Comença el curs escolar a Catalunya, el País Valencià i la Franja de Ponent

VilaWeb
07.09.2025 - 21:40
Actualització: 07.09.2025 - 22:46

Avui comença el curs a Catalunya, el País Valencià i la Franja de Ponent, una setmana després de Catalunya Nord i tot just un dia abans d’Andorra i dos a les Illes. Ara bé, al País Valencià, no totes les escoles comencen avui.

Tan sols tres dies abans del començament de curs, la Conselleria d’Educació va anunciar que la comunitat educativa dels centres d’Algemesí (Ribera Alta), Alfafar (Horta Sud) i Massanassa (Horta Sud), afectats per la gota freda, el començaran dijous, perquè els mòduls prefabricats on s’han d’impartir les classes –perquè els edificis continuen amb destrosses– encara no estan acabats. “La decisió de començar l’11 de setembre s’ha acordat perquè els centres puguin disposar del temps necessari a l’hora d’ultimar detalls i que les classes puguin iniciar-se amb normalitat”, anunciava divendres la Conselleria en un comunicat.

En total, al País Valencià hi ha vuit escoltes afectades per la gota freda que es veuen obligades a començar el curs en mòduls prefabricats perquè el centre encara no està en condicions. Cinc d’aquestes escoles s’hauran d’enderrocar.

Per una altra banda, aquest curs la prohibició del mòbil en tota l’etapa obligatòria serà clau als centres del Principat i les Illes, i la qüestió de la llengua ho serà al País Valencià, atès que moltes famílies comencen el curs obligades a matricular els fills en castellà, perquè encara no ha quedat del tot resolta la polèmica consulta per la llengua que va impulsar el conseller d’Educació, Josep Antonio Rovira.

Repassem quins seran els principals desafiaments i qüestions que marcaran el curs escolar 2025-2026.

Prohibició de mòbils als centres

Enguany, la nova normativa que prohibeix els mòbils als centres marcarà el curs a Catalunya i a les Illes. Al Principat, aquesta mesura s’estendrà a totes les etapes de l’educació obligatòria i es tracta d’una prohibició total: no es podrà utilitzar el mòbil ni a les aules ni a la resta d’espais dels centres, tampoc per a usos pedagògics. A més, no es permetrà l’ús de rellotges intel·ligents.

El curs passat, a Catalunya, el 40% dels centres d’ESO ja havien optat per una prohibició total dels mòbils a l’aula, segons una enquesta feta a docents i equips directius de centres per part d’Ivàlua. El 60% ha aplicat una prohibició parcial, però, tot i això, només entre un 34% i un 37% del professorat ha promogut l’ús del mòbil per part de l’alumnat amb finalitats educatives.

A més, el departament fomentarà una restricció progressiva de les pissarres digitals interactives a educació infantil i eliminarà progressivament l’ús de tauletes digitals en la mateixa etapa. Per una altra banda, ja no hi haurà un ordinador per alumne a cinquè de primària, sinó que aquesta dotació es restringirà a sisè i a l’ESO. Els alumnes de cinquè en tindran a disposició al centre.

La gota freda, encara present

Gairebé un any després de la gota freda al País Valencià, que va deixar més de dos-cents morts, centenars d’afectats i pobles i barris sencers destrossats, encara hi ha escoles que no tenen el centre en condicions per a fer-hi classe.

L’aigua i el fang van malmetre 115 centres educatius, i 48.721 alumnes en van ser afectats. En concret, hi ha vuit centres que s’hauran d’instal·lar en mòduls prefabricats que, a hores d’ara, no tenen les condicions necessàries. Aquesta situació afectarà aproximadament quatre mil alumnes, tot i que la xifra pot variar perquè molts pares han optat per canviar els fills d’escola o institut.

D’aquests centres educatius, cinc s’han d’enderrocar. Són el CEP Lluís Vives de Massanassa –on va morir un operari que hi feia tasques de reconstrucció–, l’escola infantil Ausiàs March del mateix municipi, l’IES Berenguer Dalmau de Catarroja, i el CEIP Orba d’Alfafar i el CEIP Carme Miquel d’Algemesí (Ribera Alta). Els altres tres, que també van ser molt danyats, s’hauran de rehabilitar. Són el CEIP l’Horta de Paiporta (Horta Sud), l’IES Alameda d’Utiel, i el CEIP Blasco Ibáñez d’Alginet (Ribera Alta).

La major part dels centres encara no tenen mobiliari o no hi és col·locat, tenen palets i andròmines de les obres escampats pels voltants i no tenen llum, ni aigua, ni cuina, ni internet, ni els sistemes de climatització a punt.

A banda aquests vuit centres que començaran el curs en mòduls, n’hi ha que han estat rehabilitats, i que tampoc no estan en condicions. És el cas del CEIP Vil·la Romana de Catarroja.

Continua l’ofensiva contra el català al País Valencià

Tot i que el conseller d’Educació, José Antonio Rovira, va assegurar que el 99,67% dels alumnes d’infantil i primària estudiaria aquest curs en la llengua base que havien triat les famílies en la polèmica consulta, aquest percentatge no s’ajusta a la realitat de les aules. A moltes famílies no els han respectat l’elecció sobre la llengua base i han hagut de matricular els fills en castellà. O, fins i tot, han hagut de canviar de centre.

El maig, Famílies pel Valencià denunciaren que a les comarques castellanoparlants la Conselleria d’Educació no havia respectat els resultats de la consulta i que la normativa no recollia la possibilitat que el català obtingués un resultat majoritari, i que, una volta obtingut, van reinterpretar la norma per eliminar la llengua a l’escola. L’associació denunciava que en alguns centres educatius els grups oferts no es corresponen amb els resultats.

De fet, fa mesos que unes quantes entitats denuncien que l’administració educativa incompleix el deure de garantir el dret de l’ensenyament en català, com estableix l’estatut d’autonomia, i posen l’èmfasi en el fet que s’ha vulnerat aquest dret.

Recomanem

Fer-me'n subscriptor