06.03.2026 - 21:40
Les cafeteries i els bars són ben sovint el primer lloc de reunió entre dues persones que queden per conèixer-se. Als bars, hi fan cap dos amics que volen parlar, els qui no es veuen de fa temps i els qui no es cansen mai de veure’s.
A la taula d’un bar han començat moltes relacions, converses tímides que han avançat cap a grans conquestes. Fer un cafè vol dir tantes coses, que se’n necessitarien molts per a explicar-les totes. La cafeteria pren sentit quan tenim set o gana, quan estem cansats o quan tenim ganes d’anar al lavabo. Però també quan el record d’una trobada, d’un bocí de truita amb pa amb tomàquet, una croqueta casolana, un cafè o un vermut ens hi fan tornar.
Així és com el Bar Oller ha anat teixint una xarxa de clients fidels, al passeig de Sant Joan, 146, en un local als peus d’una finca règia de l’Eixample, en un gran xamfrà on conflueixen el passeig de Sant Joan i el carrer de Còrsega. És una cantonada privilegiada per la gran amplada i perquè, quan hi arriben els raigs del sol, s’hi fa el paradís.
El bar el va fundar Pep Oller l’any 1928 i cap als anys setanta va passar al seu fill, en Pepito, amb qui va començar a treballar Alcides Pimentel Paulino, que avui n’és el propietari. L’Alcides va néixer a Santo Domingo i va arribar a Barcelona l’any 1989. Hi va venir perquè la seva mare ja hi vivia d’ençà del començament dels anys vuitanta i, de fet, ella també havia treballat al Bar Oller. Aquesta connexió explica que l’Alcides, a l’etapa d’estudiant, comencés a treballar-hi de cambrer. Ja sabia de què anava allò, perquè a Santo Domingo la mare havia tingut un bar i ell la hi ajudava.
A Barcelona, l’Alcides va acabar els estudis d’EGB i de batxillerat i va estudiar geografia. Els caps de setmana, el bar era la seva destinació. Va ser la primera feina aquí i és on avui concentra tota la dedicació professional. Un dia, al principi de ser-hi, va descobrir un escrit que parlava de la font d’Hèrcules, l’escultura que hi ha a la rotonda entre el carrer de Còrsega i el passeig de Sant Joan, just al davant del bar. I en aquell text que descriu el monument va descobrir l’origen del seu nom: “La història de la font també parla del meu nom. Vaig saber aleshores que Hèrcules era Hèracles, que era Alcides en la mitologia grega”, explica l’amo.
La font és catalogada com a bé cultural d’interès local i va arribar on és ara provinent d’un altre emplaçament a la ciutat, l’any 1928, just quan Pep Oller inaugurava el bar.
Al tendal verd fosc d’aquest establiment hi llegim cerveseria, bar i cafè, però per a molts clients l’Oller és la vermuteria de capçalera, el millor lloc per a prendre el vermut. Els caps de setmana, no hi falten mai. I no són pocs. “En una setmana podem arribar a servir vuit garrafes de cinc litres de vermut, una barbaritat”, diu l’Alcides. I puntualitza: “És vermut de Reus, que aquí tunegem com vaig aprendre a fer de l’antic propietari.”
La truita de patates és una de les elaboracions més demanades, com també les braves. “Entre les patates que necessitem per a fer les braves i les truites, en pelem un centenar de quilos cada setmana”, comenta. De truites, en fan de patata amb bacallà i de verdures i l’Alcides explica que porten molta feina, però que paga molt la pena perquè tenen molta acceptació. Fins i tot hi ha clients que n’encarreguen per menjar-ne a casa.
