23.07.2025 - 15:30
|
Actualització: 23.07.2025 - 17:52
El Consell de Cornualla ha aprovat una moció per a reclamar al govern britànic el reconeixement formal de Cornualla com a cinquena nació del Regne Unit, al costat d’Anglaterra, Escòcia, el País de Gal·les i el nord d’Irlanda. La proposta, impulsada pel conseller Dick Cole, cap del partit Mebyon Kernow, va rebre el suport de 53 consellers, amb 22 vots en contra i dues abstencions.
El president del consell, Leigh Frost, va defensar la iniciativa amb un discurs en què va remarcar que “una nació no és solament una frontera o una bandera. És un poble, una veu, una història compartida i un propòsit comú. Cornualla té tot això i més.” I hi va afegir: “Això no és un eslògan ni una operació de màrqueting. És una declaració de fets i d’intencions. Estem preparats per a fer-nos sentir i decidir el nostre futur.”
La moció s’ha aprovat després de la publicació de l’informe L’estat de Cornualla 2025, que analitza els reptes socials i econòmics del territori, així com les seves potencialitats en matèria d’energia neta, mineria estratègica i innovació. Frost va alertar que les decisions importants continuen essent preses a Westminster “sense veus de Cornualla a la taula” i que els canvis recents en el finançament públic poden deixar el territori enrere si no s’hi reconeix un estatus nacional propi.
“No volem solament suport del govern: exigim inversió, respecte i una col·laboració digna”, va dir. “És hora que el futur de Cornualla no es decideixi solament de Whitehall estant, sinó també des d’aquí, per nosaltres i per a nosaltres.” El conseller Cole va insistir que el consell tenia el deure de defensar la nació cèltica: “Tenim mil anys d’història i una infinitat de raons culturals, socials, econòmiques, lingüístiques i ambientals per a mantenir-nos units i aconseguir un acord de descentralització propi i significatiu.” Cornualla va obtenir el reconeixement com a minoria nacional l’any 2014, però fins ara no ha aconseguit un estatus institucional que l’equipari a la resta de territoris cèltics.
Amb l’aprovació de la moció, el consell escriurà al primer ministre, Keir Starmer, i a la vice-presidenta, Angela Rayner, i començarà una ronda de contactes amb càrrecs electes per aconseguir més suports.
