25.03.2026 - 13:17
|
Actualització: 25.03.2026 - 14:06
La consellera de Salut, Olga Pané, considera molt difícil que els metges aconsegueixin un conveni propi, com demanen, però sí que veu possible d’abordar la reforma de les guàrdies de vint-i-quatre hores. En declaracions a Catalunya Ràdio, ha dit que no veia difícil resoldre la qüestió de les guàrdies i que havien convocat un grup de treball per analitzar-les i explorar alternatives. “Hi ha altres col·lectius que fan feina contínuament, però treballen a torns”, ha comentat, i ha apuntat la possibilitat de les guàrdies de dotze hores.
Paneque ha recordat que hi havia sentències que havien tombat acords signats exclusivament amb representants mèdics. En aquest sentit, ha subratllat que el Departament de Salut no contractava directament els metges, sinó que ho feien l’ICS o els centres concertats, que negocien un conveni amb els professionals. Segons que ha dit, cada conveni pot incloure tota mena d’acords, però caldrà que sigui amb la representació sindical existent. “No pots pactar fora d’aquests convenis. Una vegada que es va provar, el jutjat ho va tombar”, ha remarcat.
Dinamisme en el diàleg amb els metges
La consellera ha reivindicat que Catalunya és l’únic territori amb una taula permanent de debat i diàleg amb els metges. No és possible de negociar-hi, però sí d’extreure’n conclusions perquè les representacions sindicals les estudiïn. El 2025 es va reunir quinze vegades i enguany, tres.
Quant als salaris, ha assenyalat que aquests darrers anys havien millorat molt, tant per als metges com per a les infermeres. Ha precisat que, d’ençà de la pandèmia, s’havia incrementat d’uns 5.000 milions la despesa sanitària al país, dels quals una part important havia estat per al capítol de professionals. Sobre si hi havia professionals que cobraven més que el president de la Generalitat, ha dit que sí, però que no eren la majoria.
Sobre la manca de places, Pané ha reconegut que s’havia considerat de contractar metges que encara feien el MIR, però la qüestió és controvertida, perquè aquests MIR han d’estar tutelats fins el quart any.
El català, requisit i drets de ciutadania
Respecte del català, ha dit que, si fos un requisit obligatori per a exercir la medicina, mancarien professionals. “Hi podríem obligar, però no podem posar en qüestió la capacitat de respondre assistencialment”, ha dit, i ha posat l’accent en els programes de formació impulsats pel departament. Ha reconegut que els facultatius haurien de saber català si volien treballar a Catalunya: “La ciutadania té dret a ser atesa en la seva llengua.” Amb tot, ha demanat de donar temps perquè tothom pugui aprendre el català.
Menys resiliència entre els joves
Sobre la salut mental, Pané ha opinat que la població, sobretot els joves, “té menys resiliència” que la seva generació quan experimenta malestars emocionals. Segons que ha dit, “tenir malestar emocional no és estar malalt” i cal que cadascú disposi de recursos per a afrontar situacions difícils.
En aquest sentit, ha destacat el desenvolupament d’un projecte a tres-centes escoles per a proporcionar eines de resiliència a la canalla per a superar el malestar, perquè “el malestar és un component de la vida”. “Se’ns morirà un familiar, segur, i ens causarà un malestar horrible. Hem de trobar els nostres recursos, i a vegades has de donar ajuda”, ha afegit.
També ha informat de la contractació de 380 psicòlegs als CAP per a fer feina comunitària, principalment per combatre la soledat i l’aïllament. També fan consultes individuals dels casos menys greus per tal que només els més greus arribin als centres de salut mental.
En tornar a parlar de la resiliència dels joves, Pané ha reconegut que la renda hi tenia un paper determinant i ha subratllat que “la primera mesura de salut pública és apujar el salari mínim”. Ha indicat que, després de l’augment de problemes de salut mental arran de la pandèmia, s’ha notat una lleugera davallada en els casos detectats.
La consellera, contundent sobre l’eutanàsia
Sobre el cas de l’eutanàsia de la Noèlia, Pané ha estat clara: “Allargar el patiment de les persones d’acord amb la ideologia de no sé qui em sembla molt poc assenyat.” Ha dit que les lleis incloïen garanties, però que de vegades se’n feia un ús abusiu: “S’ha prioritzat el dret o la voluntat de familiars davant el mateix afectat, que és major d’edat, ho ha expressat, i ha estat valorat pels seus metges i per una comissió independent.”
Ha afegit que no s’havien tingut en compte els drets de la jove, “amb tot el patiment que això significa per a aquesta persona, que s’ha mantingut molt ferma en la seva posició”.
