06.05.2025 - 15:35
|
Actualització: 06.05.2025 - 18:02
Pilar Lumbreras, de 92 anys, és la darrera monja en actiu al convent de les germanes caputxines de Manresa, que han estat 400 anys a la ciutat. I ara se n’han d’anar per traslladar-se a una residència: “No és una alegria. Sempre costa sortir de casa teva”, admet.
L’època més esplendorosa del convent havia arribat a aplegar més de 25 monges clarisses. Quan Lumbreras hi va entrar, ara fa 60 anys, n’eren 16. “Mai ha estat una comunitat molt nombrosa”, assenyala. Al llarg dels anys, el nombre ha anat minvant.
Nombrosos fidels i veïns del convent s’han apropat a acomiadar-se de Lumbreras. És el cas de l’Imma Perlacia, que ajuda les monges des de fa anys. Diu que viu el moment amb enyor i tristesa, i valora positivament la dedicació que han tingut les germanes cap a la ciutat al llarg dels anys, acollint i ajudant en tot el que podien. “Són aquelles coses que no es poden quantificar materialment, però que tenen un valor sentimental molt gran”, assenyala.
El futur del convent
L’orde de les caputxines a Manresa ocupa una finca al centre de la ciutat de més de 4.000 metres quadrats, gairebé 2.000 dels quals construïts. Actualment, és inviable de continuar amb el convent: “Mantenir aquesta casa no és cap broma. La festeja molta gent, però ningú s’atreveix a dir: me la quedo”, explica Lumbreras, que assenyala que, malgrat que tothom hi faria grans projectes al convent, a l’hora de capitalitzar-ho i fer front als costos de manteniment la cosa es complica.
Per ara, el futur de l’espai és tota una incògnita. Fa gairebé quinze anys les monges van voler cedir el convent a la Fundació Sociosanitària perquè s’hi pogués ubicar una residència d’avis. En aquell moment, com a comissari pontifici, el bisbe de Vic va intervenir i es va evitar. Actualment, el convent depèn d’una federació de caputxines, que és qui tindrà l’última paraula.
