31.01.2026 - 21:40
L’1 de febrer de 1976, avui fa cinquanta anys, el Barça va dur per primera volta el braçal de capità amb la senyera. Va ser Johan Cruyff qui el va dur al braç esquerre en la victòria al Camp Nou contra l’Athletic Club de Bilbao per 2-1. No feia ni tres mesos que s’havia mort el dictador Francisco Franco i el règim continuava ben vigent.
Malgrat això, la directiva del Barça, encapçalada per Agustí Montal, no va tenir inconvenient a fer aquest gest simbòlic. “Havia mort Franco, però no el franquisme. Les estructures continuaven intactes i els governadors civils tenien un poder impressionant”, explica Xavier Garcia Luque, periodista especialitzat en la investigació històrica de l’esport català i autor de llibres com ara Barça, 100 anys fent història (2010), El cas Di Stéfano (2006) i El Barça segrestat (2015), escrits conjuntament amb Jordi Finestres. Aquell mateix dia es va fer la primera gran manifestació impulsada per l’Assemblea de Catalunya per a exigir l’amnistia dels sis-cents presos polítics catalans que encara restaven a les presons espanyoles.
En aquest context, el club no va anunciar prèviament el gest per evitar possibles represàlies del règim i tampoc no el va publicitar a posteriori. “Aquell dia era al camp, perquè hi anava cada setmana, i no recordo que se’n comentés res. No en tinc cap record, en absolut. I, si repasses les hemeroteques de l’època, la premsa de l’endemà ni ho esmenta: no n’hi ha cap referència”, diu Garcia Luque.
El Camp Nou com a espai de reivindicació del catalanisme
Durant aquells mesos d’efervescència social i política, el Camp Nou es va convertir en un escenari de reivindicació. Uns mesos abans, el 21 de juliol de 1975, amb el dictador encara viu, el Barça ja havia recuperat el català com a idioma oficial, i el 26 d’agost s’havia fet servir a la megafonia de l’estadi. El 28 de desembre, durant un partit entre el Barça i el Madrid retransmès per televisió a tot l’estat espanyol, a les grades del Camp Nou van onejar senyeres que encara eren prohibides. “Va ser una cosa absolutament nova. Com que era prohibida, no podies anar a una botiga a comprar-ne cap. La gent les va cosir a casa i les va portar a l’estadi”, relata.
A més, aquell mateix any, el Barça va organitzar al Camp Nou un partit entre la selecció catalana i l’URSS. Uns mesos després, el secretari general del club, Joan Granados, va visitar el president de la Generalitat a l’exili, Josep Tarradellas, i li va lliurar el carnet de soci que no havia pogut renovar.
Bona part d’aquests gests van costar reprimendes del règim i multes econòmiques a un club que feia anys que patia els efectes de la dictadura: “Canvi de nom, canvi d’escut, president afusellat… I això només en els primers anys de la dictadura, però més endavant, i sobretot a partir que el Reial Madrid es va convertir en l’equip protegit, també va patir persecucions administratives i arbitrals”, assegura.
Un braçal amb els dies comptats?
La darrera actualització de les regles del futbol, aprovada per la International Board (IFAB) –que regula les normes del futbol a tot el món–, estableix que el braçal de capità ha de ser d’un sol color i que només pot tenir la paraula ‘capità’ o la lletra ‘C’, també en un sol color.
Aquest canvi té l’origen en el Mundial de Catar, quan algunes seleccions van voler dur braçals amb la bandera LGBTI per denunciar la manca de drets i llibertats sexuals al país. La FIFA va tallar les reivindicacions ordenant als àrbitres que mostressin una targeta groga al jugador que portés un braçal amb la bandera de l’arc de Sant Martí. Posteriorment, amb el canvi de reglament, s’han assegurat que aquests actes reivindicatius no es puguin tornar a fer. “L’esport és una manifestació social molt seguida al món i, per tant, té una força política impressionant. I les empreses i institucions que el regeixen volen tenir el monopoli d’aquesta possible divulgació d’idees polítiques”, assenyala Garcia Luque.
Aquest canvi de normativa s’aplica al futbol de seleccions, però no pas a les competicions de clubs. A la lliga espanyola, si un equip vol fer servir un braçal que no sigui d’un disseny monocolor, ho pot continuar fent amb un permís previ de la patronal. De la mateixa manera, els àrbitres de la RFEF no sancionen amb targeta groga. Fins ara, la lliga espanyola ha acceptat les peticions dels clubs, tot i que això pot canviar en qualsevol moment.
