El president Companys, ben present al Riu de la Plata

  • Com a casa: viatjant pel món a la recerca d'obres, edificis, monuments i personatges que ens remeten a casa nostra

VilaWeb
Martí Crespo
13.10.2023 - 21:50

Plaza Lluís Companys
Bv. José Batlle y Ordóñez, 1901, Montevideo, Uruguai
Mapa a Google

El 15 d’octubre de 1940, a dos quarts de set del matí, el silenci al fossar de Santa Eulàlia del castell de Montjuïc es va trencar amb el tro de les bales. El 123è president de la Generalitat, Lluís Companys i Jové, només va poder pronunciar “Per Catalunya” abans de caure a terra, sense vida, en compliment de la sentència de mort decretada pel règim franquista després d’un consell de guerra sense cap garantia legal.

L’únic president elegit democràticament a Europa que ha estat afusellat és recordat actualment al Principat amb moltíssims carrers i places, monuments i espais amb el seu nom, de l’Estadi Olímpic Lluís Companys de Montjuïc, on juga enguany el Barça, al Centre d’Interpretació del Tarròs, el poble on va néixer el 1882, passant per la discreta i simbòlica llamborda Stolpersteine que té dedicada davant el Palau de la Generalitat de Catalunya d’ençà de fa tres anys per iniciativa de l’Associació d’Amistat Colònia-Barcelona. També és ben carregat de simbolisme el monument que es va aixecar el 1981 a l’Albera, el massís que tant per a ell com per a centenars de milers de republicans més va marcar el començament de l’exili l’hivern del 1939.

En el cas de Companys i la seva dona, Carme Ballester, la destinació arran de la victòria feixista va ser una caseta situada en un barri residencial del municipi d’Ar Baol-Skoubleg, a la costa meridional bretona, on va mirar de passar inadvertit quan la zona va quedar sota control dels alemanys el 1940. Malauradament, fou localitzat per un policia franquista adscrit a l’ambaixada espanyola a París, Pedro Urraca Rendueles, que el va delatar als nazis i fou detingut el 13 d’agost de 1940, tal com va deixar escrit la seva dona. Després d’un periple per presons de París i Madrid, no exempt de tortures i vexacions, va arribar a Barcelona el 3 d’octubre just per a prendre-li declaració i notificar-li el processament. El judici sumaríssim va ser el 14 d’octubre al matí i va durar poc més d’una hora. El tribunal el va condemnar a mort i la sentència s’executava, sense dilació i en un secretisme total, l’endemà a trenc d’alba.

Amb el país en plena onada repressiva franquista i amb Europa en guerra contra el monstre del nazisme, no és gens estrany que la notícia de l’execució es propagués molt lentament i, encara menys, que hi hagués homenatges al president màrtir. Això explica, de fet, que el ressò principal es donés ben lluny d’aquí, a l’altra banda de l’Atlàntic, gràcies a una xarxa important de casals catalans i a l’arribada progressiva de milers i milers d’exiliats republicans a Amèrica.

Tal com s’explica en aquest complet apunt del portal Petjada Catalana, quatre anys després de l’execució trobem dues iniciatives per a reivindicar la memòria de Companys al sud del continent americà. D’una banda, el 28 de febrer de 1944 el municipi de Santiago de Xile va engegar els tràmits –reeixits a mitges– per a canviar el nom del carrer de Barcelona, al barri de Providencia, pel de Lluís Companys. I pocs mesos després, el 15 d’octubre de 1944, el nomenclàtor de la capital de l’Uruguai, Montevideo, es va eixamplar amb la inauguració de la placeta Lluís Companys, al barri de Buceo, una iniciativa promoguda pels regidors de nissaga catalana César Batlle Pacheco i Juan B. Maglia. El parc és presidit per un monòlit donat pel Casal Català de Montevideo, obra de l’escultor Joan Ramon Serra i Corrons (Barcelona, 1885-Montevideo, 1963).

No és l’únic monument dedicat a Lluís Companys a la zona del Riu de la Plata. El maig del 2017, el Casal Català de Buenos Aires va instal·lar a la cèntrica plaça de Catalunya de la capital argentina una estàtua seva, obra de Jorge Leverain. Fa ben poques setmanes, els participants en la XVI Trobada de Casals del Con Sud a Buenos Aires van passar-hi per retre-li homenatge.

I una mica més: Sense deixar l’Amèrica del Sud, el Casal Català de Quito, a l’Equador, té batejada una sala d’exposicions del seu local social amb el nom de Lluís Companys. I tornant cap a Europa, a la localitat bretona d’Ar Baol-Skoubleg, on es va exiliar el 1939 i fou detingut l’any següent, es va inaugurar el 13 d’agost de 2010 una placa prop del xalet Ker Himer Vad (‘casa d’acollida’, en bretó), que diu així:

“En el número 5 d’aquest carrer, el dia 13 d’agost de 1940,
va ser detingut per la Gestapo el president del Govern
de Catalunya Lluís Companys i Jover, deportat i lliurat
a la policia franquista. Va ser afusellat a Barcelona
el dia 15 d’octubre de 1940.

En homenatge a la seva memòria.
La Baule, el 13 d’agost de 2010.

‘La meva petitesa no podia esperar una fi més digna
per Catalunya i allò que representa de pau, justícia i amor.’
Lluís Companys.”

Recomanació: Si us interessa de seguir el rastre de la diàspora catalana, consulteu també el portal Petjada Catalana.

VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
Monument a Companys al coll de Manrella, al massís de l'Albera (fotografia: Wikipedia).
Homenatge al president Companys, acabat d'afusellar per la dictadura franquista, al teatre del Casal Català de Buenos Aires (fotografia: Revista Resurgiment).
Inauguració de la plaça i monument a Lluís Companys a Montevideo, el setembre del 1944.
Estàtua de Lluís Companys a la plaça de Catalunya de Buenos Aires.
Xalet on va residir Lluís Companys a la costa bretona entre el 1939 i el 1940.
Placa en record del pas de Lluís Companys per Ar Baol-Skoubleg (Bretanya).

Què és Com a casa?
Tots els articles
—Suggeriments per a la secció: marti.crespo@partal.cat

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any