10.11.2025 - 21:40
|
Actualització: 10.11.2025 - 21:42
Bloomberg · Olivia Rudgard i Laura Millan
Durant aquestes darreres tres dècades, l’ONU ha organitzat una cimera anual sobre el clima coneguda com a Conferència de les Parts, o simplement COP, en què els delegats es reuneixen per trobar formes de prevenir o mitigar els efectes més greus de l’escalfament global.
L’experiència d’aquests darrers anys ha demostrat que l’èxit de la cimera depèn de molts factors, entre els quals es destaca el paper del país amfitrió. Enguany, la COP30 –que començà dijous passat– es fa al Brasil, un país que encarna les contradiccions a què s’enfronta el món a l’hora de descarbonitzar l’economia sense comprometre el creixement.
El president brasiler, Lula da Silva, s’ha compromès a revertir la desforestació al seu país i ha proposat de crear un fons, de 125.000 milions de dòlars, que oferiria subvencions als governs de tot el món per cada hectàrea de zona forestal que es comprometin a protegir. El mes passat, tanmateix, el govern concedí a l’energètica estatal Petróleo Brasileiro una llicència d’exploració petrolífera prop de la desembocadura del riu Amazones.
“És gràcies als beneficis d’aquesta empresa que obtindrem els diners per a la transició energètica que somniem”, digué Lula al juny. Els ecologistes, tanmateix, han criticat el president brasiler, perquè les emissions del projecte inevitablement contribuiran a agreujar el canvi climàtic que el govern brasiler diu que vol combatre.
Què hi ha en joc a la COP30?
Aquesta dècada resultarà crucial per a la diplomàcia climàtica: com més va, menys temps queda per a assolir els objectius de reducció d’emissions i evitar que l’escalfament global arribi a nivells catastròfics.
L’any passat va ser el més calorós de la història, amb temperatures mitjanes globals de més d’1,5 °C per sobre de la mitjana pre-industrial. Aquest augment de la temperatura mitjana global era, precisament, el límit més ambiciós que s’acordà a la COP21, l’any 2016. Una anàlisi publicada fa poc per l’ONU, tanmateix, preveu que, si la trajectòria d’emissions actual continua, la temperatura planetària augmentarà a 2,8 °C per sobre de la mitjana pre-industrial a final de segle.
Segons els experts, cada petit augment de la temperatura atmosfèrica acosta el planeta a un “punt de no-retorn”, en què els efectes d’escalfament global esdevindrien irreversibles. Paral·lelament, el desglaç a l’Àrtic i l’Antàrtida redueix la quantitat d’energia solar reflectida a l’espai, cosa que augmenta les temperatures a les regions polars i accelera el canvi climàtic a la resta del planeta.
La transició cap a les energies renovables continua avançant: entre el 2014 i el 2024, sense anar més lluny, s’invertiren més de 10.000 milions de dòlars en producció d’energia renovable i en vehicles elèctrics.
Molts experts, tanmateix, alerten que aquesta transició avança molt més lentament que no caldria. Alguns fins i tot adverteixen que l’augment de la producció renovable no supleix la producció d’energia fòssil, sinó que la complementa, a mesura que la demanda energètica augmenta, tant pel creixement del consum d’aire condicionat com per la proliferació de centres de dades per a l’entrenament dels models d’intel·ligència artificial.
Quin és el tema central de la COP d’enguany?
El tema central de la cimera, que es farà a la ciutat brasilera de Belém amb la participació de representants de prop de 200 països, és la reducció d’emissions de gasos d’efecte hivernacle.
Una de les propostes que s’avaluaran és la iniciativa, presentada per la presidència del Brasil, de crear un fons de 1.300 milions de dòlars anuals per finançar projectes climàtics en països en via de desenvolupament, que ja es debaté a la COP de l’any passat. També s’hi abordaran qüestions com ara la lluita contra la desforestació i la prevenció de la calor.
Com funciona una COP?
L’objectiu principal de la COP és de reduir les emissions de diòxid de carboni i protegir els països més afectats pel canvi climàtic.
A la COP del 1997, que es va fer a Kyoto (Japó), s’aconseguiren avenços importants en aquests objectius centrals: els països que hi participaren esbossaren un seguit d’obligacions legals que instaven els països més rics a reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle. El 2015, a la COP de París, es fixà l’objectiu de limitar l’escalfament global a 2 °C (i, idealment, a 1,5 °C, una xifra que ja sembla haver-se superat) per sobre de la mitjana pre-industrial.
Les COP solen durar dues setmanes. La primera setmana, els dirigents mundials defensen sengles posicions, i els representants dels països més pobres i més afectats per l’escalfament global cerquen formes de fer visible l’impacte del canvi climàtic als seus països. Durant la segona setmana es fan negociacions a porta tancada entre els representants dels governs. Les decisions es prenen per consens, i –atès que cada país té dret de vet– els participants s’esforcen a garantir que tothom doni suport al text final abans no sigui sotmès a votació. Només una vegada una COP no va arribar a cap consens: la de Copenhaguen, l’any 2009.
Com van començar les COP?
Les COP començaren arran de la Cimera de la Terra, a Rio de Janeiro l’any 1992, en què participaren 179 països. Aquella cimera establí el marc per a la primera COP, que es va fer el 1995 a Berlín. L’objectiu fonamental de la COP és esperonar els governs de tot el món a actuar contra la crisi climàtica i a monitorar els avenços en matèria de sostenibilitat.
Què han aconseguit les darreres COP?
El 2021, els participants de la COP de Glasgow es comprometeren a “reduir gradualment” el consum de carbó. Encara que les parts no es comprometeren a abandonar de forma definitiva l’ús d’aquest combustible, tal com molts activistes havien demanat, fou la primera vegada en què les parts mencionaven explícitament la possibilitat de reduir el consum d’un combustible fòssil.
L’any següent, a Xarm el-Xeikh, Egipte aconseguí que les parts es comprometessin a crear un “fons de pèrdues i danys” destinat a ajudar els països més pobres per combatre l’impacte del canvi climàtic. Aquella cimera, tanmateix, fou criticada per no haver aconseguit més compromisos en matèria de reducció del consum de combustibles fòssils. Els països europeus es queixaren de la passivitat de la presidència egípcia, que acusaren de no haver fet prou per a estimular les negociacions.
A la COP28, feta al petroestat dels Emirats Àrabs Units, s’inclogué per primera volta una referència explícita a l’abandonament del consum de combustibles fòssils a la declaració final, una fita que alguns participants atribuïren a la influència del govern amfitrió entre els grans productors petroliers del planeta.
Akshat Rathi ha contribuït en aquest article.
- Subscribe to The Washington Post
- Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb
