17.11.2025 - 12:52
L’ex-primera ministra de Bangladeix Sheij Hasina ha estat condemnada en absència a la pena de mort per crims contra la humanitat arran de la repressió de les protestes de juliol i agost de 2024, que van causar la mort d’unes 1.400 persones i van motivar la seva caiguda després de quinze anys al poder.
El Tribunal Internacional de Crims de Bangladeix també ha imposat la pena de mort a Asaduzaman Jan Kamal, que era ministre d’Interior durant aquells fets, mentre que l’ex-inspector general de policia Choudri Abdula al Mamun, que va col·laborar amb el procés judicial, ha estat condemnat a cinc anys de presó.
El tribunal ha dictaminat la confiscació dels béns de Hasina, que ha fugit a l’Índia i té tres causes més pendents en aquesta mateixa instància judicial. El tribunal, establert l’any 2009, investiga i jutja crims de genocidi i de lesa humanitat. Les altres causes contra Hasina fan referència a dues desaparicions forçades i a la repressió d’unes protestes el 2013.
Hasina ha estat declarada culpable de la mort de sis manifestants desarmats a Daca i d’haver ordenat a la policia que emprés força letal contra els manifestants.
Rebuig de la sentència i acusacions de parcialitat
Mitjançant un comunicat difós pel seu partit, la Lliga Awami, Hasina ha refusat la sentència i ha acusat el tribunal “de manipulat i de parcial”, a més d’actuar per motivacions polítiques per ocultar “l’administració caòtica, violenta i socialment regressiva” del primer ministre interí, Muhammad Yunus. “Els judicis que ha fet el suposat Tribunal Internacional de Crims mai no han tingut l’objectiu d’assolir justícia, ni de proporcionar una comprensió sincera dels fets de juliol i agost de 2025”, ha dit Hasina. Ha assegurat que no té por de ser jutjada en un procés judicial que sigui “adequat”.
El tribunal també ha decidit de retirar els béns a Asaduzaman. La fiscalia havia demanat destinar els béns confiscats a la reparació de les víctimes, segons que ha informat el diari bengalès The Daily Star.
Hasina ja va ser condemnada a començament de juliol a sis mesos de presó per desacatament, després de ser imputada per crims contra la humanitat per haver ordenat la repressió de les protestes. Aquelles protestes s’havien convocat contra un sistema polèmic de quotes que reservava més de la meitat dels càrrecs públics als familiars de veterans de guerra.
