Comença la setmana decisiva per a l’acord electoral entre Compromís i Sumar per a les europees

  • La dificultat de les negociacions evidencia que les relacions dels valencianistes amb el partit de Yolanda Díaz no passen pel millor moment

VilaWeb
Esperança Camps Barber
07.04.2024 - 21:40
Actualització: 07.04.2024 - 21:44

Les negociacions entre Compromís i Sumar per a confegir la llista amb què concórrer a les eleccions europees del 9 de juny són empantanegades. Al marge dels contactes discrets que hi puga haver hagut aquest cap de setmana, la darrera reunió va ser dijous i va acabar sense cap acord. Per la part valencianista, encapçala les negociacions la coordinadora general, Amparo Piquer, que va fer el mateix paper en la gestació de la llista de les eleccions al congrés espanyol del mes de juliol passat.

El principal punt de discrepància és el lloc que ha d’ocupar el representant de Compromís a la llista. Els valencianistes, que han rebutjat unes altres opcions d’incorporar-se a candidatures perquè volien assegurar-se un lloc d’eixida, demanen el número tres. A les eleccions al Parlament Europeu, l’estat espanyol funciona com una sola circumscripció i Compromís al·lega que el percentatge total de vots que poden aportar respecte del total que puga obtenir Sumar és molt alt. Per tant, consideren que la tercera posició a la llista fa justícia amb el seu pes electoral, a banda que els assegura de tenir un eurodiputat. Aquesta és la frase que més se sent entre els dirigents de Compromís: “S’ha de tenir veu a Europa per a defensar-hi els interessos dels valencians.”

El fet de demanar el número tres de la llista es pot interpretar com una manca de confiança en els resultats que Sumar puga assolir a les eleccions del 9 de juny.

La incomoditat de Compromís dins Sumar

Que les posicions tant de Compromís com de la formació que encapçala Yolanda Díaz estiguen tan enfrontades és un reflex de com es troben les relacions internament. Fonts de la direcció de Compromís parlen sense embuts de la poca sensibilitat que el govern espanyol té per les reivindicacions valencianes. Un govern de què Díaz és vice-presidenta, i unes reivindicacions que formen part del tracte amb què van concórrer a les eleccions del 23 juliol i que també recollia el pacte per a investir Pedro Sánchez. A Compromís consideren que el nom de Grup Plurinacional que fan servir al congrés espanyol cada volta és més desdibuixat perquè els de Yolanda Díaz tenen com més va més tics centralistes.

La llista de greuges és llarga, el suport de Díaz a l’ampliació del port de València, la negativa del govern espanyol de restablir el tren de la costa, la manca de respostes fermes i definitives a l’infrafinançament… Amb tot, en aquest estira-i-arronsa ningú no vol donar res ni per perdut ni per trencat. Un exemple és com continuen recordant, per exemple, que el paper del Ministeri de Cultura espanyol, que dirigeix Ernest Urtasun, en la celebració del centenari de Vicent Andrés Estellés és fruit de l’entesa que encara hi ha entre els uns i els altres. És una manera de llevar dramatisme a les negociacions que, de moment, no donen el fruit esperat.

Divendres, Yolanda Díaz va visitar l’Ajuntament de València en el seu paper de ministra de Treball espanyola, però oficialment no va mantenir cap mena de contacte amb els responsables de Compromís. Fins i tot, la portaveu dels valencianistes a l’ajuntament, Papi Robles, es va desentendre de la marxa de les negociacions.

El temps per a l’acord s’escurça

El rellotge i el calendari corren contra la possibilitat que s’arribe a un acord amb garanties i sense que es trenquen massa coses entre Compromís i Sumar. Això no obstant, molts pactes s’han assolit al darrer minut o en el temps de descompte acuitades les parts per les pressions externes o per la por de l’abisme que es pot obrir si no l’aconsegueixen. I probablement a això juguen una part i una altra. Els que diuen que la seua postura és inamovible i els que deixen que passen els dies sense avanços.

Dimecres, el butlletí oficial de l’estat espanyol publicarà la convocatòria de les eleccions europees i s’engegaran els terminis per a presentar candidatures i coalicions electorals. I demà mateix, es reunirà l’executiva de la coalició formada per Més Compromís, Iniciativa i Verds-Equo per donar llum verda al procés de primàries per a designar el candidat que ocuparia aquest desitjat i exigit número tres a la llista de Sumar o, fins i tot, podria encapçalar una llista pròpia de la coalició. “Si no hi ha lloc d’eixida, no hi serem”, insisteixen a dir. La porta d’Ara Repúbliques, amb el BNG, Més per Mallorca, ERC i Bildu es va tancar fa unes quantes setmanes perquè no els asseguraven el lloc d’eixida.

Això passaria en cas que no s’arribàs a un acord amb Sumar, cosa que els convertiria en competidors electorals i perjudicaria encara més les relacions entre els socis actuals.

Els silencis de Sumar i la llista de peticions

L’estratègia negociadora de la formació que encapçala Yolanda Díaz és el silenci. Diuen que no parlen mai quan són en un procés de negociació. Tot i això, ahir, fonts de la formació que recollia Europa Press no amagaven la preocupació per a formular la llista i acontentar totes les formacions que, com Compromís, en formen part. Abans de les vacances de Pasqua ja es va avançar que la cap de llista seria Estrella Galán, que ara és directora general de la Comissió Espanyola d’Ajuda als Refugiats (CEAR). Tothom hi va estar d’acord. Les empentes vénen a partir del número dos. A banda de Compromís, Esquerra Unida reclama un lloc de privilegi i els Comuns també volen situar Jaume Asens en una posició d’eixida. Asens va ocupar el número tres en les europees del 2019, i després de les tasques negociació amb els uns i els altres que ha fet aquests darrers mesos i la bona sintonia que manté amb la direcció de Sumar, els Comuns no dubten que obtindrà l’acta d’eurodiputat, Més Madrid, formació de Mónica García, ministra de Sanitat espanyola, també aspira a tenir el seu primer eurodiputat.

Tots els vots necessaris per a assolir uns bons resultats, Sumar els haurà de guanyar sense les aportacions de Més per Mallorca, i Drago, la formació que dirigeix l’ex-diputat Alberto Rodríguez, que ha renunciat a presentar candidatura a les eleccions europees quan va veure que no hi havia la possibilitat que les Illes Canàries tinguessen representació i veu pròpia sense supeditar-se, va dir, a uns altres interessos aliens.

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any