09.10.2017 - 13:29
Lamenta que “les mentalitats antigues encara imperen” quan exerceix l’autoritat una dona
BARCELONA, 9 (EUROPA PRESS)
La directora francesa Coralie Fargeat ha construït un personatge femení amb l’energia i força del protagonista de ‘Rambo’ en l’opera prima ‘Revenge’, en la qual una jove a la qual donen per morta i abandonen enmig del no-res, després d’anar de caça amb uns homes, s’aixeca i persegueix la seva venjança, creixent i empoderant-se.
El film competeix en la secció oficial del Sitges-Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya, i Fargeat, que també és guionista, ha explicat en roda de premsa que la idea inicial del projecte va ser la d’un personatge vist inicialment com una noia feble i buida, que es transforma en algú poderós i fort, abordant el tema de com la gent pot jutjar a algú i com és en realitat.
Ha explicat que abans de fer aquesta pel·lícula havia vist ‘Mad Max’ –la primera, l’original–, ‘Rambo’ i ‘Kill Bill’ -l’única en la qual va veure una dona cercant venjança–, però ha destacat que va voler donar-li la seva visió personal, jugant amb els tòpics per posar “potes enlaire” i evolucionar la imatge de la dona que s’acostuma a veure en pantalla.
“Quan vaig escriure la pel·lícula em vaig imaginar a mi mateixa en el personatge i vaig pensar com descobriria tot això si estigués en aquesta situació”, per tal d’aprendre des de zero a usar armes i fer-se a ella mateixa, deixant enrere aquest inici en què tot és fàcil que tenen aquest tipus de pel·lícules, ha afegit, després que el director del festival Àngel Sala, ha celebrat una directora dona en aquest gènere.
CATARSI SAGNANT
En ser preguntada per una escena especialment sagnant, ha explicat que ocorre com en pel·lícules de Quentin Tarantino i sud-coreanes d’aquest gènere, que tenen un cert esperit de dibuixos animats perquè que són sagnants i alhora divertides: “Em sembla catàrtic poder anar tan lluny”, més enllà de la realitat i superar la racionalitat.
“La primera pel·lícula és sempre un moment molt especial”, i una de les dificultats més clares va ser el finançament, ja que es tracta d’una pel·lícula atípica a França, on hi ha poc d’aquest gènere, i per tractar-se d’una època dura econòmicament, ha explicat després d’haver presentat la pel·lícula en el festival –que el seu principal patrocinador és Gas Natural Fenosa–, que s’allargarà fins al diumenge.
En ser preguntada per la presència de les formigues en el desert en el qual transcorre la pel·lícula, ha relatat que en la segona part del film va voler crear una clara relació amb el món dels sentits, la carn i la naturalesa: “Les formigues simbolitzen la violència, la violència a una altra escala”, com un riu de sang que passa per elles en una escena.
POSICIONS TÈCNIQUES
Fargeat ha observat que les dones tenen més dificultats per realitzar llocs tècnics en la indústria: “Les antigues mentalitats encara imperen, encara que sigui de forma inconscient i no sigui visible”, ha dit a preguntes dels periodistes, encara que ha afegit que depèn de les persones.
“Crec que quan realment vols controlar tot, en tots els sentits, quan ets un noi és vist com que tens ambició i ets un geni, però quan ets una dona, hi ha gent que arriba a pensar que ets molesta”, a pesar que no és tothom.
Fargeat, que anteriorment havia realitzat els curtmetratges ‘Li télégramme’ (2003) i ‘Reality+’ (2014), ha debutat en el format de llargmetratge amb aquesta pel·lícula, protagonitzada per Matilda Lutz i Kevin Janssens, i ha afegit que treballa en el proper projecte, encara que està molt fresc, i que serà del mateix gènere però bastant diferent d’aquesta pel·lícula.
