El nen Jesús de Betlem, nat a Barcelona

Basílica de la Nativitat
Betlem, Cisjordània, Palestina
Mapa a Google

Per les festes de la Mercè, l’Ajuntament de Barcelona va anunciar que reactivaria el districte 11 de la ciutat, creat durant la guerra de Bòsnia per articular la col·laboració i vehicular tot l’ajut barceloní a Sarajevo, amb vista a donar suport en aquesta segona fase a les ciutats de Palestina. Amb una estructura tècnica, política i de pressupost semblant a la de la resta de districtes, l’onzè ha renascut amb la voluntat d’articular i institucionalitzar l’ajut als municipis de Gaza i Cisjordània, molts dels quals devastats per la guerra. El primer acord sota el paraigua del nou districte 11, signat a mitjan octubre, fou amb la ciutat de Ramal·lah, el batlle de la qual va agrair la solidaritat i el compromís dels barcelonins amb la causa palestina anunciant que batejarien un dels carrers principals amb el nom de Barcelona. I al cap d’un mes i escaig, va ser el torn de Betlem, una ciutat que no ha de batejar cap carrer amb el nom de la capital catalana perquè ja hi té un vincle molt especial: l’infant Jesús de la basílica de la Nativitat.

El començament d’aquesta història no gaire coneguda arrenca fa poc més d’un segle, pels volts del 1920, quan el frare andalús Gabino Montoro, aleshores procurador general de Terra Santa, va sentir la necessitat de disposar d’una nova imatge del nen que hi havia a la basílica de Betlem, aixecada precisament sobre la cova que la tradició marca com el lloc on va néixer Jesús. En aquella època, les cases que fabricaven sants a Barcelona tenien força renom i la producció s’exportava per tot el país, la península ibèrica i més enllà. No és estrany, doncs, que Montoro decidís d’escriure a un altre frare, el tarragoní Ignasi Jordà i Sabaté (1865-1944), un dels fundadors del convent de Sant Antoni de Pàdua del carrer de Santaló, perquè n’encarregués un de magnífic.

Joan Rosàs i Reverté, lector d’aquesta secció i emparentat amb fra Jordà per la seva dona (era el seu besoncle), explica que se’n van arribar a demanar tres models i la imatge final –que es caracteritza per tenir les mans juntes i no pas separades– es va acabar encarregant al taller de la vídua de Reixach, que tenia local als Jardinets de Gràcia. L’autor del model elegit, de 50 centímetres i fet de fusta de cedre, fou l’artista Francesc Rogés. Satisfet del treball de l’escultor principal del taller, fra Gabino va autoritzar el 25 de febrer de 1921 l’enviament del Jesuset nat a Barcelona cap a Betlem, lloc de naixement de Jesús.

D’aleshores ençà, la imatge va quedar instal·lada als peus de l’altar de la Mare de Déu a la capella adjacent de Santa Caterina. Només en surt la nit de Nadal, per anar en processó solemne fins a la gruta de la Nativitat, a la cripta de la basílica mateix, on s’està fins a la festa de l’Epifania. Cal esmentar que en aquesta altra data litúrgica, de fet, és portada en processó una altra figura de l’infant Jesús, en aquest cas assegut al tron, encarregada també a la casa de la vídua de Reixach, que va sortir de Barcelona quatre mesos després de la primera. Per totes dues, la Custòdia de Terra Santa va pagar 1.400 pessetes de l’època.

El model principal que s’exhibeix a la basílica de la Nativitat de Betlem és conegut per les lletres R. O. G., corresponents al cognom de l’escultor Francesc Rogés, i val a dir que s’ha convertit en un dels grans èxits de l’empresa familiar Reixach i Campanyà (successora de la Casa Vídua de Reixach), que fa cent anys que el produeix en exclusiva, ara des de l’Empordà.

I una mica més: No deixem la basílica de la Nativitat perquè l’11 de setembre passat el musicòleg i organista David Catalunya, de Benaguasil (Camp de Túria), va tornar a fer sonar un orgue de l’època dels croats que havia quedat sepultat al claustre durant vuit segles. El 2019, tot investigant a la Universitat d’Oxford, Catalunya va descobrir-ne una referència i va decidir d’engegar una iniciativa per a recuperar-lo.

Recomanació: si us interessa de seguir el rastre de la diàspora catalana, consulteu també el portal Petjada Catalana.

—Què és Com a casa?
—Tots els articles
—Suggeriments per a la secció: marti.crespo@partal.cat