22.07.2016 - 18:03
VALÈNCIA, 22 (EUROPA PRESS)
Moviment contra la Intolerància i el grup local del Consell Estatal de Víctimes de Delictes d’Odi i Discriminació (Covidob), juntament amb diversos col·lectius socials, han llançat este divendres una campanya de petició d’una Llei Orgànica Integral contra els Delictes d’Odi i en Defensa de les Víctimes’ per a reivindicar la “protecció i empara de les víctimes”. Alhora, han reivindicat un carrer que porti el nom de Guillem Agulló, per a sensibilitzar la societat sobre este tipus de delictes.
Així ho han manifestat en una roda de premsa amb motiu del Dia Europeu de les Víctimes de Crims d’Odi el coordinador del Moviment contra la Intolerància en la Comunitat, Àngel Galán, la secretària de la Plataforma Ciutadana contra la Islamofòbia, Bárbara Bejarano, el secretari d’Acció Cultural del País Valencià, Toni Gisbert, i el membre del grup local del Consell de Víctimes de Delictes d’Odi i discriminació, José Luis. A l’acte, que ha tingut lloc el Centre Cultural Islàmic de València (CCIV), també ha estat present el director general de l’Agència Valenciana d’Igualtat en la Diversitat José de Lamo.
Galán ha reivindicat la necessitat que “es garantisquen els drets socials, drets econòmics i suport psicològic per a les víctimes” i que “es generie esta llei absolutament necessària que permeta el desenvolupament de plans estatals, autonòmics i locals que generen un protecció i empara legal de les víctimes”.
La petició de les associacions es vertebra en dos eixos: d’una banda, que s’efectuen una sèrie de reformes legislatives; i d’altra banda, que es treballe des de les institucions en la conscienciació ciutadana.
Darrere d’esta petició, es troben també les organitzacions Maranatha, Faga, Lamba, Calsicova, associacions gitanes, Ampgyl, Associació Civil Jarit, Comunitat Israelita de València, Acció Popular contra la Impunitat, entre d’altres entitats cíviques de diferent índole.
FONAMENTS DE LA LLEI
Entre els fonaments de la llei que reclamen els col·lectius socials es trobarien la incorporació de la legislació, resolucions i recomanacions europees i internacionals; promoure plans integrals d’intervenció estatals, autonòmics i locals; la concreció de línies estratègiques específiques per a la prevenció i eradicació del Ciberodi a Internet; enfortir les mesures de sensibilització ciutadana de prevenció i foment de la denúncia del discurs i delictes d’odi; i l’establiment d’un sistema de tutela institucional en què l’Administració General de l’Estat que impulse polítiques de prevenció i oferisca tutela i inserció a les víctimes.
També han reclamat que s’enfortisca el marc penal i processal vigent; que s’assigne una Fiscalia de Sala en el Tribunal Suprem per als delictes d’odi i discriminació; i impulsar l’aplicació d’un Protocol d’actuació de les forces de seguretat davant d’estos delictes.
CARRER A GUILLEM AGULLÓ
A més de la llei, una altra reivindicació que han traslladat els col·lectius socials és la d’atorgar a un carrer el nom de Guillén Agulló, el jove valencià assassinat en 1993, un gest que reclamen en nom de promoure la conscienciació ciutadana. Gisbert ha denunciat que l’Ajuntament sol ha contestat a la seua petició amb una missiva “de tres línies”.
LES XIFRES DELS DELICTES D’ODI
Durant la roda de premsa, Galán ha assenyalat que, segons dades del Ministeri Interior, a la Comunitat Valenciana es van denunciar 123 delictes d’odi en 2015, una xifra que és “sol és la punta de l’iceberg del que està ocorrent”, ja que l’Agència Europea de Drets Fonamentals estima que únicament es denuncien el 20% dels delictes.
Si es part d’este percentatge, l’estimació de delictes en la Comunitat arribaria gairebé als 700, 7.000 delictes a Espanya. Des de 1991, més de 90 persones han mort a causa de a este tipus d’agressions. Tot això en un context en el qual es xifren més de 1.000 webs que promouen la xenofòbia i la intolerància i en què es calcula que existixen més de 10.000 ultres i neonazis al país.
“IMPUNITAT” I MARC LEGAL ACTUAL
Davant d’estes circumstàncies, des de la campanya es reclama una empara i protecció per a les víctimes “que ara no reben”.
“El setembre de 2015 el govern espanyol va decidir fer cas a modificar l’estatut de la víctima i implementar una directiva europea en este sentit i, al final, es va introduir la víctima per xenofòbia, racisme, homofòbia i altres identitats i condicions. Fins aleshores no havia víctimes de delictes d’odi. A banda d’això, hui dia ja no existix res més, llevat d’algun article al Codi Penal que condemna la incitació a l’odi, per final, i que condemna l’agreujant per racisme, xenofòbia i altres circumstàncies”, ha explicat Galán.
Per la seua banda, Gisbert ha lamentat la gravetat d’este context i que semble “que a vegades alguns polítics necessiten que passe alguna cosa per a prendre mesures”, una cosa que contrasta amb la urgència de reacció que defensen des de les associacions organitzadores.
Així, ha afirmat que esta proposta de llei porta “des de fa temps sobre la taula” i que “quan la llegixes ben no et creus que no estiga encara vigent”. Per tant, ha defensat que és “responsabilitat de les formacions polítiques fer seua” esta iniciativa.
Bejarano, des de la Plataforma Ciutadana contra la Islamofòbia, ha lamentat: “Si no tenim lleis que ens emparen quan ens agredixen es produïx impunitat i indefensió”. Segons l’activista, “representem una societat que és diferent i és diversa”, i davant de les transformacions que ha experimentat, “encara queden coses per canviar”.
