D’ençà del 6 de gener, les fronteres d’allò que s’anomenava l’Administració Autònoma del Nord i Est de Síria (AANES) es mouen d’un dia a l’altre, com línies que s’esborren i es tornen a traçar sobre un mapa inestable. Acords i desacords redefineixen el terreny mentre milions de civils romanen atrapats en una incertesa constant, sobretot a les ciutats que encara continuen en joc: Kobane, Al-Hasakah i Qamixli. Després de l’acord del 29 i 30 de gener entre el govern sirià i les Forces Democràtiques Sirianes (SDF), no hi va haver celebracions ni escenes que marquen la vida. La calma cautelosa i la situació de mobilització general imperen al carrer, tot i que amb una sensació nova difícil de definir: la de començar a entrar en una etapa diferent, encara fràgil i plena d’incògnites.

La implementació de l’acord i l’aplicació de les clàusules no es perceben en gests visibles, sinó en reunions discretes, redistribucions pactades i coordinacions tècniques que avancen amb rapidesa. Per a la població, el document signat a final de gener no representa una promesa complerta, sinó un procés encara en desenvolupament. Cada moviment –militar, polític o administratiu– s’observa amb prudència, per la consciència que l’equilibri assolit es podria alterar amb facilitat. Pas a pas, en cada detall i posició, s’adopten mesures de seguretat estrictes. Tot avança amb cautela i equilibri: alguns passos es concreten en qüestió d’hores; uns altres s’executen sense ni tan sols la presència dels mitjans de comunicació.

Els darrers dies, l’entrada coordinada de forces del govern sirià en indrets estratègics d’al-Hasakah i Qamixli s’ha produït sota supervisió conjunta i sense topades directes. Combois militars han accedit a instal·lacions clau –inclòs l’aeroport de Qamixli i determinades infrastructures energètiques– com a part de la redistribució pactada. Paral·lelament, unitats de les SDF s’han retirat del centre de les ciutats i s’han replegat a posicions acordades prèviament, en un moviment descrit per fonts locals com a “tècnic” i orientat a evitar friccions. A més, membres de l’exèrcit sirià s’han retirat d’alguns pobles de l’àrea de Kobanî i s’han restablert punts de control conjunts amb les forces de seguretat kurdes (Asayish), tot i que la ciutat continua assetjada malgrat l’alto-el-foc i l’acord.

Un element clau del pacte és la retirada gradual de membres del Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK) del territori sirià, coordinada per les SDF. Aquest moviment cerca de rebaixar la tensió amb Turquia i facilitar l’estabilitat a les zones frontereres, alhora que reconfigura les estructures de seguretat locals. L’acord d’alto-el-foc també establia el compromís de les SDF de retirar-ne tots els dirigents i membres del PKK que no fossin sirians, amb la finalitat de garantir la sobirania i l’estabilitat regional. Segons fonts locals, la retirada es fa amb supervisió tècnica i seguint cronogrames planificats acuradament, amb l’objectiu d’evitar confrontacions i de minimitzar possibles buits de poder en àrees sensibles.

Jamil Mazloum, un dels comandants de les SDF, afirma que les seves forces apliquen l’acord i segueixen els punts establerts pas a pas. Explica que el pacte es basava en dos pilars: l’alto-el-foc i el desplegament conjunt d’Asayish i membres de la seguretat general del govern sirià en barris i zones estratègiques, a més de la retirada de l’exèrcit cap a bases fora de la regió. “Tanmateix, malgrat la signatura formal de l’alto-el-foc el 30 de gener i dels acords d’integració gradual de forces militars i administratives, el setge de l’Exèrcit Àrab Sirià sobre Kobanî es manté i els serveis bàsics a la ciutat continuen tallats, mentre la població sol·licita amb urgència l’obertura de corredors humanitaris”, detalla. I avisa que, mentre no es permeti la tornada dels desplaçats i no es compleixi la retirada efectiva de l’exèrcit, el perill sobre Kobanî i rodalia continuarà: una evidència clara que la implementació de l’acord continua essent parcial i fràgil.

En el terreny administratiu, Damasc va acceptar el candidat proposat per les SDF per al càrrec de governador de la província d’al-Hasakah. Noureddin Ahmed es converteix així en el primer kurd a assumir aquest lloc en la història del país, cosa que s’interpreta com un dels gests polítics més significatius d’ençà del començament de les negociacions. El nomenament vol enviar un senyal d’obertura i reduir la tensió en una província clau en l’equilibri del nord-est sirià. No obstant això, el seu marge de maniobra dependrà en gran manera de com es concreti la redistribució de competències entre les autoritats locals i el govern central. Sobre el terreny, la qüestió de la seguretat continua en mans de l’administració de facto kurda i les Asayish, tal com estableix l’acord, mentre els mecanismes de coordinació amb Damasc encara estan en procés de definició.

Ilham Ahmed, política kurda i responsable de relacions exteriors de l’AANES, diu que el procés d’integració es desenvolupa amb cautela, sota la supervisió de països com per exemple França. “Es formaran equips i brigades militars especials a al-Hasakah i Kobanî, amb participació de dones. També hi haurà un procés d’harmonització de les organitzacions de la societat civil, la cultura i la llengua. Ja s’ha designat el governador d’al-Hasakah, tot i que continua el debat en temes com ara els passos fronterers i l’idioma”, explica en una reunió amb la societat civil: “Encara no hi ha una comissió oficial per a la constitució del país, però es formarà en l’etapa següent. S’hi garantiran els drets del poble kurd i es resoldran els obstacles que apareguin. A més, treballem perquè puguin tornar a casa els desplaçats d’Afrin, Serekaniye i de totes les altres àrees.”

Com a part de la reorganització de la seguretat regional derivada de l’acord, s’han començat a traslladar membres de l’Estat Islàmic detinguts en presons sota control de l’administració autònoma cap a l’Irac. L’operació, coordinada amb la coalició internacional encapçalada pels Estats Units, cerca de garantir la custòdia de combatents estrangers en un moment de redistribució militar i administrativa al nord-est sirià. Segons fonts vinculades al procés, els trasllats es fan amb mesures de seguretat estrictes i supervisió internacional, amb l’objectiu de prevenir fugides o incidents que puguin posar en perill la fràgil implementació del pacte.

Més de dues setmanes després del 30 de gener, la implementació de l’acord es continua desenvolupant amb passos cautelosos i tensió persistent. La redistribució de forces, la retirada d’actors externs, la reorganització administrativa i la gestió dels detinguts vinculats a l’extremisme pinten una situació complexa en què cada moviment té repercussions regionals. Turquia ho observa amb atenció, Damasc hi va ajustant els temps, la coalició internacional hi manté la presència i les SDF cerquen d’equilibrar la integració institucional amb la preservació de les seves estructures. Per a molts habitants, l’acord no simbolitza un tancament, sinó una pausa en un conflicte llarg que ha reconfigurat el poder, les identitats i les aliances a la zona durant més d’una dècada. Tot plegat deixa clar que l’estabilitat dependrà menys d’allò que s’ha signat i més d’allò que s’aconsegueixi sostenir en la pràctica.