26.03.2026 - 15:04
|
Actualització: 26.03.2026 - 16:08
El congrés espanyol ha aprovat una modificació de la llei de memòria democràtica per a reforçar el reconeixement i la reparació de les persones represaliades per la dictadura franquista. El decret amplia l’àmbit d’aplicació fins al 31.12.1983 amb l’objectiu d’incloure-hi també els primers anys de la democràcia. La reforma ha estat aprovada amb els vots a favor del PSOE, Sumar i ERC, i Junts s’hi ha abstingut.
Acord amb ERC per a millorar la norma
ERC hi ha votat a favor després d’haver pactat amb el govern espanyol unes modificacions que, segons la formació, amplien “l’abast i la justícia de la norma” i permeten que s’hi incloguin casos com el de Salvador Puig Antich. Junts, en canvi, ha remarcat que la reforma mantenia exclusions en casos de persones que van recórrer a la violència contra el franquisme, cosa que el partit considera insuficient.
Un deute pendent amb les víctimes
El ministre de Política Territorial i Memòria Democràtica espanyol, Ángel Víctor Torres, ha admès durant el debat que l’estat espanyol tenia un deute que ha qualificat “d’impagable” amb les persones que van fer possibles els drets i les llibertats actuals. “Regular bé les reparacions, ampliar-ne els beneficiaris, dotar-les d’una quantitat digna i fer que estiguin fiscalment exemptes ens acosta a donar reconeixement als qui ens han portat fins aquí”, ha remarcat.
Torres també ha reconegut que la redacció de la norma del 2022 limitava molt el nombre de persones compensades i generava un “deute” que calia resoldre urgentment. Ha promès que el govern espanyol estava disposat a donar més profunditat als supòsits que recull la llei i ha afirmat que les peticions d’alguns socis de govern s’hi podien incorporar durant el procés d’esmenes, atès que la norma s’ha de tramitar com a projecte de llei urgent.
El ministre ha demanat “no jugar” amb l’esperança de les víctimes i ha instat els partits afins a la memòria democràtica a donar suport al decret.
