Comença el judici a Gerry Adams per suposada complicitat amb els atemptats de l’IRA

El judici al dirigent històric del Sinn Féin Gerry Adams per la presumpta complicitat i responsabilitat directa en els atemptats de l’Exèrcit Republicà Irlandès Provisional (IRA), comesos entre les dècades dels setanta i noranta del segle passat en territori britànic, ha començat avui al Royal Courts of Justice.

L’acusació ha estat presentada per John Clark, Jonathan Ganesh i Barry Laycock, víctimes d’uns quants atemptats, que han demanat a Adams una indemnització simbòlica d’1 lliura per danys morals perquè consideren “que hi va estar tan implicat com les persones que van col·locar i van fer detonar aquelles bombes”.

La fiscalia diu que la demanda presentada contra Adams sosté que cap dels atemptats amb bomba perpetrats en territori britànic es va fer sense el seu consentiment i, si bé reconeix la contribució de l’acusat en la pau al nord d’Irlanda, també posa de manifest que “va contribuir a la guerra”.

Adams, que avui ha comparegut a la seu d’aquest tribunal a Londres, sempre hi ha negat qualsevol implicació. La defensa ha insistit que “va exercir un paper fonamental” en el procés de pau que va culminar amb la signatura de l’Acord de Divendres Sant, l’abril del 1998, que posava fi a un conflicte que va durar dècades.

Així mateix, els seus advocats també han qüestionat la capacitat de les tres víctimes de presentar aquestes acusacions unes quantes dècades després d’haver expirat els terminis de prescripció. “Encara que la demanda no estigués abocada al fracàs per motius de prescripció, també fracassaria inevitablement pel fons. L’acusat nega enèrgicament qualsevol implicació en els atemptats”, han argumentat.

“El demandat mai no ha estat detingut com a sospitós, i encara menys acusat o condemnat, per cap delicte relacionat amb cap dels atemptats”, ha dit la defensa. S’espera que el judici s’acabi la setmana vinent.