Crisi oberta arran de la decisió de Trump de designar un enviat especial a Grenlàndia

El president dels Estats Units, Donald Trump, ha tornat a fer trontollar la diplomàcia europea amb el nomenament del governador de Louisiana, Jeff Landry, com a enviat especial nord-americà a Grenlàndia. Trump ha justificat la decisió afirmant que Landry “entén que essencial que és Grenlàndia per a la seguretat nacional” i que defensarà amb fermesa els interessos dels EUA en aquest territori àrtic sota sobirania danesa.

Les paraules del nou enviat –que ha arribat a dir que treballaria perquè Grenlàndia “formi part dels Estats Units”– han causat la reacció immediata de Dinamarca. El ministre d’Afers Estrangers, Lars Løkke Rasmussen, ha convocat l’ambaixador nord-americà a Copenhaguen i ha qualificat les declaracions “d’inacceptables”, tot exigint a Washington respecte per les fronteres daneses. Segons el govern danès, uns quants socis europeus ja li han expressat suport.

A Brussel·les, la resposta ha estat coordinada. El president del Consell Europeu, António Costa, i la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, han subratllat que “la integritat territorial i la sobirania són principis fonamentals del dret internacional”. Tots dos han remarcat que la seguretat de l’Àrtic era una prioritat per a la Unió Europea i han expressat la solidaritat amb Dinamarca i amb els ciutadans de Grenlàndia.

A Nuuk, el primer ministre grenlandès, Jens Frederik Nielsen, ha optat per un to més serè. Ha afirmat que el nomenament “no canvia el fet que Grenlàndia controla el seu propi destí” i ha reiterat la disposició de cooperar amb uns altres països, inclosos els Estats Units, sempre que sigui “amb respecte pels nostres valors i aspiracions”.

El gest de Trump reobre una carpeta delicada que ja havia generat polèmica durant el seu primer mandat, quan va insinuar la possibilitat de comprar Grenlàndia. En un context marcat per la competència geopolítica a l’Àrtic –per recursos naturals, rutes marítimes i bases militars–, la designació d’un enviat especial nord-americà ha estat interpretada a Europa com un pas més en l’estratègia de pressió de Washington sobre un territori clau, amb el perill d’obrir una crisi diplomàtica de llarg abast entre els EUA, Dinamarca i la Unió Europea.