeteix, cada volta que en té ocasió, que a primera hora del matí, i els dies anteriors, hi havia prou informació sobre l’alerta meteorològica. I una altra afirmació que repeteix és que qui té la competència de vigilar els barrancs és la Generalitat. D’aquesta manera, desactiva l’estratègia de l’apagada informativa, que els va impedir de prendre decisions més ràpides i més prompte.
Per bé que la Generalitat intenta de capgirar l’argument dient que els representants de les agències estatals han reconegut errades, les resolucions judicials diuen la contrària. Cada dia hi ha noves imatges o noves informacions documentals que minen la maniobra defensiva de Mazón, que, d’altra banda, evita d’anar a explicar a la jutgessa què va fer aquell dia. Això, malgrat les invitacions constants que rep.
Les víctimes no el volen
I tot això passa quan falta una setmana per a l’aniversari i per al funeral d’estat. L’Associació de Víctimes Mortals ha manifestat el seu descontentament per la presència de Carlos Mazón en el Museu de les Ciències Príncep Felip de la Ciutat de les Arts de València. El consideren el responsable principal de tots els seus mals i no desitgen, de cap manera, una salutació o una abraçada del president. El govern espanyol, que aprofita la circumstància per atiar el foc, ha dit que convidaria Mazón per protocol, però que era molt important respectar les víctimes i escoltar-les.
