Un Concurs de Castells “més obert que mai” després de la pandèmia

  • El periodista i expert en castells Xavier Capdevila explica els estralls de la pandèmia en el sector i els motius pels quals la jornada serà tan emocionant

VilaWeb
Júlia Julbe
30.09.2022 - 21:40
Actualització: 05.10.2022 - 21:50

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Quaranta-dues colles participaran enguany en el Concurs de Castells, entre totes tres jornades. Dues de les quals es faran aquest cap de setmana a la Tarraco Arena Plaça de Tarragona i la tercera que ja es va fer diumenge proppassat. El director del concurs, Xavier González, destacava que el nivell assolit havia superat totes les previsions d’ara fa un any i ha valorat que la majoria de colles agafava línia ascendent. No obstant això, la pandèmia del coronavirus també ha fet estralls en el sector.

Dos factors a tenir en compte

Xavier Capdevila, periodista i expert en castells, destaca que durant aquests darrers anys de restriccions i limitacions hi ha hagut dos trasbalsos en el món casteller. Una és que la canalla ha crescut: “Són dos anys d’inactivitat, en què s’han fet grans. Normalment, l’evolució d’una enxaneta o un aixecador és que passa de nivell, per exemple, d’aixecador passa a enxaneta, en el cas que es mantingui a la colla, però va canviant de nivell d’una manera natural. Nanos que era enxanetes fa dos anys, ara han crescut massa i no han evolucionat per a passar a uns altres nivells.” Cosa que explica que s’hagi hagut de provar gent nova a la major part de colles.

Un altre element que s’ha observat en el sector és que uns quants castellers s’han apartat de la colla. Ho associa al fet que durant la pandèmia han descobert unes altres afeccions, “com ara Netflix”, i també a uns altres motius, com ara que tenen una família “per anar a passar el cap de setmana al Montseny”. Diu que ha passat en moltes colles, però, sobretot, en les de zona no tradicionals, és a dir, les més noves. “Passa més a l’Àrea Metropolitana de Barcelona, Lleida o Mataró que no pas a Valls o Tarragona, on el sentiment i arrelament és molt tradicional i històric.” No obstant això, destaca que Mataró era un exemple d’una colla que, tot i ser d’una zona no tradicional, havia fet una evolució “estratosfèrica” i la pandèmia ha afectat el seu nivell.

Un concurs més obert que mai

Les darreres edicions del concurs de castells havien estat molt renyides, arran de la competitivitat entre les dues colles favorites, la Colla Vella dels Xiquets de Valls i els Castellers de Vilafranca. “Al concurs del 2016, va guanyar Vilafranca i ja ho havia fet moltes vegades més, però aquell any va ser a punt de guanyar el concurs la Vella amb un últim castell que era el 3 de 9 sense folre, que els va caure.” Dos anys després, el 2018, la jornada també va estar molt renyida entre la Vella de Valls i Vilafranca i, finalment, va guanyar la primera. Enguany, la competició és més oberta que mai perquè les dues colles favorites han fet molt pocs castells grans, els que fan guanyar el concurs, segons explica Capdevila.

La temporada ha començat més tard que no és habitual, els dos anys de pandèmia han passat factura a les colles, factor afegit als assaigs, la canalla nova i el nombre de gent que en forma part. “Els castells que han decidit el concurs en els darrers anys són els de deu pisos, torre de vuit sense folre o el 4 de 9 sense folre. Són castells que enguany tan Vilafranca com Valls, o només han carregat; o només han fet un cop o no els han fet encara, destaca. “Tenim dèficit de plaça, és a dir, quan les colles arribaven al concurs, ja tenien tres o quatre castells d’aquests que poden decidir de fer i aquesta vegada no en tenen cap o en tenen molt pocs.” Els castells de gamma extra són sempre els que decideixen el concurs i aquest any no hi ha balanç positiu. La Colla Vella de Valls i els Castellers de Vilafranca poden caure en els intents que els farien guanyar el concurs, tot i que hi ha cinc rondes. Estratègicament, per tant, hi ha uns altres colles que podrien guanyar, com ara la Colla Joves Xiquets de Valls i la Colla Jove Xiquets de Tarragona, les dues que van darrere les grans favorites.

El periodista considera que enguany també hi haurà un interès creixent que unes altres colles, com ara els Moixiganguers d’Igualada, Sants, Mataró i Barcelona, que acostumen a tenir a l’abast els castells de nou. “Uns quants ja n’han fet algun enguany i uns altres no, però podrien intentar-ho al concurs.” El Concurs de Castells és una jornada en què les colles mobilitzen més gent que mai, atès que és la festa castellera més important. “En un dels anys anteriors, Vilafranca, per exemple, va mobilitzar set-cents castellers, entre militants i aficionats. Molts d’ells no pugen, però col·laboren a la pinya. Si ha un tronc ben assajat, es poden aconseguir castells que en actuacions normals no assoleixen.”

Enguany s’ha tornat a programar la Diada Internacional prevista per al primer d’octubre amb la participació de les formacions d’Andorra, Copenhaguen, París, Londres i Madrid.

Competició de fotografies a les xarxes

Durant els dies de concurs també hi haurà activa una competició a les xarxes socials de Twitter i Instagram, en la qual els usuaris podran compartir les seves fotografies i vídeos amb l’etiqueta #EmocióConcurs. Els guanyadors obtindran premis relacionats amb la ciutat de Tarragona. Alhora, també es recupera el concurs de gralles de les colles.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes