08.04.2026 - 21:40
Enguany, ha pres forma una de les iniciatives més ambicioses en favor del català d’aquests darrers anys: el Correllengua Agermanat, impulsat per entitats de tot arreu dels Països Catalans i inspirat directament en la Korrika basca –amb rèpliques en unes quantes nacions amb llengües minoritzades. La iniciativa consisteix en una flama que recorre el país de manera ininterrompuda, passant de mà en mà, com a símbol de continuïtat lingüística i cohesió col·lectiva. Entre el 19 d’abril i el 5 de maig, el recorregut abastarà més de 1.500 quilòmetres, distribuïts en disset etapes que connectaran Catalunya Nord, el Principat, el País Valencià, les Illes i l’Alguer. El punt de partida serà Prada de Conflent i, al llarg del trajecte, la flama passarà per ciutats com Girona, Barcelona, València, Palma i Maó.
Però la dimensió del projecte no es mesura solament en quilòmetres. El Correllengua Agermanat adopta una lògica descentralitzada: no hi ha una única organització central, sinó una xarxa d’entitats locals que assumeixen cada tram i hi organitzen activitats culturals, concerts i actes reivindicatius. La flama –transmesa simbòlicament en cada relleu– actua com a fil conductor d’una mobilització que combina arrelament territorial i participació popular.
El precedent de país
La iniciativa no s’entén sense mirar enrere. El precedent immediat el trobem a Mallorca, quan el 1995 Joves de Mallorca per la Llengua van fer una primera cursa no competitiva per l’illa inspirada en la Korrika però també en la flama olímpica i la Flama del Canigó. Es va mantenir fins el 2013. Després d’una aturada, es va recuperar el 2022, i el 2024 es va fer el salt al Correllengua interilles, que va recórrer tot l’arxipèlag i va culminar amb una mobilització multitudinària a Palma.
[FOTOGRAFIES] Milers de persones participen en el primer Correllengua interinsular de la història
Al País Valencià, Acció Cultural del País Valencià (ACPV) impulsa, cada tardor i d’ençà del 1995, la Flama del Correllengua, que arriba a pobles i comarques amb tallers, cercaviles, sopars populars, conferències i concerts. En la mateixa línia, al Principat, el Correllengua clàssic, impulsat per la Coordinadora d’Associacions per la Llengua Catalana (CAL), es va fer per primera volta el 1997 i va continuar existint amb un format descentralitzat i d’arrel local.
Experiència internacional
Aquesta mobilització s’entén millor si es mira més enllà de les nostres fronteres. El model de cursa lingüística té un precedent clar i consolidat: la Korrika. D’ençà del 1980, recorre el País Basc cada dos anys durant més de deu dies, sense aturar-se ni de dia ni de nit, tot mobilitzant centenars de milers de persones. Impulsada per l’organització AEK, combina la reivindicació amb el finançament de l’ensenyament de l’èuscar, i ho fa amb un element simbòlic central: el lekuko, el testimoni que conté un missatge que solament es llegeix al final del recorregut.
El 2026 s’ha tornat a veure la força de la iniciativa. Ha travessat tot el País Basc amb una mobilització multitudinària i una forta presència institucional. Membres del govern basc i el president mateix hi han corregut, amb la qual cosa n’han reforçat la dimensió política. Cada quilòmetre és assumit per entitats o col·lectius que el financen i hi organitzen activitats, en una combinació de festa, activisme i estructura organitzativa que l’ha convertida en un model d’èxit.
A partir d’ací, el model s’ha replicat. A la Bretanya, la Redadeg –activa d’ençà del 2008– recorre el país durant dies sense interrupció, amb un testimoni que també conté un missatge simbòlic. Enguany es farà per novena volta, i del 17 al 25 de maig cobrirà prop de 1.300 quilòmetres entre Sant-Nazer i Karaez, passant per ciutats com Naoned, Roazhon i Kemper. Com en el cas basc, cada tram és finançat per col·lectius locals i els fons es destinen a projectes en llengua bretona.
A Occitània, La Passem té un esquema similar. Enguany, es farà del 30 d’abril al 9 de maig, amb un recorregut d’uns 2.000 quilòmetres entre Bedós i Anglet, i travessarà territoris occitans històrics com el Bearn, Bigorra, el Comenge i la Gascunya. El traçat passarà per ciutats com Pau, Tarba i Lorda, i combinarà grans nuclis amb localitats petites en una clara voluntat de reconnectar la llengua amb tot el territori. Durant deu dies, la cursa funcionarà de manera ininterrompuda, amb relleus i activitats locals que reforcen la presència social de l’occità.
També dins l’àmbit occità trobem el cas de la Corsa Aran per sa Lengua, a la Vall d’Aran, que el 2025 es va fer per trenta-unena vegada. Organitzada pel col·lectiu Lengua Viua, la cursa es va articular en unes quantes sortides simultànies des de punts com Les, Montgarri, els Banhs de Tredòs o el port de Viella, que van confluir a Viella, on la plaça d’Aran va ser la seu de la festa final amb actes simbòlics, reconeixements i música en directe –amb la participació, entre més, del grup occità Nadau, de Bigorra. A diferència del format ininterromput de La Passem, la cursa aranesa es concentra en un sol dia però comparteix els mateixos principis: visibilitzar la llengua, reforçar-ne l’ús social i generar comunitat amb una acció col·lectiva.

A Còrsega, el model també ha tingut adaptacions com la Currilingua, impulsada pel col·lectiu Parlemu Corsu. La primera va ser el 4 de juliol de 2021, amb un recorregut de 90 quilòmetres entre Borgu i la Sulinzara. Tot i que s’ha fet uns altres anys –la darrera, el 2024–, la iniciativa no té una periodicitat estable ni una estructura consolidada. Això sí, manté els elements centrals del model: una cursa de relleus amb testimoni, finançament de projectes lingüístics i voluntat de mobilitzar la societat.
El cas gallec presenta una adaptació diferent del model. El Correlingua no és una cursa contínua, més com el Correllengua català clàssic, és un conjunt de jornades distribuïdes durant el mes de maig, amb un fort component escolar i territorial. Enguany, és la vint-i-sisena vegada que es fa i recorrerà ciutats i viles de Galícia, com Sant Jaume, la Corunya, Vigo, Lugo i Ourense, amb actes que combinen recorreguts urbans, lectura de manifests i activitats culturals.

A diferència de la Korrika o la Redadeg, el protagonisme recau especialment en la comunitat educativa. Milers d’alumnes participen en aquestes jornades, que s’inscriuen dins un programa més ampli que es desplega al llarg del curs. La iniciativa inclou activitats prèvies com la tria col·lectiva del lema –enguany, “Amb el gallec al cor, fem revolució” (“Co galego no corazón, facemos revolución”)–, tallers de creació literària i projectes col·laboratius entre centres, que culminen en les festes del mes de maig. Alguns altres casos, com la Rith irlandesa, la Ras yr Laith gal·lesa o la Ruitheam na Gàidhlig escocesa, també s’inscriuen en aquest model, però han tingut trajectòries més irregulars i una continuïtat menys consolidada.

