11.02.2026 - 19:50
A l’avanç de la Comptabilitat Nacional de Catalunya del quart trimestre del 2025, que vaig comentar a la píndola de dilluns, hi havia una dada que em va sorprendre per la magnitud: el creixement que havia registrat el sector de la construcció. La taxa intertrimestral (sobre el trimestre anterior) era del 2,5% (equivalent a una taxa anual del 10%) i la interanual (sobre el mateix trimestre de l’any anterior), era del 7%. Superaven amb escreix la del PIB global, que eren del 0,9% i del 2,4%, respectivament. Això em va fer recordar que la gent de la Cambra de Contractistes d’Obres de Catalunya (CCOC) m’havien comentat mesos enrere que feia molt de temps, del 2023 ençà, que tenien un creixement inferior al registrat pel PIB global. I això els preocupava, perquè evolucionaven un ritme molt inferior al registrat per tota l’economia.
Doncs, bé, la preocupació sembla que s’ha acabat, perquè el quart trimestre el creixement del seu PIB gairebé triplica el total, un fet que ja s’ensumava el tercer trimestre. Això vol dir que el sector, el segon semestre, va fer un salt endavant, amb una forta empenta. Confirmo la dada amb els indicadors habituals del sector i veig que el consum de ciment, en el període del gener al novembre, va créixer un acumulat del 12,3% sobre l’any anterior i que, del mes d’agost ençà, els creixements interanuals, mes a mes, han superat el 20%. L’altre indicador és l’ocupació, i comprovo que, segons l’EPA, el tercer i el quart trimestres ha pujat per sobre del 7%, en termes interanuals, i el total pràcticament s’ha mantingut.
Fa pocs dies que ens arribaven les dades de la licitació oficial d’obra pública a Catalunya. Durant l’any 2025 va créixer d’un 17,4% respecte de l’any 2024, fins a 4.000,8 milions d’euros. Aquest augment de la licitació ha estat encapçalat per la Generalitat, amb un 35,2%, i per l’administració local, amb un 16,2%. Per contra, el ritme inversor de l’administració espanyola continua disminuint i va baixar d’un 6,9%, cosa que confirma una tendència de tres anys consecutius de reducció constant de la licitació. Aquestes darreres setmanes, amb el desgavell ferroviari, ja hem parlat molt d’aquest aspecte i de la poca seriositat amb què se’l pren el govern espanyol, que finalment ha hagut de ser per la vaga de maquinistes que prometés un augment del volum d’inversions de manteniment.
Però, més enllà de les infrastructures, el ciutadà també està molt preocupat per l’habitatge. Parlo amb Lluís Moreno, president de la CCOC, perquè em faci cinc cèntims de la situació d’aquest sector, que fins ara ha estat arraconat per les dades. Recordem, sobre aquest punt, que a Barcelona l’habitatge és la gran preocupació ciutadana, segons el darrer baròmetre municipal publicat per l’ajuntament. A final d’any, l’accés a l’habitatge concentrava el 32,8% de les respostes, gairebé tres punts més que al juny (29,9%) i marcava el màxim històric de la sèrie. Això confirma que el problema no sols persisteix, sinó que s’agreuja.
Doncs bé, Moreno em comenta que, efectivament, les coses van millor, però que les empreses no noten un salt tan important con ens indiquen les xifres de l’Idescat, potser. “Partim de nivells molt baixos –diu–. Les carteres de les empreses van millorant, tant al sector públic com al privat. Millora la previsió en la construcció d’habitatges, en les infrastructures i en la rehabilitació –en aquest cas, sobretot, a causa dels fons europeus.” Es mostra optimista sobre els mesos vinents. “En el cas dels habitatges construïm a un ritme d’uns 14.000 anuals, que és insuficient. Hem de pensar que els anys del boom, abans del 2008, en fèiem uns 60.000. Quatre vegades més! Ara calculo que en podem fer uns 25.000 anuals, perquè sembla que l’administració ha agafat més seriosament el problema.” Es refereix als 50.000 habitatges que va prometre el president Illa a construir en cinc anys.
Però no tot és fàcil. Com en alguns altres sectors de l’economia, encaren un problema seriós de mà d’obra, de tota mena, des d’enginyers fins a peons. “Hem de pensar que a la crisi del 2008 es van perdre a tot l’estat un milió de llocs de treball. Aquesta gent s’ha hagut d’espavilar, alguns van marxar a fora o es van dedicar a unes altres tasques. Ara mirem de repatriar gent que se’n va anar i valorem molt positivament la regulació d’immigrants que ha fet el govern de l’estat. Això ens permet de fer cursos de formació i tenir gent preparada”, afegeix. I per acabar diu: “Estem preparats per a fer molta més feina de la que hem fet aquests últims temps.”
De manera semblant es manifesta l’Associació de Promotors de Catalunya (APCE), en relació amb el subsector de l’habitatge. “El sector promotor constructor està preparat i compromès. De fet, el sector privat ha construït el 80% dels habitatges de protecció oficial a Catalunya aquests darrers deu anys. El problema són les dificultats creixents, com l’augment d’un 40% dels costos de construcció i una burocràcia que fa que triguem més a obtenir llicències que a construir l’edifici”, comenta el president de l’associació, Xavier Vilajoana.
És molt crític amb l’actuació dels polítics respecte del greu problema de l’habitatge. “Les dades són clares –diu–, perquè a Catalunya acumulem un dèficit de 10.000 habitatges l’any, un problema estructural que no podem continuar amagant.” I manifesta el seu parer sobre la qüestió: “Per donar una resposta urgent, calen mesures a curt termini, com els incentius a l’oferta i la demanda, però sobretot calen solucions a mitjà i llarg termini. És imprescindible que s’aprovi una llei de sòl estatal que actualment té paralitzats molts desenvolupaments urbanístics, el 50% dels quals són de protecció oficial. No podem permetre que l’aritmètica política freni la creació d’habitatge assequible.”
I acaba dient: “És el moment que les administracions facin autocrítica i busquin solucions reals. La col·laboració público-privada és la via més eficient. El sector és a punt per a construir, però cal que es treguin els frens que impedeixen d’avançar.”
En definitiva, les dades de creixement de l’economia de la Comptabilitat Nacional sembla que han obert una finestra per on passa una escletxa de llum el darrer trimestre de l’any 2025 i que hauria de continuar durant els vinents, com apunta la CCOC. Esperem que la finestra es vagi obrint i deixi passar cada dia més llum. Ho necessitem.
