26.03.2026 - 14:46
|
Actualització: 26.03.2026 - 16:00
El congrés espanyol ha aprovat definitivament la llei contra la multireincidència amb 272 vots a favor del PSOE, el PP, Vox i Junts, 71 en contra de Podem i Sumar i 7 abstencions d’ERC.
La norma, impulsada per Junts, torna a la cambra baixa espanyola després del vet del govern espanyol a dues esmenes introduïdes pel PP al senat espanyol, que pretenien d’endurir la regularització d’immigrants. La llei entrarà en vigor l’endemà de la publicació al Butlletí Oficial de l’Estat.
Penes de presó per furts lleus
La nova llei proposa penes d’entre 1 i 3 anys de presó per furts de menys de 400 euros si l’acusat suma almenys tres condemnes anteriors pel mateix delicte, un dels quals com a mínim qualificat de lleu. Això implicarà que aquests fets deixin de tenir només una sanció de multa.
A més, s’hi introdueixen agreujants que permetran de doblar o ampliar els terminis de pena, per exemple en casos de robatori de telèfons mòbils o dispositius electrònics que emmagatzemen dades personals. També es considera agreujant si l’autor té antecedents per delictes menys greus o greus del mateix títol del codi penal, sempre que la reincidència sigui de la mateixa naturalesa.
El text redefineix el concepte tècnic de reincidència i n’ajusta el còmput, de manera que s’hi podran incloure condemnes dictades per uns altres estats membres de la Unió Europea.
El vet a les esmenes del PP
El govern espanyol ha vetat dues esmenes que el PP havia aprovat conjuntament amb Junts i Vox al senat espanyol. Una de les esmenes pretenia d’obligar els immigrants a presentar un certificat oficial d’absència d’antecedents penals per regularitzar la residència, cosa que l’executiu espanyol ha refusat adduint que representava una despesa addicional de prop de 17 milions d’euros anuals.
L’altra esmena del PP volia reforçar les fiscalies d’àrea, provincials i autonòmiques amb com a mínim un fiscal més per cada 100.000 habitants, en un termini màxim de dos anys, però el govern espanyol també l’ha tombada per motius pressupostaris: implicava un cost d’uns 54 milions d’euros.
Una esmena del PSOE modificada al senat espanyol amplia les penes per delictes vinculats amb el cultiu de marihuana en interiors, on sovint es produeixen fraus de subministrament elèctric, amb presó d’entre 6 i 18 mesos o multes de 12 a 14 mesos.
Tramitació de la llei i acords
La llei s’aprova després d’haver estat més d’un any encallada a la cambra baixa. Junts la va registrar l’abril del 2024, però l’oposició dels partits de la majoria progressista la va blocar durant mesos. L’octubre del 2025, després de la ruptura de Junts amb el govern espanyol, el grup que encapçala Míriam Nogueras va insistir a desencallar-la.
El president Pedro Sánchez va manifestar a l’octubre la voluntat de recuperar la iniciativa. El desembre del 2025 va arribar a un acord amb Junts i el PP per a introduir canvis al text, cosa que ha permès finalment d’aprovar-lo.
