El president d’Òmnium, Jordi Cuixart, ha registrat un escrit davant la Secretaria General d’Institucions Penitenciàries –que depèn del Ministeri de l’Interior espanyol– per sol·licitar el trasllat a una presó catalana. Cuixart és el primer dels presos en fer el pas.

L’escrit, presentat per l’advocat Carlos Garcia Castaño –expert en dret penitenciari– sosté que mantenir-lo reclòs a una presó madrilenya ara que ja s’ha acabat la instrucció vulnera tant el dret a la vida familiar i la intimitat (recollit a la constitució espanyola), així com el dret dels infants a relacionar-se amb el pare, recollit a la Convenció dels Drets dels Nens de les Nacions Unides. Ara, des d’Institucions Penitenciaries hauran de consultar al jutge instructor del Suprem espanyol, Pablo Llarena, quin és el seu parer. Tot i que la seva decisió no és vinculant, fonts de l’organisme apunten que és el criteri del jutge el que s’acaba imposant.

La instrucció per part del jutge del Suprem Pablo Llarena està pràcticament acabada i que ja els ha comunicat formalment el processament per rebel·lió (en el cas dels membres del govern, també per malversació). Per tant, els advocats entenen que ja no els hauran de citar per posar-los a disposició del Tribunal Suprem fins al dia del judici. Aquest tipus de trasllats no són habituals quan els presos no han estat encara condemnats però les defenses denuncien que, amb la instrucció acabada, mantenir-los reclosos a set-cents quilòmetres de casa i lluny de la família i els seus advocats és una vulneració de drets. Molts dels empresonats tenen fills menors i, en el cas de Dolors Bassa i Carme Forcadell, néts petits.

Jordi Cuixart, el primer en fer el pas
Garcia Castaño, que ha registrat un escrit aquest dilluns apel·lant a la legislació vigent que estableix el criteri de ‘màxima proximitat de l’intern a la seva llar per evitar el desarrelament’.

A més, acompanya la petició amb dos dictàmens elaborats pel director de l’Observatori del Sistema Penal i Drets Humans de la Universitat de Barcelona, Iñaki Rivera Beiras, i l’advocat Albert Parés, premi de Drets Humans del Consell General de l’Advocacia espanyola.

Vulneració de drets
L’advocat fonamenta la petició en tres àmbits. Per una banda, considera que mantenir Cuixart reclòs a Soto del Real (hi és des del 16 d’octubre de 2017) vulnera el dret a la vida familiar i la intimitat, recollit a l’article 18/1 de la constitució.

Així mateix, també assegura que s’estan vulnerant els drets del seu fills, d’un any d’edat i que cada cop que ha de visitar el pare ha de fer més de 1.400 km. Segons el lletrat, això li provoca efectes ‘físics i emocionals’. En l’escrit, fa referència a la Convenció dels Drets dels Nens de les Nacions Unides, signada per l’estat espanyol, i subratllat que el text obliga els estats a respectar el dret del nen que, tot i estar separat d’un dels seus progenitors, ha de poder mantenir-hi ‘relacions i contacte directe de manera regular’.

D’altra banda, el lletrat entén que la llunyania de Cuixart del seu domicili també afecta el seu dret a la defensa. La seva advocada, Marina Roig, s’ha de traslladar fins a Madrid per poder preparar amb Cuixart totes les vistes i passos que es van donant en aquest procediment. Entén, doncs, que un cop acabada la fase d’instrucció i dictada la interlocutòria de processament ha de poder estar a una presó més propera que permeti a la seva advocada tenir accés més àgil i fluït amb el seu client per preparar el judici, encara sense data.

La companya de Jordi Cuixart, Txell Bonet, ja va denunciar aquesta situació davant l’ONU en una conferència el passat 20 de març. Llavors, ja va defensar que les Nacions Unides han reconegut la primacia del dret dels infants a tenir una família i com la presó preventiva vulnera aquest dret. Va posar de relleu els efectes ‘físics i emocionals’ que té per als infants –especialment els menors de 5 anys– no créixer en un ambient familiar normalitzat.

El criteri del jutge, el que impera 
L’escrit s’ha registrat davant de la Secretaria General d’Insitucions Penitenciàries, un organisme que depèn del Ministeri de l’Interior amb Juan Ignacio Zoido al capdavant. Tanmateix, aquest organisme sempre dóna trasllat d’aquesta mena d’escrits als jutges competents de cada cas. Segons fonts consultades per l’ACN, tot i que el seu criteri no és vinculant, la decisió que acaba prenent Institucions Penitenciàries va en la línia marcada pel jutge.

Caldrà veure si en aquest cas, el jutge del Suprem es mostra més flexible, ja que aquest tipus de trasllats no són habituals. Un exemple és el cas de Sandro Rosell, empresonat a Soto del Real per ordre de l’Audiència espanyola des de fa més de 300 dies per un delicte de blanqueig de capitals. L’ex-president del Barça també ha demanat el trasllat a l’espera de ser jutjat però també se li ha denegat.

Presos preventius amb fills petits
A banda de Cuixart, aquesta situació es repeteix en la gran majoria dels presos preventius del procés. El número 2 de JxCat i ex-líder de l’ANC, Jordi Sànchez, també té dues filles menors d’edat. També té dos fills petits és el vice-president, Oriol Junqueras. Precisament, aquest mes d’abril la seva filla petita ha fet 3 anys i la va felicitar a través d’un missatge a Twitter. Raül Romeva també està en aquesta situació ja que té una nena d’11 anys i un nen d’uns 7 anys.

Es repeteix el cas amb Josep Rull, que té dos nens petits (de 3 i 7 anys aproximadament). El mateix Rull escrivia a Twitter la setmana passada després de la visita dels seus fills: ‘Després de 21 dies avui he pogut tornar a acaronar els meus dos fills. Felicitat plena amb un comiat duríssim. Mengeu-vos a petons els vostres menuts, no us deixeu perdre cap moment màgic de les seves vides’. Així mateix, Dolors Bassa i Carme Forcadell tenen dos néts petits.

Peticions anteriors
Al gener, l’advocat de Junqueras, Andreu van den Eynde, ja va demanar el ‘trasllat urgent’ del vice-president a una presó catalana i ja apuntava que la que estava més a prop del seu municipi era la de Brians 1. En el mateix escrit, també demanava permisos penitenciaris per a Junqueras per assistir al ple de constitució de Parlament i al primer debat d’investidura plantejat per al 30 de gener. El jutge Pablo Llarena va denegar totes dues peticions.

En aquell escrit ja es feia referència a les conegudes com a ‘Regles Nelson Mandela’, que constitueixen les regles mínimes per al tractament dels reclusos als estats membres. Ja s’apuntava llavors que així podria estar més a prop de la seva família i els seus fills menors.

A finals d’octubre, els lletrats de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart també van anunciar que sol·licitarien a l’Audiència espanyola el trasllat a una presó catalana.

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]