Un referent a les dues ribes de la Mediterrània

  • Com a casa: viatjant pel món a la recerca d'obres, edificis, monuments i personatges que ens remeten a casa nostra

VilaWeb

Text

Martí Crespo

18.08.2019 - 21:50
Actualització: 24.09.2024 - 03:58

Tomba d’Anselm Turmeda
Soc dels Basters de Tunis
Mapa a Google

«Si la immortalitat és el record entre els mortals, pot estar satisfet Turmeda. A Tunis veureu la seva tomba públicament honrada, a la placeta on acaba el suk dels Basters abans d’obrir-se al Bab Menara. Vora d’ella, el meu record va a l’enyorat Miret i Sans, el català que va descobrir-la, i al meu caríssim Agustí Calvet, que ha donat sobre fra Anselm un estudi complet i metòdic. […] Sortós fra Anselm! Els musulmans el tenen per un marabut: els cristians fingiren la llegenda del seu martiri: uns i altres basquejaren per obrir-li de bat a bat el cel.»

En poc més d’un paràgraf, el polític i escriptor Lluís Nicolau d’Olwer (1888-1961) exposa al capítol dedicat a Tunis del llibre El pont de la mar blava: notes de viatge per Tunísia, Sicília i Malta (1928) la complexitat de l’escriptor mallorquí Anselm Turmeda (Palma, c. 1355 – Tunis, després del 1423) i del seu temps: així com en terres cristianes durant molt de temps va ser venerat com a màrtir, en terres musulmanes va ser considerat un santó, com va comprovar el mateix D’Olwer quan va preguntar a un venedor del basar ‘el perquè d’aquella tomba a pla carrer’: ‘Era un sant home que morí sobtadament i fou enterrat ací on caigué.’

Amb un peu a cada riba de la Mediterrània, Anselm Turmeda va entrar a l’orde dels franciscans i va estudiar teologia, física i astrologia a Lleida, Bolonya i probablement també a Tarragona i París abans de convertir-se a l’islam amb el nom d’Abdal·lah at-Tarjuman al-Mayurqi i establir-se a Tunis. És un dels pocs casos en l’època medieval, doncs, d’un escriptor en una llengua europea com el català i en llengua àrab que és considerat un referent en ambdues literatures. D’Olwer ho va expressar ben gràficament: «Ara fa un segle, que les escoles eren catalanes, els nostres avis aprenien de lletra passant el Llibre de bons amonestaments, el Franselm, que li deien; avui encara es multipliquen en terres d’Islam les edicions populars del Present. Pocs homes han assolit una glòria doble i tan duradora.»

En la seva obra, escrita íntegrament a Tunis, hi ha de l’esmentat Fra Anselm (1398), un recull de consells morals escrits en versos de rima fàcil –que va tenir una gran difusió a les escoles de tots els Països Catalans fins ben entrat el segle XIX–, fins al poema al·legòric de les Cobles de la divisió del Regne de Mallorques (1398), a més de la satírica Disputa de l’ase (1418), un magnífic text escrit fa sis-cents anys i per al qual no passen els segles en què l’autor discuteix amb un ase sobre la superioritat de l’home respecte dels animals i que el 1583 va passar a formar part del catàleg de llibres prohibits per la Inquisició hispànica. L’últim text conegut seu és Tuhfat al-arib fi-r-radd alà ahl al-salib (1420) (L’obsequi de l’home il·lustrat per a atacar els partidaris de la Creu), esdevingut amb el temps un dels breviaris clàssics de la causa musulmana, on descriu els motius de la seva conversió a l’islam i ofereix els pocs detalls biogràfics de ‘la complexa personalitat d’Anselm Turmeda’, que, segons D’Olwer, ‘ens fa penetrar endins en la psicologia del seu temps i de la nostra terra’.

I una mica més: Si sou a la medina de Tunis, heu de pensar que a la porta del soc dels basters trobareu un morabit amb cúpula dedicat a Anselm Turmeda i amb una inscripció en català del 1986 de l’Ajuntament de Palma al seu ‘il·lustre fill’. Però on realment deu reposar el cos de Turmeda és a pocs metres d’allà, ja a l’interior del soc, en un sarcòfag sense identificar al mig del pas i decorat amb la bandera tunisenca.

Recomanació: Si us interessa de seguir el rastre de la diàsposa catalana, consulteu també el portal Petjada Catalana.

VilaWeb
VilaWeb

· Què és Com a casa?
· Tots els articles
· Suggeriments per a la secció: marti.crespo@partal.cat

Us proposem un tracte just

Esperàveu topar, com fan tants diaris, amb un mur de pagament que no us deixés llegir aquest article? No és l’estil de VilaWeb.

La nostra missió és ajudar a crear una societat més informada i per això tota la nostra informació ha de ser accessible a tothom.

Això té una contrapartida, que és que necessitem que els lectors ens ajudeu fent-vos-en subscriptors.

Si us en feu, els vostres diners els transformarem en articles, dossiers, opinions, reportatges o entrevistes i aconseguirem que siguin a l’abast de tothom.

I tots hi sortirem guanyant.

per 75 € l'any

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.

Si ets subscriptor de VilaWeb no hauries de veure ni aquest anunci ni cap. T’expliquem com fer-ho

Recomanem