Condemnen a presó la cúpula de Lafarge per haver finançat l’Estat Islàmic en canvi de poder treballar a Síria

El Tribunal Correccional de París ha condemnat la multinacional cimentera Lafarge i vuit antics responsables per finançament de terrorisme pels pagaments efectuats entre el 2013 i el 2014 a grups gihadistes que actuaven a Síria, inclòs l’Estat Islàmic. Segons la sentència, l’empresa els va transferir prop de 5,6 milions d’euros amb l’objectiu de mantenir en funcionament la planta de Jabalia en plena guerra.

Els magistrats consideren provat que aquests pagaments no es poden entendre com a simples extorsions en un context de violència generalitzada, sinó com a part d’un sistema organitzat de relacions amb grups armats. La resolució descriu aquest vincle com un “veritable partenariat comercial”, basat en acords per a garantir el pas de mercaderies, l’accés a matèries primeres i la continuïtat de l’activitat industrial. La sentència estableix que els diners aportats per Lafarge van contribuir al finançament d’estructures gihadistes i, en conseqüència, a la preparació d’accions terroristes. El tribunal apunta explícitament que aquests recursos van facilitar operacions tant a Síria com a fora del país, inclosos atemptats perpetrats posteriorment a Europa.

En l’àmbit penal, l’ex-director general de la companyia, Bruno Lafont, ha estat condemnat a sis anys de presó amb entrada immediata. Uns altres directius han rebut penes d’entre divuit mesos i set anys de presó, depenent del grau d’implicació en aquell sistema de pagaments. Durant el judici, la defensa va sostenir que l’empresa havia actuat sota coacció per protegir els treballadors i evitar el tancament sobtat de la planta. Però el tribunal ha refusat l’argument després d’haver analitzat documentació interna i comunicacions que evidenciarien una gestió contínua i deliberada dels pagaments.

El cas adquireix una dimensió addicional per la participació de víctimes dels atemptats del 2015 a l’estat francès com a part civil. Aquestes han defensat que els fons transferits per l’empresa formaven part de la cadena de finançament que va permetre aquells atacs, una connexió que la sentència recull parcialment. Lafarge, integrada actualment al grup suís Holcim, s’encara també a sancions econòmiques i possibles recursos judicials. La resolució estableix, en tot cas, un precedent important sobre els límits de l’activitat empresarial en zones de conflicte i la responsabilitat penal de les grans corporacions.