Fes-te subscriptor de VilaWeb

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros el mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n'hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots? Fes-te'n subscriptor ací.

Panadería y Repostería La Catalana
401 Calle del Valle, San Juan
Mapa a Google

L’ombra allargada de Cuba, on moltíssims catalans van clavar arrels i van deixar un rastre profund, segurament ha comportat que a les illes veïnes de Santo Domingo i, especialment, de Puerto Rico la presència catalana, també important, hagi quedat sovint força eclipsada. En el darrer cas, més enllà de l’exemple paradigmàtic de Pau Casals i la seva mare, cal fer esment de l’arribada de nombrosos mallorquins cap a la darreria del segle XIX, fruit d’una amplíssima emigració de gent del camp i del sector del calçat –en plena crisi– que també va tenir com a destinacions principals l’Argentina, Algèria, Cuba, Mèxic i Occitània. Entre 1888 i 1897, de fet, es calcula que més de 23.000 persones van deixar Mallorca.

A Puerto Rico, a més de la implantació d’una llarga llista de llinatges illencs, l’empremta potent de la comunitat mallorquina ha deixat alguns rastres molt més curiosos, com les ensaïmades que es van endur de l’illa. Ha estat tan important, la seva influència, que en gairebé totes les pastisseries i fleques porto-riqueses se’n poden trobar. Ara, les heu de demanar pel nom amb què les coneixen allà: mallorcas. Un dels forns amb més tradició de fer-ne, seguint una recepta passada per les Canàries i que no s’ha modificat en cent anys, és La Catalana, a San Juan. L’any passat en produïen entre vuit mil i divuit mil diàries, de dilluns a divendres, i s’ha convertit en un dels principals proveïdors de mallorcas de tota l’illa. Enguany, han començat a introduir-se al mercat dels Estats Units –amb permís de la covid– per satisfer la demanda de la significativa comunitat porto-riquesa que hi ha establerta.

Les mallorcas, que no porten saïm i s’assemblen més al brioix, se solen prendre per esmorzar amb una mica de sucre de llustre per damunt o bé calentes amb pernil i formatge fos. Per això mateix, no és estrany que els elaboradors s’atreveixin a introduir variacions i combinacions a la recepta original. A La Catalana, per exemple, en fan també de farcides amb formatge i guaiaba, les anomenades mayokewas.

Sense deixar Puerto Rico, encara hi podem trobar un altre cas curiós d’ús d’un topònim balear aplicat com a nom comú. Com explicava en un interessant article l’escriptor i acadèmic Miquel Àngel Limón Pons a les pàgines d’Es Diari el 27 de setembre passat, en aquesta illa caribenca els texans són coneguts popularment com a mahones. Per arribar fins a aquesta denominació, sembla que cal anar primer fins a l’altra punta del planeta, a la ciutat xinesa de Nanquín, famosa a tot el món per les seves fermes teles de cotó. Els britànics, en plena expansió mundial al segle XVIII, en van ésserser uns grans exportadors cap a Europa i Amèrica i els vaixells que transportaven les partides, molt probablement, devien fer escala al port franc de Maó, aleshores sota sobirania de Londres.

I una mica més: De mallorcas, se’n poden trobar en molts establiments de Puerto Rico. Només al carrer San Francisco del barri vell de la capital, San Juan, hi ha un bon grapat de restaurants que n’ofereixen, com La Mallorca (davant la plaça Salvador Brau), La Mallorquina (cantonada amb San Justo) i La Bombonera, fundat pel felanitxer Antoni Rigo Sagrera el 1902 amb el nom de La Panadería Mallorquina. De fet, La Bombonera és considerat el tercer restaurant més antic de Puerto Rico, per darrere precisament de La Mallorquina (1848) i el ja desaparegut Café Turull (1816).

Què és Com a casa?
Tots els articles
—Suggeriments per a la secció: marti.crespo@partal.cat

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.