Avui es constitueixen les Corts d’Aragó, emanades de les eleccions del 8 de febrer. Tanmateix, més de tres setmanes després, el PP i l’extrema dreta de Vox encara no han tancat cap acord per a formar govern. Les negociacions s’han blocat, en una situació semblant a la d’Extremadura, on tampoc no s’ha desencallat la formació d’un executiu.

Malgrat aquest blocatge, fins ara no s’ha obert cap alternativa a una entesa entre el PP i Vox. Ahir mateix, el president de l’Aragó en funcions, Jorge Azcón, va dir a Barcelona que l’única opció possible és un acord amb l’extrema dreta. Azcón, que assistia al Mobile World Congress, va admetre que si finalment no hi ha pacte serà un fracàs. “Volem que el pròxim govern sigui estable i sòlid en conjunt. I volem fer-ho sense soroll i treballant amb la tranquil·litat amb què ho fem. El fet important és que el govern tingui estabilitat”, va dir.

Més dependència de Vox

Azcón va decidir d’avançar les eleccions fa uns quants mesos perquè Vox no li havia aprovat el pressupost d’enguany. L’estratègia era aprofitar el desgast del PSOE en la política espanyola per sortir reforçat com a referent de la centralitat a l’Aragó i reduir la dependència de Vox a l’hora de governar.

Però el resultat va ser el contrari. El gran beneficiat de la nit electoral va ser l’extrema dreta, que va duplicar la representació: de set escons a catorze. Això li ha donat més capacitat de pressió sobre el PP, que va passar de 28 diputats a 26 i es van allunyar encara més de la majoria absoluta, fixada en 34.

Però ara les converses per a formar govern ja no es fan a l’Aragó. Fa uns quants dies que les direccions centrals d’ambdós partits n’han assumit el lideratge. El futur polític dels ciutadans de l’Aragó, doncs, es decideix en despatxos de Madrid.

La mesa, primera prova de foc

Quan s’obri la legislatura es faran les primeres votacions importants a les Corts. Per començar, es votarà la constitució de la mesa, que servirà de termòmetre per a comprovar quin és l’estat real de les relacions entre el PP i Vox.

Azcón ahir va dir, convençut, que la mesa tindria una bona composició, capaç d’encarar una legislatura “que ha de ser absolutament productiva i pròspera”.

Tot indica que el PP no tindrà inconvenient a cedir la presidència de les Corts a l’extrema dreta, tal com ja va fer el 2023 amb el nomenament de Marta Fernández. D’aquesta manera, el PP tornaria a fer el primer pas per a aplanar el camí d’una entesa més àmplia. En aquell acord, Vox va assumir dues conselleries: la de Desenvolupament Territorial i Justícia, amb rang de vice-presidència i ocupada pel líder de la formació a l’Aragó, Alejandro Nolasco, i la d’Agricultura. Ara el nou repartiment de forces a la cambra fa preveure que Vox reclamarà més protagonisme en un eventual govern.

Preocupació pels drets lingüístics

L’acord del 2023 incloïa atacs directes contra la llengua catalana i, en conseqüència, contra els drets lingüístics dels ciutadans de la Franja de Ponent. El pacte preveia de revisar la llei de llengües per eliminar-hi el català i suprimir la Direcció General de Política Lingüística. Aquesta agressivitat contra la llengua va ser una de les senyes d’identitat del primer executiu d’Azcón amb el suport de Vox.

En el mateix document, totes dues formacions es comprometien també a combatre el “nacionalisme català excloent i expansionista”. Per aquest motiu, no seria estrany que un eventual nou acord incorporés més atacs contra la llengua i més mesures de caràcter anticatalà.

La sessió constitutiva de les Corts començarà a les 11.00, amb la formació de la mesa d’edat, presidida pel diputat de més edat, Juan Vidal, de Vox, i amb els dos parlamentaris més joves com a secretaris: Lucía Baruquer, del PP, i Mascún Ariste, de la Chunta Aragonesista (CHA). Quan tots els diputats hagin pres possessió, es farà la votació per a elegir el president de les Corts, seguida de la dels vice-presidents i secretaris.