Collboni vol unir Mataró i Castelldefels amb metro

El batlle de Barcelona i president de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), Jaume Collboni, ha defensat la necessitat de connectar Mataró (Maresme) i Castelldefels (Baix Llobregat) amb la xarxa de metro per cosir la metròpolis: “No sé si ho veurem, però arribarà”, ha pronosticat.

Collboni ho ha dit en una conferència del cicle Rethink BCN, a la seu de Foment del Treball, davant el president i la vice-presidenta de la patronal, Josep Sánchez Llibre i Mar Alarcón, i el director general d’Aigües de Barcelona i responsable d’Acció Social de Veolia, Felipe Campos.

Ha explicat que, en la primera reunió amb el president de la Generalitat, Salvador Illa, li va encomanar tres objectius per a Barcelona: “A curt termini, seguretat; a mitjà termini, habitatge, i a llarg termini, més metro.”

Collboni ha insistit que portar el metro fins a Mataró i Castelldefels és, segons ell, la manera d’articular una autèntica àrea metropolitana, que permet que el transport públic sigui més econòmic, ràpid i eficient que no pas el cotxe privat.

“Algú que agafa el cotxe, i més ara que, gràcies a Trump i les seves aventures, el litre del gasoil està a gairebé 2 euros, és obvi que si tens una alternativa de transport públic més eficient i econòmica, l’agafaràs”, ha argumentat.

A més, ha afegit que “les tuneladores del metro no s’haurien d’aturar mai” i ha considerat que, quan acabin les obres pendents, com l’estació de la Sagrera, la L9 del metro i la L7 d’FGC, hi hauria un salt d’escala a la mobilitat de la ciutat.

Transformació i objectius del futur

Collboni ha dit que, a diferència d’ara fa cinc anys, Barcelona torna a tenir “projectes de transformació i un horitzó d’esperança”, i ha remarcat la importància d’afrontar els objectius del futur treballant plegats.

“Tot això ho fa un govern que està en minoria”, ha recordat, tot reivindicant la gran autopista de transformació: la Barcelona del 2035, amb grans objectius de mobilitat, socials, d’habitatge i culturals.

Quant a l’habitatge, ha considerat una “ensopegada” no haver aconseguit de flexibilitzar la reserva del 30% d’habitatge protegit en promocions noves per afavorir la inversió privada, tot i que ha assegurat que s’incrementava el ritme de construcció fins als 1.000 pisos anuals.

També ha dit que la seva gran preocupació era reduir desigualtats, tot posant la prosperitat de Barcelona al servei de tots els ciutadans i evitant que hi hagués “dues velocitats en el progrés de la ciutat” amb l’actuació pública.

“Quan es creen els contextos adequats, i ara entrem a posar les bases d’aquesta nova etapa de futur, la ciutat tira endavant, emprèn, té iniciatives i troba solucions, i ho estem fent”, ha conclòs Collboni.