04.02.2017 - 11:38
Els compromissaris discutiran també sobre el règim disciplinari, l’entrada en governs o les primàries
MADRID, 4 (EUROPA PRESS)
Ciutadans celebra aquest cap de setmana a Madrid la seva IV Assemblea General per tal de, cinc anys després del congrés de 2011, actualitzar els seus Estatuts, la seva estratègia política i el seu ideari. El president de la formació taronja, Albert Rivera, arriba a aquest conclau després d’haver estat reelegit en primàries i amb almenys un 70% dels compromissaris del congrés a favor de les seves tesis, encara que és possible que al debat sobre l’ideari s’escenifiqui el rebuig d’una part de la militància.
El dissabte a la tarda es desenvoluparà el debat i la votació de les 75 esmenes plantejades pels afiliats als documents base proposats per la direcció del partit: 25 esmenes per a Estatuts, tres d’elles a la totalitat; 25 per a estratègia, dues d’elles a la totalitat; i altres 25 per a ideari, amb dos a la totalitat.
Les esmenes al document d’Estatuts advoquen per revisar les normes que es pretenen establir per al sistema de primàries amb el qual es tria als candidats del partit a ocupar càrrecs públics.
Mentre algunes demanen ampliar més l’àmbit de les primàries, unes altres volen restringir-les. A més, una de les esmenes defensa que en tots els processos electorals interns es voti en urna, no telemàticament.
POLÈMICA SOBRE LA PROHIBICIÓ DELS CORRENTS INTERNS
Altres temes que s’abordaran en la ponència d’Estatuts són els drets dels afiliats i el règim disciplinari, tenint en compte que una de les propostes de l’Executiva que més malestar va generar entre la militància va ser la de castigar com a infracció greu la “creació o participació en corrents d’opinió contràries als interessos del partit en el seu conjunt”.
No obstant això, sobre aquest assumpte la direcció no descarta poder aconseguir un acord transaccional amb els esmenants per corregir la redacció d’aquesta part i aclarir que es refereixen a aquells “grups organitzats” de persones que entren en el partit amb l’objectiu de perjudicar-ho.
Respecte a la definició de l’estratègia de Ciutadans per als propers anys, els compromissaris que participin al congrés hauran de decidir quin és el moment adequat perquè el partit entri en governs de coalició amb altres forces polítiques.
El plantejament de la direcció de C’s és esperar al proper cicle electoral, tant a l’àmbit autonòmic i municipal com al Govern nacional, perquè abans els càrrecs públics adquireixin la necessària experiència en el treball institucional. L’altra opció que tindran els compromissaris és recolzar una esmena parcial que advoca per “exigir” l’entrada en governs de coalició a tots els nivells en aquells llocs on la formació taronja sigui decisiva.
A més, els militants han volgut que a l’Assemblea General es parli del nivell d’autonomia que tindran les agrupacions locals i els grups municipals. Per exemple, se sotmetrà a votació una esmena que proposa que siguin les agrupacions i els regidors de cada municipi els que prenguin les decisions relatives a pactes de govern i mocions de censura, en lloc que ho faci la direcció nacional.
SOCIALDEMOCRACIA SÍ O NO
Però el debat més esperat és, potser, el del document de valors, ja que són vàries les esmenes que demanen mantenir aspectes clau de l’ideari actual de Ciutadans, vigent des de fa deu anys. Fonamentalment, discrepen amb la direcció del partit perquè es neguen a eliminar les referències a la socialdemocràcia i a l’origen de C’s com a una formació que va sorgir a Catalunya per fer front a les “polítiques nacionalistes identitàries”.
La proposta de l’Executiva consisteix a descriure a Ciutadans com un partit “liberal progressista, demòcrata i constitucionalista” i a suprimir l’al·lusió al “socialisme democràtic” com una de les fonts de les quals beu ideològicament.
No obstant això, sembla que aquesta redacció no satisfà a una part de la militància, que va votar perquè aquest tema es discutís en l’Assemblea General. El desacord amb el canvi d’ideari també es va posar de manifest en l’elecció de compromissaris per al congrés, ja que la candidatura Millor Units –que rebutja aquest canvi– va ser la més votada a Catalunya, per davant de la llista avalada per Albert Rivera.
Pels compromissaris de Millor Units, l’ideari vigent és més sòlid des del punt de vista intel·lectual i teòric que el que planteja l’adreça, que, al seu judici, utilitza conceptes ideològicament buits. Veuen més encertat seguir dient que Ciutadans es nodreix tant del liberalisme progressista com del socialisme democràtic, i no oblidar que va néixer per combatre el nacionalisme.
Conscients que les votacions de les esmenes d’ideari poden estar renyides, membres de l’Executiva de Rivera s’han dedicat a explicar en els mitjans de comunicació, els dies previs al congrés, per què creuen que cal renovar el document de valors.
El seu principal argument és que en la pràctica C’s aplica polítiques que s’emmarquen dins del liberalisme progressista, conjugant la defensa de les llibertats individuals amb la promoció de polítiques socials.
ABSÈNCIA DE LES PRINCIPALS VEUS CRÍTIQUES
Excepte sorpreses, Rivera té assegurat un ampli suport a les seves propostes per al futur de Ciutadans, ja que almenys el 70% dels compromissaris electes es van presentar com a candidats oficialistes, als quals se sumen membres del nou Comitè Executiu.
A més, no estarà la veu crítica més visible dins del partit, l’eurodiputada Carolina Punset, que es casa aquest dissabte amb el portaveu de C’s en les Corts Valencianes, Alexis Marí, i tampoc estaran representants del grup TranC’sparencia, segons la Secretaria d’Organització. No obstant això, algunes de les esmenes que es debatran compten amb el seu suport o, directament, van ser impulsades per ells.
En total hi haurà 573 compromissaris: els 477 que van ser triats per la militància, els 37 integrants de l’Executiva de Rivera i els 59 integrants del Consell General. La ponència d’estratègia la defensaran el secretari general, José Manuel Villegas, i el secretari de Comunicació, Fernando de Páramo; la d’Estatuts, el secretari d’Organització, Fran Hervías, i el secretari d’Acció Institucional, José María Mirall; i la de valors, el portaveu en el Congreso, Juan Carlos Girauta.
Els compromissaris es dividiran en tres grups de treball –un per a cada ponència– que sotmetran a votació les respectives esmenes, i tant les que s’aprovin (per majoria simple) com les que obtinguin un suport d’almenys el 35% es debatran després en el plenari, que decidirà la redacció definitiva dels tres documents.
INFORMES DE GESTIÓ I COMPTES
A part de modificar els documents del partit per als propers quatre anys, aquest dissabte l’Assemblea General aprovarà o rebutjarà l’informe de gestió i l’informe financer de l’anterior Executiva, que seran presentats, respectivament, pel propi Rivera i pel secretari de Finances, Carlos Cuadrado, que trauran pit del creixement experimentat per Ciutadans.
Finalment, el diumenge al matí es renovaran la Comissió de Garanties i el Consell General, triant cinc dels nou integrants del primer òrgan i a 125 membres del Consell General. Els aspirants defensaran la seva candidatura allà mateix i seran triats en una votació amb llistes obertes.
A la clausura del congrés, en la qual hi haurà discursos del president de C’s, del secretari general i del líder del Grup de l’Aliança dels Liberals i Demòcrates per Europa (ALDE), estan convidats el PP, el PSOE i Podem, però de moment només el PP –els sotssecretaris Pablo Casado i Fernando Martínez-Maíllo– ha confirmat la seva assistència. També estan convidats sindicats i patronal, ONG i diferents col·lectius de la societat civil.
