La consellera de Drets Socials atribueix les irregularitats a mancances informàtiques

Mònica Martínez Bravo, consellera del Departament de Drets Socials, ha atribuït les irregularitats i els pagaments indeguts denunciats avui mateix per la Sindicatura de Comptes en un informe a la manca de sistemes informàtics i eines digitals.

“El gruix del problema dels pagaments indeguts és un model de gestió que no s’ha dimensionat correctament. Si fas una gestió basada en manualitat, ràpidament pots tenir un volum de sol·licituds que no pots gestionar de manera àgil amb el personal que tens”, ha dit en declaracions als periodistes al parlament, després de la Comissió de Drets Socials. I ha afegit: “La principal solució es basa a tenir eines digitals adients, la interconnexió amb altres bases de dades.”

La consellera ha explicat que treballaven per revertir aquesta situació i blindar els sistemes informàtics. No ha precisat quin calendari hi havia i no ha descartat que hi tornés a haver irregularitats enguany. Així i tot, ha insistit que les irregularitats no havien estat fruit de malversació, “sinó per no tenir prou mans ni la informació per ajustar la prestació quan es produeix”. Sobre la renda garantida, per exemple, ha dit que s’havia estrenat un nou model de gestió per a fer encreuaments mensuals que reduïa la incidència.

El departament diu que era conscient dels pagaments indeguts

En el nou informe de la Sindicatura, el Departament de Drets Socials reconeix que entre l’any 2016 i el 2024 va pagar 167,5 milions d’euros que no haurien d’haver-se pagat perquè els destinataris no complien els requisits de les normatives.

La consellera ha dit que el departament ja era conscient d’aquesta situació. “Des del primer moment som conscients que hi havia àmbits de millora, uns àmbits on és complicat tenir bones prestacions de gestions per la fragilitat de sistemes informàtics”, ha dit. També ha exposat que el gruix dels pagaments indeguts són en relació amb la renda garantida, però que hi ha altres prestacions afectades, com la de discapacitats o ex-tutelats.

El nou informe de la Sindicatura de Comptes recull que dels 167,5 milions d’euros reconeguts, 155,97 milions són en tràmit de reclamació, però hi ha almenys 7,17 milions que ja han prescrit i que no es poden reclamar legalment per l’antiguitat dels pagaments. L’ens assenyala que els pagaments indeguts no són fruit solament d’errors puntuals, sinó que responen a problemes estructurals de transparència, governança i control intern al Departament de Drets Socials.

Remodelació de la gestió de les prestacions

Fonts de Drets Socials expliquen que l’executiu actual ha accelerat l’estratègia iniciada pel govern anterior per encaminar Catalunya cap a un nou Sistema de Garantia d’Ingressos. Aquest nou model vol ser integrat, simplificat i coordinat, tot fent compatible la Renda Garantida de Ciutadania (RGC) amb altres prestacions com les d’habitatge o les rendes laborals. Segons el Departament, també s’assumeixen noves competències com la gestió de l’Ingrés Mínim Vital (IMV) i s’implementen mesures per reduir els casos en què la ciutadania amb dret a una prestació no la sol·licita o no l’obté.

Una de les prioritats del nou model és la modernització i digitalització del sistema. Segons Drets Socials, ja s’han reforçat les interoperabilitats entre sistemes per facilitar la gestió automatitzada, evitar errors manuals i detectar incompatibilitats de manera immediata. Defensen que aquest avenç tecnològic ja ha tingut un impacte directe en la reducció de terminis. Per exemple, en la pensió no contributiva per jubilació, diuen que ha passat de trigar 434 dies a resoldre’s l’any 2021 a solament 18 dies el 2025.

A més, detallen que s’ha desplegat un pla de xoc per evitar els pagaments indeguts, que inclou mesures com la condonació de deutes per a famílies vulnerables i nous sistemes de detecció preventiva. També s’ha traspassat la gestió de les prestacions per a joves ex-tutelats a la Direcció General de Prestacions.