Alguns d’aquests clients van començar a anar-hi amb els pares i ara hi porten els fills. Són moltes històries particulars que han tingut lloc en alguna de les taules d’aquest bar en aquests noranta-vuit anys de vida. A prop del centenari, el Bar Oller conserva l’atmosfera amb carisma que ha tingut sempre. És un caliu fet de bon servei, bons productes i un gran esperit d’acollida que el bon tarannà de l’Alcides propicia. Sense tenir en compte tots els maldecaps que el poden amoïnar com a autònom, es veu que li agrada molt la feina que fa i tractar amb la gent, sobretot procurant que tothom s’hi senti a gust. És un servei i una atenció que, al principi, s’adreçava més al veïnat. “Quan vaig començar a treballar-hi, potser el 70% dels clients que hi venien eren del barri, el 25% era gent de pas i un 5% podien ser turistes. Ara, en canvi, molts clients del barri n’han marxat, la meitat dels que hi entren són turistes i potser el 20% són els de tota la vida.”
Ho sap prou bé l’espectacular mirall antic que presideix l’interior del bar i que li atorga un aire de menjador casolà. Amb el marc de fusta –que l’Alcides explica que va voler copiar la forma de l’escut del Barça–, el mirall espia l’espai principal, amb taules de marbre i cadires de fusta que han sentit tantíssimes converses. Els bars són testimonis i còmplices de primeres cites. Tot allò que ha passat, passa i passarà a l’Oller, el seu mirall ho sap.
En temps de contactes per aplicacions i converses amb la intel·ligència artificial, aquest bar i tots els del món esdevenen un oasi on la vida passa de debò, mirant-se als ulls, amb petons, abraçades, jaquetes i paraigües.
Al fons del local, pujant unes escales, hi ha un altre espai més petit i amb menys taules, que crea una zona més recollida. Alguns ja la coneixen i, si la troben lliure, sempre la trien.
De fet, l’Alcides confessa: “Molts clients del bar tenen la seva taula preferida o el seu espai predilecte i, fins i tot, si el troben ocupat, a vegades passen de llarg i tornen més tard.” Això passa a qui, a còpia d’anar-hi i gaudir del temps, d’allò que s’hi serveix i d’aquest ambient que tant agrada, han fet d’aquest bar una extensió de casa seva.
Una taula des d’on veure passar històries que van cosint la vida, punt a punt, és sempre un emplaçament inspirador. L’Alcides ens explica que el seu bar ha estat demanat per a filmar-hi sèries i films unes quantes vegades. És el cas de la sèrie Cites de 3Cat. A l’Alcides li va fer molta gràcia que hi volguessin filmar escenes d’aquesta producció televisiva perquè les cites al seu bar són molt habituals en la vida real. La sèrie Porca misèria, també de 3Cat, hi va enregistrar alguna part al Bar Oller. El film sobre la vida de l’humorista Eugenio, Saben aquell, també va tenir aquest bar d’escenari. I en un anunci de les patates Lay’s es va incloure l’Alcides com a extra, fent de cambrer, mentre els futbolistes Alèxia Putellas i Thierry Henry entraven al bar. El seu amo també recorda el dia que una productora francesa va transformar temporalment tot el local en una sala d’apostes d’hípica.
Música a consciència
És clar que el Bar Oller no passa inadvertit. “En conservem l’autenticitat perquè la gent aprecia el lloc així, tal com és”, diu l’Alcides. El taulell amb marbre i fusta, dels anys setanta, i la façana, tal com era, custodien records per a molta gent que hi continua anant a fer un entrepà o a compondre un àpat triant les tapes que més els agraden.
Les tapes han estat sempre les bàsiques i tradicionals de tota la vida: les croquetes casolanes, els seitons, la bomba a l’estil de la Barceloneta, la truita, les empanades de tonyina, de formatge manxec, de rocafort i sobrassada i de sobrassada amb formatge de Maó.
L’Oller és un bar de poble enmig de la ciutat. “S’hi barreja gent molt diferent, és una barreja ara molt cosmopolita, i aquesta és la gràcia del local, que fa caliu i atrau”, comenta el propietari. Aquesta diversitat de públic fa que a l’Alcides li agradi tenir música a punt per a cada moment del dia i canviar-la segons l’edat i estil dels qui, a cada franja horària, hi entren a seure. Els boleros fins i tot han fet cantar més d’un client, sota la mirada atenta del mirall que, fidel a les històries reals, va cosint la vida en imatges, punt a punt, custodiant records personals entre vermuts i cafès, en un gran xamfrà de l’Eixample.
