08.03.2017 - 19:55
Entrega el XXXI Premi 8 de Març al documental ‘Artífex de la desobediència’
BARCELONA, 8 (EUROPA PRESS)
L’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha advertit aquest dimecres que, per avançar cap a una igualtat efectiva entre homes i dones, són necessàries lleis i polítiques de gènere, però especialment s’ha de canviar la forma de relacionar-se i de veure el món: “La nostra és, sobretot, una batalla cultural”.
“Necessitem més ulls, mans i cervells de dones per superar l’androcentrisme cultural”, ha asseverat en l’entrega del XXXI Premi 8 de Març-Maria Aurèlia Capmany a l’obra audiovisual ‘Artífex de la desobediència. Un documental sobre creativitat feminista a Barcelona’ de Lucía Egaña, Carme Gomila i Maria Berzosa, que ha estat guardonat amb un premi al qual van optar 37 projectes, dels quals 34 van ser acceptats en complir amb els requisits.
Davant un Saló de Cent amb uns 200 assistents, la gran majoria dones –i diversos nens–, Colau ha elogiat les dones valentes que no esperen a demanar permís en un món patriarcal per reivindicar el que és de sentit comú: “Que no ens matin, que no volem ser violades ni relacionar-nos amb els homes com a objectes per satisfer els seus desitjos, que volem anar pel carrer a qualsevol hora sense sentir por, voler a qui vulguem i decidir sobre el nostre cos”.
“No volem ser més que ningú, però no volem ser menys que ningú”, ha advertit Colau, qui ha lloat també les dones que no han pogut sortir al carrer en aquest dia perquè han de treballar, cuidar, netejar o realitzar tasques que els homes tradicionalment no han fet i que en molts casos no són reconegudes ni visibilitzades com una feina encara que són imprescindibles.
“INTENTEU-HO SENSE NOSALTRES”
“Mentre continuïn negant-se a reconèixer la nostra tasca com una feina i les nostres vides igual de valuoses que les de qualsevol, repetirem una vegada i una altra: Intenteu-ho fer sense nosaltres. Segur que no podreu”, ha asseverat Colau, qui ha assegurat que el seu Govern municipal està compromès amb la lluita feminista cada dia de l’any.
Considera que la lluita feminista és més necessària que mai davant “el racisme, el masclisme i noves formes de feixisme que s’alien per atacar col·lectius”, i ha defensat que el feminisme és una lluita global i transversal que no entén ni de murs ni fronteres, després de la qual cosa ha citat les ‘Women’s March’ dels Estats Units i moviments de Polònia i Mèxic.
La regidora Laura Pérez ha assenyalat que les dones segueixen “invisibilitzades en els circuits de creació cultural i artística”, i ha destacat que han rebut en aquesta convocatòria més projectes per optar al premi que en altres edicions, la qual cosa considera que demostra que no és que faltin dones creadores, sinó que falten espais que les reconeguin.
Per il·lustrar aquesta menor presència de les dones, ha detallat que només el 20% dels Premis Ciutat de Barcelona han estat per a dones i que, encara que el 58% dels assistents al Grec Festival són dones, entre 2001 i 2015 només el 32% dels espectacles van comptar amb autores, directores o protagonistes, cosa en la qual ja treballen, ja que en la passada edició el 53% de les persones responsables de projectes van ser dones.
CRÍTIQUES A LA VIOLÈNCIA INSTITUCIONAL
Les premiades Carme Gomila i Lucía Egaña han recollit el premi –Maria Berzosa no ha pogut assistir–, reconeixement que han agraït malgrat que han assenyalat la contradicció que les representa, perquè consideren que el feminisme treballa al marge de les institucions, segons Egaña, qui ha dedicat el premi a les “companyes mortes, preses i afectades per la violència institucional, que és patriarcal, racista i classista”.
L’ha dedicat a “Patricia Heras i al muntatge del qual va ser víctima; al cas del 4F, que fins a dia d’avui la seva memòria segueix pendent de justícia” –cosa que ha provocat aplaudiments del públic–; a les prostitutes reprimides constantment pels diferents braços de la força institucional, a les migrants sense papers, les manteres, a les pobres i a les mares solteres, entre altres col·lectius, i ha assegurat que seguiran conreant una ràbia insubmisa.
El jurat del premi –creat per l’Ajuntament el 1987 per commemorar el Dia de la Dona– ha dedicat un esment especial al projecte audiovisual ‘Supervivents. La violència masclista com a tema en l’art contemporani’, d’Elena Fraj Herranz, mentre que el premi del públic ha recaigut en ‘Una mostra retrospectiva (25 anys) que projecta futur’, del col·lectiu FemArt de l’Associació Ca La Dona.
Han format part del jurat Pérez; la crítica i artista Cloe Massota Lijtmaer; l’escriptora Najat El Hachmi; la il·lustradora i autora del personatge de còmic ‘Lola Vendetta’ Raquel Riba Rossy, i la llicenciada en Belles arts Elisabet Lloveras, i també han participat en les sessions de deliberació l’arquitecta Anna Bofill i la secretària del Consell de Dones de Barcelona, Mercè Fernández Gesalí.
