28.03.2026 - 21:40
|
Actualització: 28.03.2026 - 21:43
Ella.
No la podeu veure.
Només la sentireu.
Rebutjau la incredulitat!
Anul·lau les reescoltes!
Preparau-vos amb un silenci gran.
Restau en el secret, non omnis moriar.
Pensau en frases on només hi hauria verbs.
Imaginau una inacabable varietat rítmica: musell, dits, pluja de ferro, niguls de sucre, clarianes, fondals.
Ella.
Diu: el gust és la qualitat fonamental que resumeix totes les altres qualitats. És el nec plus ultra de la intel·ligència. És la salut suprema i l’equilibri de totes les facultats.
Insisteix: Ara que us preocupau tant per la llengua hi ha una fórmula molt simple i, per això mateix, mala d’acomplir; una cura renovada per la llengua i no una invenció de nous termes; més aviat un retorn al contingut original de la nostra pròpia llengua, que està subjecte a una decadència contínua.
Repeteix: record que Stendhal em diu a la Vida de Haydn alguna cosa així, Haydn s’havia fet una regla singular de la qual no us puc dir res, sinó que ell no ha volgut confessar mai en què consistia.
Recomana: no hi ha res més pròxim a una Illumination de Rimbaud que una sonata de Haydn. Escoltau Rudolf Buchbinder tocant aquella en la bemoll major (Núm. 31) de 1768. El temps en cercle, etern retorn, quadratura de l’esfera al cub, indicis, revelacions insignificants.
Sent: cervell al tacte, directe. D’on provenen aquestes brusqueries, aquestes lleugereses, aquesta ràbia, aquest vellut? El dau que aboleix l’atzar, abraça l’infinit, il·lumina des de tots els costats alhora, una font transparent en procés de girar sense desbordar-se: és possible?
Mormola: cal que l’escriptor conti des de l’altre costat, a l’anvers, que en la improvisació no tombi de bell nou en el tema, que pinti l’eco d’un eco, una paraula en segon grau com si estàs obligada a travessar una terrible massa líquida (els prejudicis, els llocs comuns, l’expressivitat repetitiva i tòpica); cal que esperi, que es faci esperar. Seguir Rilke quan diu: has de fer una altra vida.
Amolla com si no res: has de poder obeir el desordre i desobeir l’ordre.
Somnieja: de petita tenia una vinya, una vinya que no vaig veure mai. Allà hi havia un sementer buit de call vermell; allà no havia vist que mai hi sembrassin res. Per a mi hi havia una vinya; tota l’energia vinyera s’havia convertit en àtoms geològics que conservaven verds, verderolers, verdencs dins la vermellor tots els seus records. Sovint veig imatges d’aquella vinya que vaig tenir de petita i que no he oblidat mai encara que no l’hagi vista ni en fotografia ni en pintura, només amb mots vius.
Doctoreja: cal conèixer l’infernal i el celeste; cal saber que la paraula xerra solitàriament com una extensió volàtil d’espera; voldria tenir uns ulls que poguessin abraçar milers d’anys, emperò el plom domèstic que duc a les ales fa de la meva retina una gravetat potent que es converteix en vibració subtil en el silenci; hi ha infinit en l’instat i no oblideu que l’objecte de la literatura és ensenyar-nos a llegir.
I Ella acaba: Jo som una mar famosa en naufragis de passió, de follia, de drames i de melodrames, hi és tot, però amagat. El gust no és altra cosa que l’avantatge de descobrir amb finesa i amb promptitud la natura dels plers que cada cosa ha de donar als humans.
Ella sabia que l’esperit consisteix a tenir uns òrgans ben constituïts relativament en les coses en què s’apliquen.
Podeu escoltar el text recitat per Biel Mesquida mateix:
