Una casa a Pedralbes, un correu al “mossèn” i més incògnites del matrimoni Pujol Gironès

La vida pública i la vida privada ja s’encavalquen ombrívolament en el judici del cas Pujol. El procés atribueix a una família, els Pujol Ferrusola, la condició d’una associació il·lícita per a delinquir, de manera que els angles íntims de les relacions familiars prenen forma de matèria d’interès criminal: de pares i fills, d’avis i néts, de germans i germans, de marits i mullers, de sogres i joves. Els dos acusats principals, Jordi Pujol Ferrusola, fill gran del president, i Mercè Gironès, que hi va estar casada entre el 1986 i el 2011, constituïen el primer matrimoni que el judici ha començat a esventrar, perquè l’acusació els fa responsables d’haver gestionat els diners il·lícits de la família. La fiscalia els demana vint-i-nou anys i disset de presó, respectivament.

Un dels elements centrals de disputa és el grau de participació de Gironès en l’activitat del primogènit. El seu advocat, Josep Oriol Rusca, ja es va queixar durant les qüestions prèvies d’una “indefensió brutal” perquè, a parer seu, l’escrit d’acusació de la fiscalia no concreta exactament en què hauria cooperat la seva defensada. “Sembla que Mercè i Gironès siguin el tercer i quart cognom del senyor Pujol Ferrusola. És delicte ser l’ex-parella de o la parella de?”, va lamentar llavors. El cas és que els cognoms de tots dos apareixien lligats sovint, perquè eren socis d’una colla de societats que, presumptament, es feien servir per a l’emblanquiment dels diners obtinguts d’adjudicacions públiques fraudulentes.    

Els primers tres testimonis que han declarat en el judici han servit per a mirar d’escatir el paper de Gironès. La secretària de Pujol Ferrusola, Cristina Isabel de Francisco Cotorruelo, ha reconegut que Gironès tenia participació en la majoria de les empreses esquitxades, però ha declarat que, en canvi, Gironès només intervenia puntualment en el dia a dia de l’empresa, no feia mai reunions tota sola al despatx que compartien amb el seu home, ni hi entrava amb clau –picava sempre al timbre–, ni tenia correu electrònic propi, ni classificava els documents, ni tenia assignat cap arxivador ni calaix propi. D’altra banda, però, ha reconegut que omplia les factures –unes quantes de les quals, sota sospita– amb la informació que li donaven, i que en aquest sentit rebia ordres tant de Pujol Ferrusola com de Gironès. 

En uns altres punts de l’interrogatori, les afirmacions de la secretària han estat més difuses. S’ha espolsat les puces sobre la mena de serveis per les quals facturaven –en molts casos ha dit que no sabia de què es tractaven–, ha dit que desconeixia per què societats diferents facturaven als mateixos clients i ha atribuït a un error notarial la seva pròpia participació en una de les empreses del matrimoni. L’aspecte més cridaner de la declaració és tal volta que no ha sabut respondre per què va enviar un correu a Joan Jové, presumpte testaferro dels diners a Andorra, demanant la transferència de 200.000 euros a un banc del districte de Santa Fe de Ciutat de Mèxic. L’assumpte d’aquell correu era, curiosament, “Mossèn”, el terme amb què, presumptament, Marta Ferrusola s’adreçava a la Banca Reig andorrana en un manuscrit del 1995 que forma part de la causa. De Francisco ha dit que no coneixia Jové i que no recordava el correu en qüestió, tot i que no n’ha negat l’existència. 

El segon testimoni ha estat la filla del matrimoni, Núria Pujol Gironès, de trenta-tres anys, que ha seguit la línia d’exculpació de la mare. “La meva mare no treballava amb el meu pare”, ha arribat a dir. La recorda a casa, tenint cura d’ella i del seu germà Jordi. Sobre la feina del seu pare, ha respost amb més inconcreció: sabia que es dedicava als negocis, ha dit, però mai no va saber quins. “No els coneixia, de debò que no m’interessava.” L’existència dels diners a l’estranger no la va saber fins uns dies abans de la confessió de la deixa –segons que ha dit, com més néts–, i els cotxes d’alta gamma que Jordi Pujol Ferrusola col·leccionava en una nau de Premià, ha dit, “els comprava en molt mal estat i els restaurava, perquè era una afecció que tenia”, però ella no en sabia el valor real. 

Pujol Gironès sí que coneixia, en canvi, l’existència d’un pis del carrer de Ganduxer que li havien regalat els seus pares. Li ho havien anunciat, segons que diu, el 2012, però no en van fer l’escriptura fins el 18 de juliol de 2014, tot just uns dies després de la portada d’El Mundo sobre els comptes andorrans i una setmana abans de la confessió del president. Ho ha presentat com un acord del divorci, que es va retardar per les desavinences entre tots dos, que avui encara tenen molt mala relació. “Van estar d’acord a donar-me aquest pis perquè era l’únic fill que vivia a Espanya”, ha declarat. Així, li van fer una donació de 585.000 euros, que incloïa els 495.000 euros que havia costat el pis i els imposts corresponents. Primer, ha assegurat que en aquell moment no sabia res dels procediments judicials del seu pare ni de si es trobava en una situació de risc patrimonial; després, ha aclarit que, si les informacions periodístiques ja s’havien publicat, sí que ho sabia, però que de tot plegat en té un record borrós. Encara hi viu.

El tercer i últim testimoni de la jornada ha estat el de l’empresari José Luis Perelló, ex-directiu de l’Espanyol, que l’abril de l’any 2003, ja en les darreries de la presidència de Pujol, va vendre per vora dos milions i mig d’euros una casa a Pedralbes –que, una estona abans, la filla ha dit que esdevingué, durant un temps, “la casa de la família”. Perelló assegura que no ha estat capaç de trobar-ne l’escriptura i, per tant, ha parlat de memòria, de manera que no recorda si Gironès també va formar part de l’operació o no, però sí que recorda que l’operació es va fer perquè els havia posat en contacte l’empresari Carlos Tusquets, que va rebre un xec amb la xifra total i que es va quedar de pasta de moniato quan va saber que en uns papers de l’Agència Tributària espanyola hi constava que l’operació s’havia fet per 21.035 euros, perquè en l’escriptura hi constava la xifra real. Durant uns anys, ha dit, va continuar rebent cartes pel pagament del gual, de les escombraries i dels imposts perquè ningú no havia fet el canvi de nom.

El judici no es reprendrà fins a mitjan gener i encara no se sap qui seran els pròxims testimonis que hi declararan, però ho hauran de fer, encara, 257 persones més, perquè avui el tribunal ha decidit d’admetre el testimoni de l’altre fill de Pujol i Gironès, Jordi, i cinc agents implicats en l’operació Catalunya, entre els quals, el comissari José Manuel Villarejo. La resta de qüestions prèvies que van presentar les defenses dels dinou acusats, entre els quals hi havia la denúncia de múltiples vulneracions de drets fonamentals, es resoldran en el moment de la sentència, i el judici continuarà a Madrid, contra el criteri de les defenses, que exigien que es traslladés a Barcelona.