Bloomberg · Angelina Rascouet

Les vinyes de Cognac, que s’estenen pels pujols ondulats del sud-oest de França, solen tenir un aspecte desolat pels volts del gener. Una volta es cull el raïm i se’n fermenta i destil·la el suc per elaborar el licor que dóna nom a la regió, la zona entra en una mena d’hibernació. Però, aquest gener, a la regió hi ha una activitat frenètica, producte del primer arrencament coordinat de vinyes d’ençà de final dels anys noranta, una mesura d’emergència per a reduir la producció i reactivar un sector en declivi.

Després d’anys de gran demanda, el sector del conyac sembla que passa per una certa ressaca: l’any passat, les vendes de conyac caigueren als 141 milions d’ampolles, la xifra més baixa d’ençà del 2009, segons el BNIC, un grup comercial de productors. Es preveu que el consum continuarà caient prop d’un 2% anual fins l’any 2029, segons les previsions del Registre Internacional de Vins i Espirituosos (IWSR).

“No vam veure venir una crisi d’aquesta magnitud”, diu Thibaut Delrieu, director general de Hine, un petit productor que va acomiadar més d’un terç dels seus treballadors l’any passat i que ha començat a arrencar vinyes del 10% de les seves 129 hectàrees. “I encara no hem tocat fons”, sospira.

Els productors de conyac es veuen afectats per una caiguda general del consum d’alcohol, juntament amb una crisi del cost de la vida que ha reduït la demanda d’articles de luxe. A aquestes dificultats, s’hi afegeix l’augment dels aranzels imposats pels Estats Units i la Xina, que plegats aglutinen més de la meitat de la demanda global de conyac. En conjunt, tots aquests elements amenacen la viabilitat d’un sector valorat en 2.200 milions d’euros l’any. Per a França, la caiguda de les vendes podria acabar tenint repercussions econòmiques més àmplies, atès que el sector dóna feina a més de 70.000 persones al país.

El conyac s’elabora a partir d’un most de raïm fermentat que es destil·la dues voltes per obtenir-ne un aiguardent. Una volta destil·lat, aquest aiguardent s’emmagatzema en bótes de roure dels boscos pròxims durant dos anys, pel cap baix, per desenvolupar-ne el sabor i color; els conyacs de gamma més alta s’envelleixen durant una dècada o més. Els productors solen tenir prou existències per a cobrir set anys de demanda; enguany, aquesta xifra ha arribat a un nivell rècord d’onze anys, segons el BNIC. Emmagatzemar noves reserves, explica Delrieu, requeriria ampliar les instal·lacions i adquirir més bótes. “La situació de les existències és molt delicada, perquè construir nous cellers és car”, diu.

I encara que l’aiguardent sol millorar amb el temps, és poc probable que la demanda de conyac més anyenc –i, per tant, més car– augmenti si els clients continuen moderant la demanda d’articles de luxe com el conyac. “Contràriament a allò que s’esperaria, aquestes existències de gamma alta poden perdre valor amb el temps”, explica Pierre-Eric Perrin, soci d’Eight Advisory, una consultora financera que treballa amb fabricants de conyac.

La caiguda de les vendes és especialment dolorosa per a Hennessy, propietat del grup LVMH. Hennessy aglutina, si fa no fa, la meitat de les vendes de conyac francès, cosa que la situa molt per davant de noms com ara Rémy Martin, Martell i Courvoisier, que plegades representen un terç del mercat. Encara que LVMH no desglossa les xifres de vendes per marca, la seva divisió de begudes generà menys d’un 6% dels beneficis operatius del grup durant la primera meitat de l’any passat, envers el 16% que havia generat deu anys enrere. Per contra, els beneficis derivats de la unitat de moda i d’articles han passat del 56% de fa una dècada a gairebé un 75%. Segons HSBC, és possible que la divisió de begudes s’acabi escindint del grup per fer LVMH més atractiu per als inversors –en particular, els fons del Golf Pèrsic– que no volen invertir en el negoci de l’alcohol.

