30.06.2018 - 22:00
El president del gremi d’hotels de Barcelona, Jordi Clos, alertava a final de gener que ‘els hotels de Barcelona continuaran enfonsats fins a l’abril, ja que les reserves on the books o blocades encara es troben per sota del nivell de l’exercici anterior en el mateix període’. Eren dies en què ja havia passat la part més forta de la tempesta del procés, però encara se sentien trons. Aquesta setmana, hi ha tornat a haver lamentacions del sector quan s’ha fet públic que la facturació mitjana per habitació ocupada en establiments hotelers va disminuir un 5,0% interanual a Catalunya el mes de maig. Ens ho hem de preguntar. Tan malament va el turisme? Tant l’ha afectat el procés, com alguns han donat entenent?
Ja avanço que penso que la resposta en tots dos casos sembla que serà que no –o, com a mínim, no de manera decisiva– i per això veurem les dades que l’Idescat va fer públiques la setmana passada. En primer lloc, val a dir que l’espectacular caiguda del 5% en la facturació mitjana per habitació el mes de maig necessita un parell de precisions. La primera és que en els hotels de cinc estrelles –els que alcen més la veu– la caiguda del preu ha estat del 2%, mentre que en els d’una estrella la caiguda ha superat el 10%. Sembla que alguns sí que han rebut, i no precisament els de luxe. I en segon lloc, cal recordar que un mes, tot sol, no marca tendència i que en el període entre el gener i el maig, la caiguda global mitjana de preus a l’hostaleria catalana ha estat del 0,8% respecte de l’any passat.
Normalment, quan parlem de turistes, pensem en els estrangers, però oblidem que als hotels també hi va la gent de Catalunya i de l’estat. Concretament, les pernoctacions el 2017 van ser un 71% d’estrangers, un 15% de catalans i un 14% de la resta de l’estat. Per això resulta curiós analitzar qui són els visitants que han vingut, basant-nos en l’estadística de pernoctacions als hotels. Doncs bé, en el període gener-maig, els establiments catalans registren una baixada del 0,8% enfront d’una pujada del 0,1% a l’estat espanyol. Però hi ha una dada molt curiosa de la qual no es parla. Fixeu-vos-hi.
Resulta que en aquest període, les pernoctacions dels visitants estrangers, oh sorpresa!, han crescut un 0,8% –amb gran creixement dels russos– mentre que els visitants de la resta de l’estat han baixat un 7,7%. Vet aquí, doncs, que la caiguda de pernoctacions registrada als hotels de Catalunya no es deu als turistes estrangers, sinó als ciutadans de la resta de l’estat. El mes de maig, les xifres són encara més espectaculars en aquest sentit, ja que les pernoctacions dels forans augmenten un 4,9%, mentre que les estatals cauen un 6,3% i repeteixen les dels catalans. No crec que el president del gremi dels hotels pensés en aquesta evolució de les xifres de visitants el mes de gener… Sigui com sigui, si fos certa la por del procés tan invocada, seria més gran a la resta de l’estat que a l’exterior. De fet, les pernoctacions d’aquests visitants havien crescut un 26% amb la recuperació –del 2013 fins al 2016– i van baixant mínimament el 2017.
A més, hi ha un altre fet que per mi és molt important de tenir en compte, sobretot si continua la tendència. Els primers quatre mesos de l’any, havien vingut a Catalunya un 1,9% de visitants estrangers menys (ja hem vist que la xifra remunta al maig), però en aquest mateix període de temps, la despesa realitzada havia estat un 7,4% més alta. Això vol dir que durant aquests mesos ha vingut de fora un turisme que gasta aquí més diners, en definitiva, una cosa que ens interessa a tots. Una altra història és –aquí no hi entraré– com n’és, de just, el repartiment d’aquesta despesa…
I queda la competència interna fora de mercat. Lamentablement, no hi ha estatístiques fiables que mostrin el nombre de visitants que s’allotgen en apartaments turístics i menys en cases particulars que lloguen habitacions. És normal que així sigui mentre el sector no estigui seriosament regulat. A Barcelona coneixem bé el problema que representa i les seves conseqüències per al ciutadà que vol llogar un pis per a viure. Certament, les dues ubicacions treuen ocupació als hotels, per això, en contrapartida, ja hi ha hotelers que han entrat en el negoci dels apartaments per compensar…
I per acabar, als qui continuen queixant-se, malgrat aquestes xifres, caldria recordar-los que Catalunya va rebre l’any passat 19 milions de turistes (un 23% dels que va rebre tot l’estat), amb un increment del 5% sobre l’any anterior, la qual cosa vol dir gairebé un milió més. Recordar-los també que va assolir un rècord històric que serà molt difícil de repetir, tenint en compte que competidors com Turquia i Tunísia acullen enguany una altra vegada visitants que ens havien ‘prestat’ durant el temps que a l’exterior es percebia inseguretat en aquestes destinacions. I, per descomptat, que no es pot créixer indefinidament, ni tampoc no ens interessa. Haurem d’anar canviant el xip i potser caldria començar a valorar menys l’estatística del nombre de turistes i centrar-nos més, per exemple, en la que registra la despesa que fan.
