Cultura donarà a conèixer els gravats medievals del Solà de Seurí

El Departament de Cultura ha encarregat una publicació monogràfica sobre els gravats medievals del Solà de Seurí, al Pallars Sobirà, al Grup d’Arqueologia de l’Alta Muntanya de la UAB-CSIC, per donar a conèixer aquest patrimoni declarat bé cultural d’interès nacional (BECIN) l’any 2021. Aquesta publicació ha de divulgar els resultats científics del jaciment arqueològic de 101,03 hectàrees i que té 3.940 gravats localitzats en 372 roques. Al llarg del segon trimestre els tècnics del Servei de Patrimoni Arqueològic i Paleontològic programaran les actuacions necessàries per fer els treballs de documentació, entre els quals hi haurà topografia, fotogrametria i vídeo 3D.

El jaciment arqueològic no és visitable per les característiques del terreny, però es valorarà la possibilitat d’adequar el castell dels comtes de Pallars de Sort com a seu expositiva d’aquest material. Els gravats són en cotes entre 1.230 metres d’altitud i els 2.060 metres i es distribueixen per un terreny de 3,3 quilòmetres de longitud. És una zona de difícil trànsit amb orografia complicada. Els primers estudis permeten apuntar a una cronologia entre el segle XIV i XV. Tot plegat, tant les seves dimensions com la diversitat, fa que els gravats del Solà de Saurí siguin un conjunt excepcional i inèdit a la serralada pirinenca.

Entre els elements que permeten l’aproximació cronològica destaquen col·leccions d’armes militars, vestits, elements singulars com ballestes o cornamuses i inscripcions. Però el que sí que ha facilitat als arqueòlegs una data fixa és la inscripció, de no més de 5 centímetres de grandària, on es pot llegir: “Aquest any del Senyor 1319 + aquesta creu pètria + s’exposa a la terra. Va fer-la 6 de maig + Pere Arnau sacerdot.” El seu autor podria ser Pere Arnau que en aquesta època (1335-1369) un Pere Arnaldo va ser monjo i va exercir de notari al monestir de Gerri de la Sal (Pallars Sobirà).

Entre els prop de quatre mil gravats hi ha representats motius molt diversos: imatges antropomorfes, zoomorfes, tècniques, vegetals, geomètriques i cristianes, així com inscripcions. En aquest conjunt destaquen les representacions de soldats, a dalt de cavall i a peu, i d’armes. També són freqüents les representacions de cacera i de músics cortesans tocant amb cornamuses de tipus occità. Armes, vestimentes i instruments musicals permeten de situar aquest conjunt a la baixa edat mitjana.