26.09.2025 - 21:40
Colegio de México
Carretera Picacho Ajusco 20, Tlalpan, Ciutat de Mèxic
Mapa a Google
El jove escriptor i professor de literatura Luis Flores Romero (Ciutat de Mèxic, 1987) ha afegit fa poques setmanes un altre reconeixement important a la seva creixent producció poètica. A més del premi de poesia jove Jaime Reyes (2009), el premi nacional de poesia Ramón López Velarde (2017), el premi nacional de poesia Enriqueta Ochoa (2019) i el premi nacional de poesia Alonso Vidal (2024), aquest mes de setembre ha rebut la notícia que, gràcies al poemari eròtic Días lejos, ha merescut també el IX premi de poesia Joaquín Xirau Icaza, sota els auspicis d’una de les institucions educatives nascudes a recer dels milers de republicans que es van exiliar a Mèxic fugint de la repressió franquista: el Colegio de México.
Aquest guardó poètic, atorgat a obres ja publicades d’autors mexicans de menys de quaranta anys, va néixer el 2013 justament sota l’impuls d’un exiliat català, el filòsof barceloní Ramon Xirau i Subias (1924-2017), i la seva muller mexicana, la pintora Ana María Icaza Güido (1922-2022), amb la intenció de recordar l’únic fill que van tenir, Joaquín Xirau Icaza, molt interessat per la poesia i l’economia, que es va morir prematurament el 1976, a tan sols vint-i-sis anys, mentre estudiava a Boston (EUA).
Ramon Xirau, fill del també filòsof Joaquim Xirau i Palau (1895-1946), va néixer a la capital de Catalunya fa poc més d’un segle i la guerra de 1936-1939, per tant, el va enxampar en plena adolescència. Per això els seus pares van decidir d’enviar-lo el 1938 cap a Marsella i un any després, amb la derrota republicana i en una fugida de Catalunya amagats dins una ambulància amb el poeta Antonio Machado, es van poder retrobar tots tres a París. Al cap de poc ja eren al port de Cherbourg, a la costa atlàntica, rumb a Nova York, l’escala prèvia per a arribar a la destinació final, Mèxic, just abans de l’esclat de la Segona Guerra Mundial a Europa.
Pare i fill, establerts amb la mare en un apartament de la Colonia San Rafael de Ciutat de Mèxic, van refer la seva vida: l’un com a professor i l’altre com a estudiant a la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic (UNAM), a l’edifici conegut com a Casa de los Mascarones. Joaquim Xirau, deixeble de Jaume Serra i Húnter i José Ortega y Gasset, a més d’impartir cursos va escriure una desena de llibres sobre pensadors com ara Leibniz, Rousseau, Descartes i Husserl, juntament amb Ramon Llull. També va cofundar l’Instituto Luis Vives de Mèxic i va impartir la càtedra de filosofia del Liceo Franco-Mexicano. El 10 d’abril de 1946, anant a la facultat amb el seu fill, va perdre la vida sota les rodes d’un tramvia, a cinquanta anys acabats de fer.
El seu testimoni el va agafar ràpidament Ramon Xirau, que es va graduar en filosofia l’any següent i, de 1950 a 1970, va dirigir el Departament de Filosofia a la UNAM. Per la seva llarga carrera docent, va rebre el títol d’investigador emèrit. Fora de la universitat, va fundar i dirigir la revista Diálogos, fou sots-director del Centro Mexicano de Editores i va col·laborar amb la prestigiosa revista Vuelta, dirigida pel seu amic Octavio Paz.
Influït per l’existencialisme i el personalisme, Xirau fill és reconegut sobretot per les seves reflexions sobre la unió entre filosofia, religió i poesia. Per això, a més de mitja dotzena de llibres filosòfics, també va conrear la poesia, en català, amb títols com ara Deu poemes i L’espill soterrat (1955), Les platges (1974), Graons (1979) i Dit i escrit (1973). No és estrany, doncs, que el 2013, ja retirat amb la seva muller en una casa de San Ángel (Ciutat de Mèxic) plena de llibres en català, francès, anglès i castellà, instaurés uns premis a la memòria del seu fill Joaquín, acollits d’aleshores ençà pel Colegio de México.
I una mica més: A la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic (UNAM), Joaquim i Ramon Xirau van coincidir amb un altre filòsof català exiliat en terres americanes, Eduard Nicol i Franciscà (1907-1990), també amb una llarga trajectòria professional a Mèxic. Nicol i Ramon Xirau, de fet, van rebre plegats el títol de doctors honoris causa a la Universitat Autònoma de Barcelona el 1984.
Recomanació: si us interessa de seguir el rastre de la diàspora catalana, consulteu també el portal Petjada Catalana.
—Què és Com a casa?
—Tots els articles
—Suggeriments per a la secció: marti.crespo@partal.cat
