28.10.2025 - 21:40
Junts per Catalunya sotmet avui als militants la decisió de trencar amb el PSOE. L’executiva del partit va tancar files amb Carles Puigdemont dilluns i va avalar per unanimitat de marcar un punt d’inflexió en la legislatura i fer caure la majoria de què disposava fins ara el president del govern espanyol, Pedro Sánchez.
Ara que s’ha sabut el parer de l’executiva, qui tindrà el poder seran els militants del partit. Entre avui i demà, les bases són cridades a participar en una consulta telemàtica, en què hauran de respondre a la pregunta: “Estàs d’acord amb la proposta de la direcció executiva nacional de donar per finalitzat l’acord d’investidura amb el PSOE davant dels reiterats incompliments dels seus compromisos?”. Els militants podran votar sí, no o en blanc. La consulta s’obre avui a les 10.00 i es tancarà demà a les 18.00. Els resultats se sabran a partir de les 18.30.
Per què la direcció de Junts vol trencar amb el PSOE?
La ruptura amb el PSOE que vol la direcció de Junts no és cap sorpresa, tenint en compte que a l’estiu Puigdemont ja havia advertit que “passarien coses” si Sánchez no complia els compromisos de l’Acord de Brussel·les, que li va permetre la investidura l’any 2023.
Junts considera que el govern espanyol ha incomplert punts essencials del pacte i només ha reaccionat “de manera parcial i tardana” a les seves exigències.
Entre els principals motius de desconfiança, el partit destaca les dificultats judicials per aplicar la llei d’amnistia, la negativa del PSOE a una amnistia política que inclogui Puigdemont i el blocatge en la cessió de competències d’immigració. A tot això, s’hi afegeix la rebaixa del compromís sobre l’oficialitat del català a la Unió Europea, malgrat que Alemanya s’ha avingut a tenir converses amb Espanya sobre el tema.
Per a Junts, aquests incompliments han deixat sense recorregut la taula de diàleg de Suïssa, concebuda com un espai per a parlar del referèndum d’autodeterminació i del concert econòmic. Amb la taula inactiva, el partit considera que la legislatura espanyola queda esgotada i que Sánchez ja no pot comptar amb la majoria que el va investir.
El balanç de Junts sobre aquests dos anys de legislatura és escarit: esmenta l’aprovació de la llei d’amnistia i l’ús del català al congrés espanyol com a avenços tangibles. Puigdemont, que havia volgut marcar distància amb unes altres fórmules de negociació amb el PSOE, considera que Sánchez ha tornat a aplicar les tàctiques de sempre i que “ja no hi ha més marge” per a mantenir l’acord.
Com hi ha reaccionat el PSOE?
El PSOE ha volgut deixar clar que no dóna pas per tancat el diàleg. La portaveu de la direcció socialista, Montse Mínguez, ha insistit que val la pena dialogar, negociar i aconseguir acords, i ha defensat que el govern de Pedro Sánchez “és el millor per a Catalunya i per a Espanya”.
De la seu del PSOE estant, Mínguez ha remarcat que els socialistes respectaven els processos interns de totes les formacions i que continuarien oferint “mà oberta i voluntat d’acord” a Junts. També ha dit que l’executiu espanyol havia complert els compromisos assumits “en tot allò que depenia d’ell” i que treballava perquè s’executessin les qüestions pendents en mans d’altres administracions.
Després de l’anunci de Puigdemont, el govern espanyol ha mantingut en tot moment el mateix to de calma i continuïtat. Fonts de l’executiu de Sánchez han assegurat que el president espanyol afrontava la nova etapa “amb tranquil·litat”, que continuaria governant “votació a votació” i que presentaria igualment un nou pressupost.
La vice-presidenta primera, María Jesús Montero, ha volgut llevar transcendència a la decisió de Junts, i ha tornat a oferir diàleg i a allargar la mà. En declaracions a TVE, ha defensat que la relació entre Junts i el govern espanyol sempre havia “tingut alts i baixos” i es mostrava convençuda que: “Entre tots podrem superar aquesta situació”.
La ministra de Ciència espanyola, Diana Morant, ha advertit que Junts hauria d’elegir “entre aquesta Espanya que progressa o una Espanya d’involució”, i ha descartat que el partit de Puigdemont doni suport a una moció de censura impulsada per PP i Vox. La ministra d’Igualtat espanyola, Ana Redondo, ha remarcat que l’executiu estava “tranquil”: “Aquest és un govern que compleix els seus compromisos”, defensava.
El PSOE prova de transmetre la idea que la ruptura no implica la fi del diàleg, sinó una nova situació en què el govern espanyol cercarà suports “cas per cas”, i confia que encara hi hagi punts d’entesa amb Junts en matèries concretes.
Turull allunya una moció de censura
El secretari general de Junts, Jordi Turull, ha descartat que el partit doni suport a una moció de censura contra el president del govern espanyol. “Els socialistes han suspès moltes assignatures, però el PP hauria de repetir curs”, ha ironitzat en les entrevistes que ha fet a RAC1, TV3 i la SER Catalunya, en què també ha descartat una reunió entre Puigdemont i Sánchez.
Turull ha insistit que el partit no faria cap acostament al Partit Popular d’Alberto Núñez Feijóo, a qui acusa d’haver “boicotejat activament” l’oficialitat del català a la Unió Europea. “No anirem ni a la cantonada amb el PP”, ha dit.
El dirigent de Junts ha atribuït la ruptura als incompliments dels acords per part del PSOE, i ha defensat que Junts havia “honorat tots els compromisos” derivats del pacte d’investidura. “Qui trenca l’acord és qui no compleix”, ha insistit, i ha recordat que el partit havia advertit el govern espanyol que s’aixecaria de la taula si no s’executaven els acords signats.
Com van quedar les darreres consultes de Junts?
No és la primera decisió que Junts sotmet a la militància. Ja va passar el 2023 amb l’Acord de Brussel·les, sobre la investidura de Sánchez. En aquell moment, amb una participació del 67% de les bases, el 86,16% va votar a favor del pacte, i el 13,83%, en contra.
Una consulta similar es va fer l’octubre del 2022, quan Junts va sotmetre a votació de les seves bases la sortida del govern de Pere Aragonès després d’un debat intern. En aquell cas, el resultat va ser ajustat, amb el 55,73% a favor i el 42,39% en contra. Hi van participar un 79,18% dels militants.
