Commemoració del 15è aniversari del reconeixement de la UNESCO al món casteller

El món casteller ha celebrat el quinzè aniversari de la proclamació com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la Unesco amb una gala al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), on s’han congregat més de 400 convidats. La sala oval del MNAC ha recreat una festa major, amb construccions de les colles Castellers de la Vila de Gràcia i del Poble-sec, i actuacions de bestiari popular, balls de bastons, falcons i muixerangues. Durant la vetllada, s’han destacat el valor del fet cultural casteller, que aplega altruistament més de 13.000 persones, com una expressió única i com a motor social. “El reconeixement és molt important i ara ens depèn de nosaltres mantenir-ho viu”, ha dit el president de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya, Albert Torres, a l’ACN.

Un record viu d’aquell 16.11.2010

L’acte ha estat marcat pel record de la jornada històrica del 16 de novembre de 2010, amb un to humorístic conduït per la periodista Laura Grau i l’humorista Marc Sarrats. Han simulat un informatiu de l’any 2125 d’una cadena imaginària, ‘Tele Castells’, han organitzat una paròdia crítica als castells i han fet participar el públic amb preguntes sobre cultures reconegudes per la UNESCO.

Els presentadors també han rememorat els orígens dels castells, des del ball de valencians a final del segle XVIII, la primera edat d’or amb construccions de nou al segle XIX, la posterior decadència, l’impacte de la dictadura i el boom dels anys noranta, amb la incorporació de la dona i els primers castells de gamma extra. Aquest procés culminà amb la designació de la UNESCO.

Presència institucional i del món de la cultura popular

Entre els més de 400 assistents hi havia membres de totes les colles castelleres, i autoritats com el president del govern, Salvador Illa, el president del parlament, Josep Rull, o la consellera de Cultura, Sònia Hernández. També hi han assistit càrrecs municipals de Valls (Alt Camp), Vilafranca del Penedès (Alt Penedès) i Barcelona, així com altres representants d’agrupacions de la cultura popular del país.

Segons s’ha explicat en diversos vídeos, el reconeixement acordat a Nairobi el 2010 va servir per posar l’accent en la singularitat d’aquesta tradició centenària, els seus valors i la coordinació entre adults i infants. “No tothom desenvolupa la mateixa funció, però tothom és igual d’important, tothom és colla”, han remarcat els audiovisuals de la Coordinadora.

Diversitat, inclusió i evolució de les colles

L’acte, emmarcat dins la campanya “Som Patrimoni. Som castells”, ha defensat la capacitat de canvi del món casteller. “Sense canvis com la inclusió de les dones, molts dels castells actuals no s’haurien pogut assolir”, assenyalava un dels vídeos promocionals. També s’ha subratllat el caràcter acollidor de les colles: “Són espais on es convida tothom a participar, independentment de l’edat, l’origen o la condició física.”

La gala ha fet valdre la “rivalitat sana” i el caràcter altruista que fa avançar el fet casteller “gràcies a la passió, el compromís i el sacrifici dels seus membres”. “Els castells són els poetes sense versos de Catalunya, comparteixen els valors del país que la majoria voldríem”, s’ha recitat en un dels vídeos.

S’ha reconegut, igualment, la resta de mostres de cultura catalana declarades patrimoni immaterial: la Patum de Berga, la dieta mediterrània, l’ofici medieval de raier, l’art de la pedra seca, les festes de foc del Pirineu i el toc manual de campana.

Cinc blocs d’actes i música tradicional

La gala s’ha dividit en cinc blocs i ha ofert interpretacions de cançons vinculades als castells i de repertori tradicional, amb piano i violoncel a càrrec d’Anna Francesc i Núria Conangla. Hi han ressonat peces com el “Ball de la Cibada”, la “Muixeranga d’Algemesí” o el “Toc de vermut”. L’actriu i escriptora Estel Solé ha recitat un poema inclòs a “Ulls alçats”.

Al final, han actuat plegades les colles del Poble-sec i de la Vila de Gràcia, amb balls de bastons, el Ball de valencians de Tarragona, el Bou de Mar de Badalona, la Vaca de Vacarisses, els Falcons de Barcelona, els Geganters de Sant Cugat, la Muixeranga de Barcelona, la Colla Borumballa i els Cargols d’en Miquel de la Colla Gegantera de Calders.

Un impuls consolidat per la proclamació de la UNESCO

El reconeixement com a patrimoni immaterial i cultural de la UNESCO “va donar un impuls” al món casteller, que avui compta amb un centenar de colles. Des de llavors, s’ha registrat un boom casteller, amb més de 10.000 construccions anuals, mentre que abans del 2010 la xifra era d’uns 6.500.

Des de la jornada històrica de Nairobi, s’han completat 135.751 castells, un 49% més que el període anterior. La dificultat de les construccions també s’ha incrementat, amb 823 castells descarregats entre 2011 i 2025, quatre vegades més que entre 1996 i 2010.

L’expressió castellera continua en expansió, i la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya preveu incloure una vintena de colles de l’exterior perquè siguin de ple dret a l’organisme l’any vinent.