El curiós expert espanyol que ha sorprès l’eurocambra justificant l’espionatge amb Pegasus

Una eurodiputada neerlandesa i una de polonesa han fet intervencions dures sobre les afirmacions de l'expert en ciberseguretat Ramón Ramírez

VilaWeb
Josep Casulleras Nualart
13.06.2022 - 18:47
Actualització: 13.06.2022 - 19:16

VilaWeb necessita el vostre suport

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros al mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n’hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots?

Fes-te’n subscriptor aquí.

La primera veu discordant en el to de les intervencions d’experts en la comissió d’investigació Pegasus al Parlament Europeu ha estat la de l’espanyol Román Ramírez. És un expert en ciberseguretat que ha treballat per a grans empreses, com ara Price Waterhouse Coopers i Ferrovial i que ha obert el torn de compareixences en la sessió d’avui. Els membres de la comissió han analitzat les qüestions relatives al control i als mecanismes de seguretat en programaris espia com Pegasus. Ramírez, que ha comparegut proposat pel grup del Partit Popular, ha fet una intervenció que ha sorprès alguns dels eurodiputats presents perquè no tan sols ha expressat la seva opinió sobre una qüestió que era més política o legal que no tècnica: ha justificat l’ús de Pegasus perquè la policia pugui combatre amb eines prou eficaces els criminals i sempre que hi hagi un jutge que ho autoritzi.

En cap cas durant tota la compareixença no ha fet esment explícit al Catalangate; de fet, tampoc no s’hi ha referit cap dels altres eurodiputats presents, però en alguns casos tant per les preguntes com sobretot per les respostes de l’expert espanyol era evident que es parlava de l’espionatge contra l’independentisme català destapat per Citizen Lab ara fa un parell de mesos.

El discurs de Ramírez era força coincident amb el que ha anat fent un dels membres de la comissió d’investigació, l’espanyol del PP Juan Ignacio Zoido, ex-ministre d’Interior. Ramírez deia: “Si les forces i cossos de seguretat han de complir obligacions han de tenir maneres d’accedir als dispositius quan calgui, i que ho facin quan un jutge ho hagi dit. Quan un jutge ho autoritza, les forces de l’ordre i altres serveis poden interceptar-ne [comunicacions]. I això ens dóna la possibilitat d’utilitzar aquestes eines. Cal que les forces de l’ordre puguin fer la seva feina, no es tracta d’abordar un problema tecnològic, sinó que és una qüestió de control.”

I encara després ho ha reblat així: “Quan un jutge o un tribunal dicten sentència, també hi opera la democràcia i hem de donar la tecnologia als serveis d’intel·ligència perquè compleixin les seves obligacions. Si això ens porta el futur, les eines com Pegasus les anirem utilitzant. Potser no ens agrada com funciona, però per mi és important que es faci aquest control, i que es faci des del poder judicial.”

Després d’aquesta intervenció, l’eurodiputada neerlandesa Sophie in’t Veld s’ha posat les mans al cap. In’t Veld és qui farà l’informe de la comissió d’investigació l’any vinent i és membre del grup liberal Renew. És una de les veus més crítiques a l’eurocambra amb l’ús de Pegasus per part de governs d’estat democràtics, per la invasió total de les comunicacions que permet contra la víctima de l’espionatge, i per l’abús que se’n fa tot perseguint la dissidència política. “Al senyor Ramírez… Voldria entendre la seva intervenció: diu que espiar la gent està molt bé però dins els límits que marca la llei? I bé, sí que tothom té dret de tenir les seves opinions, però aquest no és l’objectiu de l’audiència d’avui”, ha dit.

Quan es parla al Parlament Europeu dels escàndols d’espionatge amb Pegasus, és freqüent que es vagi configurant un imaginari comú que consisteix en una tríada d’estats: Polònia-Hongria-Espanya, que són els que s’ha demostrat que l’han utilitzat, dins la UE, d’una manera més extensiva i intensa contra l’oposició política. Hi ha referències implícites fins que hi intervenen eurodiputats catalans que, precisament, han estat víctimes de Pegasus, com ara Diana Riba i Jordi Solé, tots dos membres de la comissió d’investigació i que avui hi han intervingut.

I per això és important que una eurodiputada com Roza Thun, liberal polonesa, també membre de Renew (en què paradoxalment hi ha també Ciutadans, defensant l’espionatge contra els independentistes catalans) hagi fet aquestes preguntes tan contundents al compareixent espanyol: “Hem sentit que sempre s’ha de justificar, abans d’espiar. Però la resposta que hem anat sentint és que els que donen el permís no saben com funciona el programa, com es recull la informació. És així, oi? I com passa això? Es dóna el permís, però és de veritat aquest permís? I quan es fa espionatge de gran abast, s’espia molt i després no es troba res, què passa? Se’n treu cap lliçó, de tot això? Perquè es recullen dades molt íntimes; i doncs, de tot això què se’n fa? Se suprimeixen aquestes dades? I els espiats ho poden saber? Tenen el dret de compensació si no els han trobat res?”

Arran d’aquestes preguntes i observacions tan contundents, Ramírez ha anat matisant una mica el seu punt de vista, i ha anat repetint que hi ha d’haver conseqüències per a qui faci un ús abusiu d’eines com Pegasus. “A mi no m’agraden els casos d’espionatge i crec que hi ha hagut molt descontrol amb diverses empreses. Constato que hi ha una necessitat de control per part de les agències d’intel·ligència que exerceixen la lluita contra el crim per dur a terme aquestes accions.” Ara, en cap cas no ha qüestionat el sistema de suposat control que hi ha en la legislació espanyola, de la qual ha parlat. “A Espanya hi ha jutges dedicats als serveis d’intel·ligència perquè puguin controlar-ho. Ens pot agradar o no, però és l’ordenament jurídic i entenc que tots els membres i defensors de les institucions europees estan d’acord a sostenir les lleis que tenim vigents.”

Curiosament, l’únic eurodiputat que ha fet visible la satisfacció i en certa manera l’agraïment a la intervenció de Ramírez ha estat Zoido, que ha apuntalat els seus arguments amb preguntes que més aviat han estat retòriques, perquè no han tingut resposta i possiblement tampoc la cercaven: es tractava que quedessin dites. “Agraeixo les aportacions que s’han fet. És fonamental saber en quins casos es fa un ús legítim [del programari]. En quin àmbit de seguretat és més necessari comptar amb spyware per combatre amenaces com el gihadisme, el narcotràfic o el crim organitzat? I podeu posar algun exemple en què aquestes tecnologies hagin permès d’aturar un crim que, si no, s’hauria comès?”

Ramírez ha tancat la seva compareixença subratllant el missatge que volia donar, i amb una referència que s’entenia implícitament que era sobre l’espionatge a l’independentisme: “Si algú ha estat espiat i era innocent, hauria de ser compensat, i hi hauria d’haver conseqüències. Però això vol dir que tot l’espionatge que s’ha fet és il·legal? Jo no ho crec. Perquè, veient la lògica seguida, crec que molts estan avalats per una ordre judicial, que vostès la podran criticar i impugnar per si hi ha hagut mala praxi. Però que compleix el model democràtic que tots hem subscrit.”

Ni rastre de la visió molt més crítica amb l’ús de Pegasus que feia en aquest article d’El Confidencial d’ara fa un any, abans del Catalangate, per part de Mèxic, pels problemes que suscitava una tecnologia com aquesta.

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €

Més notícies