Hennessy vol impulsar la demanda a còpia d’inventar nous còctels amb conyac. A Cognac, la ciutat de 18.500 habitants situada al cor de la regió, les tanques publicitàries lluminoses situades damunt la seu d’Hennessy conviden els vianants a prendre mojitos i pinyes colades amb conyac. Fa un any, Bernard Arnault –director executiu i accionista majoritari de LVMH– posà l’antic director financer del grup, Jean-Jacques Guiony, i el seu fill Alexandre al capdavant de la unitat de begudes, amb l’esperança que en dos anys reflotessin el negoci. L’any passat, la unitat anuncià que reduiria la plantilla a causa de la caiguda de les vendes.

Encara que se suposa que aquestes reduccions de plantilla es faran amb les baixes naturals, i no pas amb acomiadaments, la notícia que Hennessy no pagaria cap bonificació corresponent al 2025 –que en un bon any pot arribar a representar el 20% del seu benefici anual– caigué com una llosa entre la plantilla de l’empresa. Els sindicats es troben en negociacions amb la direcció per a recuperar part d’aquesta bonificació, segons que explica Matthieu Devers, representant sindical d’Hennessy. La recessió es va veure agreujada per la decisió de la marca d’apujar els preus després de la pandèmia, especialment als Estats Units, una mesura que, segons Devers, “estava desconnectada de la realitat i tingué un efecte contraproduent entre els consumidors”. Hennessy s’ha negat a fer declaracions a Bloomberg per a aquest article.

Les tensions comercials a tot el món no han facilitat pas la situació. Els aranzels sobre les exportacions als Estats Units sembla que canvien cada setmana segons l’estat d’ànim de Donald Trump; fa pocs dies, per exemple, el president nord-americà exposà la idea d’aplicar un impost d’un 200% al vi i al xampany francès en resposta a la negativa de París d’afegir-se a l’anomenada “Junta de Pau”.

Els productors, això sí, compten amb ajuts del govern francès per a contenir els danys causats per les disputes comercials de la UE i la Xina. El 2024, Pequín imposà aranzels significatius al brandi francès, majoritàriament conyac, i retirà la beguda de les botigues lliures d’imposts de la Xina quan Brussel·les anuncià forts aranzels als vehicles elèctrics xinesos. Les importacions de brandi de la Xina disminuïren gairebé d’un 40% el 2025, fins als 22 milions de litres.

Fases del procés d’envelliment del conyac (fotografia: Cyril Marcilhacy/Bloomberg).L’acord signat al juliol entre el sector i París, que eximeix la majoria dels productors de pagar aranzels, no ha aconseguit de fer tornar la demanda de conyac als nivells previs a la disputa. La setmana vinent, el BNIC es reunirà amb la ministra d’Agricultura francesa per a demanar el suport del govern francès a la campanya perquè Brussel·les compensi el sector per la caiguda de vendes derivada de la disputa comercial amb Pequín.

Ateses les circumstàncies, alguns membres del sector comencen a considerar mesures més dràstiques: destruir les existències. “Se n’està parlant, evidentment”, reconeix Anthony Brun, president del grup de viticultors de conyac UGVC. No obstant això, Brun explica que la idea de destruir existències sol originar molta resistència entre els productors, que tenen pocs incentius per a desfer-se de begudes espirituoses que, en teoria, augmenten de preu a mesura que envelleixen.

L’any passat, el BNIC ordenà als productors que reduïssin la seva producció d’aiguardent per hectàrea a la meitat de les xifres de fa quatre anys; el grup, que inclou pràcticament tots els principals productors, s’ha marcat com a objectiu reduir la superfície conreada d’un 13%. “El conyac ha passat per crisis més greus en el passat i ha sobreviscut”, diu Florent Morillon, director del BNIC. “La pregunta és si, d’ací a un any, tot això serà poc més que un mal record, o si continuarem enfonsant-nos encara més en la misèria. Dependrà si ens organitzem.”

Lulu Shen ha contribuït a aquest article.

• Subscribe to The Washington Post
• Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb