05.09.2025 - 21:45
|
Actualització: 05.09.2025 - 21:47
Cementiri de Montparnasse
3 Bd Edgar Quinet, París, França
Mapa a Google
L’adolescència i joventut de Matanya Ophee, nascut el 1932 a Jerusalem d’una família vinculada amb la música, va transcórrer sense gaires entrebancs a l’aleshores mandat britànic de Palestina: ara venent llibres porta a porta, ara exercint d’operador en una impremta, ara conduint un camió de divuit rodes… Amb la creació de l’estat d’Israel, va formar-se com a pilot a les joves forces aèries israelianes, però, en el fons, la pulsió per la música –que ja cultivava des de petit– va acabar imposant-se. És així com, a partir de mitjan segle passat, va començar a estudiar guitarra a Tel-Aviv, Suïssa (Lausana) i els EUA (Chicago), país on es va establir d’ençà del 1965 i on va exercir de pilot d’aerolínia fins el 1988.
En paral·lel a la feina a la companyia US Airways, Matanya Ophee es va casar amb la musicòloga Margarita Mazo i va fundar una editorial musical especialitzada en llibres i repertoris de guitarra reconeguda per la comunitat mundial de col·leccionistes, experts i intèrprets per la seva contribució destacadíssima al coneixement de la història d’aquest instrument i dels seus compositors. Amb les Éditions Orphée (1978), doncs, començava una nova etapa vital d’Ophee que li reportaria moltes alegries. Potser la més important, per excepcional en tots els sentits, va ésser la descoberta casual d’un militar i músic com ell que havia restat al marge de la història de la guitarra fins aleshores: el perpinyanès Francesc de Paula de Fossà (1775-1849).
La musicòloga Marina Ritzarev descrivia què va representar la troballa per a Ophee en aquests termes: “La descoberta de Francesc de Fossà va ser un dels seus projectes més importants i preuats. N’hi ha pocs precedents, de fet, en l’àmbit de la recerca musical. Tot investigador estaria encantat de trobar una composició desconeguda o una carta d’un compositor. Però descobrir un compositor del tot desconegut i restablir-ne la biografia i l’obra creativa és un cop de sort difícil de creure, una combinació estranya de grans coneixements, habilitat de recerca, instint i descobriments que recompensa un aventurer afortunat.”
Francesc de Paula de Fossà, nascut ara fa exactament dos-cents cinquanta anys al carrer de la font de na Pincarda de Perpinyà, provenia d’una família burgesa ennoblida, atès que era fill del jurista i historiador Francesc de Fossà, mort poques setmanes després de l’esclat revolucionari del 14 de juliol de 1789. Monàrquic convençut, Francesc de Paula de Fossà va lluitar com a voluntari (o funcionari) en campanyes antirevolucionàries i antinapoleòniques a Espanya, Mèxic i França, a més de participar en la Guerra del Francès a Catalunya i en la presa d’Alger, el 1830, poc abans de retirar-se de la vida militar i d’establir-se definitivament a París, on es va morir el 1849.
Buidant arxius i biblioteques d’ací i d’allà, a més d’una gran quantitat de correspondència conservada a Perpinyà, Matanya Ophee va aconseguir de reconstruir la biografia de De Fossà i descobrir-hi, enmig d’una vida plena d’acció, el músic que bategava rere el soldat. La musicòloga Nicole Yrle, en aquesta línia, destacava que “hauria volgut fer carrera musical, però els esdeveniments de la seva època li ho van impedir”: “Sempre va tocar i va compondre. Un Haydn de la guitarra per a la gent de Madrid, va intentar ser un innovador; va adaptar obres de Haydn, Beethoven i Mozart per a la guitarra, va transcriure obertures d’òpera i va compondre nombroses obres personals, duets, trios i quartets.” Quasi la totalitat de les seves composicions, escrites en moments de calma exterior i interior allà on es trobava, Ophee les va reproduir per a la posteritat a les Éditions Orphée.
I una mica més: De les recerques musicològiques empreses per Matanya Ophee, la de Francesc de Paula de Fossà fou segurament la més important quant al reconeixement d’una obra musical desconeguda. Però hi va haver més compositors que van ésser rescatats parcialment de l’oblit per Ophee. És el cas del també català Ferran Sor i Muntades (1778-1839), amb una vida gairebé tan moguda com la del seu amic De Fossà que es va acabar, igual com el compositor i militar perpinyanès, a París.
Recomanació: si us interessa de seguir el rastre de la diàspora catalana, consulteu també el portal Petjada Catalana.
—Què és Com a casa?
—Tots els articles
—Suggeriments per a la secció: marti.crespo@partal.cat
